Dissabte, 20 d'Abril de 2024
Com a preàmbul, es podria dir que, a casa nostra, veient el que hi ha, la imatge que ara es té de la dreta catalana, simbolitzada per CDC, és molt “mengívola” des d'opcions contràries, així com la de l'esquerra catalana, ara reduïda a ERC, ja no és tan “espantívola” com podia ser fins fa ben poc.
Però, realment, la història ens diu que la diferència entre els catalans no s'ha de veure entre dretes i esquerres. Realment, l'autèntica diferència entre nosaltres radica entre els catalans que pensen o aspiren a canviar Espanya, que pensen en Espanya globalment des de Catalunya, i els que pensen en Catalunya en particular.
Clars exemples d'aquesta primera postura, a la història més recent hi podem trobar el mateix president Lluís Companys, tot just abans de la dictadura, i els 23 anys de Jordi Pujol en la dita transició, com a síntesi de la voluntat que sempre hi ha hagut d'acord i col·laboració per un encaix de Catalunya dins d'una Espanya, federal, federalista però, en tot cas, diferent de la imposada a tothom per la força, ignorant les diferencies i per damunt dels diversos sentiments, més o menys acusats, que hi conviuen.
És el que s,ha vingut a dir "tercera via" que, també per aquesta història més recent, es pot veure que tant amb els que hi ha a Madrid, com amb els que hi pot haver, sembla del tot inútil seguir-hi insistint. El que pot resultar paragògic és que, tot sabent això tothom, encara hi hagi qui hi aposti i ho faci l'eix dels seus arguments.
La intransigència de l'Estat per intentar arreglar l'atzucac persistent ha dinamitat aquesta possibilitat, fins ara àmpliament defensada, i ha fet que, uns i altres, fins ara difusos, hagin hagut de manifestar-se, i ho han volgut fer de forma descarada. Ja no valen mitges tintes. O som Espanya o som manifestament i clarament Catalunya, i la figura del "jo sóc català i espanyol", fins fa poc respectada com una de les maneres de pensar dels catalans es pot dir que ha perdut la seva fiabilitat i, qui encara es defineix així, en realitat, viu en clau espanyola per molt català que digui sentir-se. Això no vol dir que la societat catalana estigui dividida o partida. Ningú pot negar la capacitat de convivència demostrada a través dels temps de la gent que viu a Catalunya. Aquí ens entenem en perfecta harmonia amb qui no pensa igual, fins i tot, amb qui parla diferent.
El canvi no ve de cinc anys ansà, ni perquè a les escoles s'hagi "adoctrinat", ni perquè un boig hagi "menjat el coco" a més de dos milions de catalans.
Això és així des de sempre, el que passa és que abans la gent no exigia res més als polítics del que aquests feien i ara la gent ha emprès un camí propi i, o s'hi arrengleren o poden quedar sobrepassats. Els que han volgut sobreviure, no han tingut més remei que escoltar a la gent i servir-la posant-se al seu costat. Els que han quedat ancorats en ideologies caducades, ja van veient que l'evolució de la ciutadania els va deixant enrere.
El que sí que ha passat en aquest període de temps és que les postures es manifesten amb més vehemència, sobretot, com a conseqüència de la radicalització, fora de límits, en l'actitud d'Estat -personificat en el PP- en vers el país, ofegant-lo financerament, ignorant interessadament el crònic espoli fiscal, i atemptant matxucament en contra dels seus trets propis i singulars.
per josep
A mi m'agrada escriure el que penso sobre els temes que m'interessen per afegir punts de vista als debats que hi ha damunt la taula. Seria molt avorrit tot si tots penséssim igual. Gràcies pels seus comentaris..
Sr. Guaqrue
Es que Vds. cree que Cataluña va ser independiente?no me conteste,guadaselo para Vds. jo se lo voy a de cir JAMAS.Nos han hecho soñar, hemos creido cosas que jamas debíamos haber escuchado,nos han engañado como chiquillos siendo hombres,porque han jugado con nuestros sentimientos, y esto Sr. Guarque jamas lo voy perdonar a esta gentuza que por sus interés hemos sido títeres.cada uno se ponga donde lo convenga pero que no se equivoque
Esto que Vds. dice de la
Esto que Vds. dice de la tercera via noes una Federación es "un traje a medida"que quiere el estado federal de Pi i Maragall,los cantones, Viva Cartagena,a donde vamos.Cuando vamosa trabajar por los catalanes, y dejar de una vez estas historias,que hemos llevado a al rueina a Cataluña económicamente y moralmente,porque no deice cuanto se ha gastado el Sr. en el independentismo, y no me diga que no lo sabe lo sabe mejor que yo,y no me salga con que ESPAÑA NOS ROBRA O EL DEFICIT FILSCAL esto ya no vale no se lo cree nadie.
El ejemplo del Sr. Pujol,no
El ejemplo del Sr. Pujol,no es bueno, este Sr.(por ser educado)toda su vida su interés ha sido EL,primero se protigio por Cataluña,y luego trabajo para ell siempre,dando miajas a Cataluña,y cuando salían mal las cosas envuelto con la bandera catalana y haciendo salir a sus compinches a defenderlo.Vds. conoce mejor que a este personaje.En cuanto al Sr.
Company, ja lo dije para muchos un mártir para otros un golpista y un traídor a su patria,como han habido otros como Franco por ejemplo.
Que poc m-agrada aquesta
Que poc m-agrada aquesta expresio "Casa Nostre",no m-agradad mai,per lo que volen que antenguin als altres de fora.No es asiSr. Guarque dígalo claro,Hay españoles en una parte de ESPAÑA> que se llama Cataluña.Hay españoles en Cataluña que reniegan de su patria,y que no quieren ser españoles, esto es asi
Guardem la vidriola!
El problema és que no pensen en clau de democràcia i llibertat. No més volen pensar en el fet que cal omplir la guardiola o vidriola. Si no poden recollir diners per mantenir alguns estatus de maldrestes i 'españolitos' no gens actius, presumptament, la cosa no els val. Si miressin, que no ho faran, el rendiment i les aportacions de cada ciutadà, per comunitats i pobles, els indicatius serien esgarrifossos. No ho faran.
