Ni oblit ni perdó

Estic molt d'acord amb les reflexions d'en Xavier Guarque donat que, quant algú es passa anys i panys reclamant quelcom, en aquest cas DIÀLEG amb el qui té la força bruta del poder, que no l'Autoritat, amb el consegüent dret que s'autootorga a exercir la violéncia, a mi em semba prou just que, davant la negació, davant aquesta porta sempre tancada, aquest algú intenti trobar el que reclama, en aquest cas Llibertat i Justicia pel seu païs, per altres camins.
I quant la resposta que li dona qui té la força bruta no és altra que la violència de tot tipus, inclosa la física contra ciutadans indefensos, prou acreditada per altra banda, a mi em sembla molt humà no oblidar i, a més, trobar molt difícil el perdonar tot i que aquesta manca de perdó segurament no ajuda a assolir la pau social que la majoría dels ciutadans, lamentablement no tots, volem. Endavant, Xavier!

1º "pel referèndum realitzat a Catalunya l'1 d'octubre del 2017" nadie reconoce que fuera un referendum ni siquiera los peculiares "observadores" internacionales elegidos por Uds. y pagados por todos nosotros, como mucho fué un recuento de independentistas.
2º a l’exili?, NO, huido de la justicia dando pruebas de una cobardía poco común, exiliados, en puridad, los republicanos que cruzaron la frontera para salvar la vida del franquismo. Cambia ud. el sentido propio de las palabras.

Ramon, aquesta vegada si que m'has deixat sense paraules. Cadascú és ben lliure de veure les coses com vulgui, faltaria més.

Jo ni oblido ni perdono les maneres com els independentistes vàreu carregar-vos tots els procediments democràtics i totes les lleis vigents aquells infectes dies del 6 i 7 de setembre de 2017, ni perdono el “vostre” 1 d'octubre en que vàreu buscar, i manipular posteriorment, els enfrontaments amb servidors públics, ni les vostres decisions unilaterals de proclamació “ful” de la republiqueta catalaneta; tampoc les vostre “lleis de desconnexió” i sobretot, el fet de que heu portat a Catalunya a patir la pitjor situació de divisió social després de la dictadura de s’excremencia, el General, aquell a qui molts del actuals “revolucionaris” groguets no varen gosar ni aixecar-li ni una mica la veu. Jo ni oblido ni perdono la xarona i patètica insolidaritat i el sentit de superioritat del separatisme d’avui.