De l'espantosa tragèdia que ha passat a l'Estat francès, m'ha colpit la terrible insensibilitat i l'odi ferotge a Catalunya d'algunes piulades. En una es deia: “Qué pena que no fueran catalanes”; en una altra: “Qué pena que lo que está pasando en París no haya pasado en Cataluña”. Em direu que de brètols així n'hi ha a tot arreu, que l'anonimat i l'estupidesa són letals quan van combinats. Però dol.
Igualment hi deu haver qui sent un odi injust envers els àrabs en general. La niciesa no té fronteres. Com diuen alguns comentaristes, en comptes d'aixecar la bandera de l'honor, potser avançaríem més si els dirigents mundials miressin el finançament d'Estat Islàmic i qui l'alimenta. Perquè la venda clandestina d'armes afecta diversos estats d'Europa i segons sembla n'hi ha pocs que tinguin les mans netes.
En aquest context, m'ha cridat l'atenció un article magistral, aparegut en aquest mateix diari, el dissabte 14. El signa Pere Cardús i es titula Carta al president del TC. Magistral. I sense rèplica.
I és que aquí parlem de llibertat i ens diuen que estem hipnotitzats pel senyor Mas. Com aquells antics masclistes (pares o marits) que et diuen: “Qui t'ha inflat el cap?”, perquè una dona, si exposa les seves opinions, per a aquests masclistes és que algú la pressiona i la indueix. El menyspreu que conté aquesta frase és semblant als destrellatats que diuen i repeteixen que el mal és Mas, i que, manipulant-nos amb la “televisión autonómica” i la “radio autonómica”, ens ha ensinistrat en una insurrecció absurda. Que les coses hagin anat justament a l'inrevés no els entra al cap. Com Rajoy, que hauria de llegir algun llibre d'història o deixar-se assessorar, perquè just rere la tragèdia de París deia: “El terrorismo nunca ha triunfado en Europa.” M'he recordat dels vàndals i de Franco, i he imaginat que l'univers de discurs d'aquest pobre home és Espanya. Fora d'Espanya només hi ha una boirina indesxifrable.
Isabel-Clara Simó és escriptora i periodista.
