La nit de reis és la il·lusió de dues xiquetes pujant costera amunt, amb els pares, amb el fanalet a la mà a esperar els Mags. És la incertesa de no saber dir el vers a la porta de casa mentre la tia posa el llum a la finestra. Són les anades i vingudes entre casa nostra i la dels avis guaitant a vore si baixa el camió dels regals. És l'arribada de la comitiva i els Reis que parlen amb el pare i entren a casa on els han preparat uns pastissets i unes copetes de conyac per al fred.
És el moment de dir el vers mentre la germana s'amaga a la falda de la mare perquè té por dels patges.
"Tirori, tirori, senyor rei ja estic ací, un cabasset de palla i garrofes pal seu rosí, i totes les coses bones pa mí".
És la il·lusió de fer el paquet i posar totes les coses a dins i quan les germanes ja són a dormir perquè la menuda encara no sap això dels Reis. És l'anada amb el pare, ben tapada, pels carrers buits, després de sopar amb la caixa i travessar tot el poble fins a les escoles velles on els emissaris reials custodien els regals. És el neguit de pensar que l'endemà potser no tindràs res perquè no has vist que hi hagués cap paquet per a tu i l'alegria de comprovar que, un any més, els reis de l'orient són màgics perquè en obrir els regals hi és el teu.
Però també és l'alegria dels fills quan els ensenyes el vers perquè ara són ells qui l'han de dir, o la cara d'il·lusió, quan en tornar a casa, ja de nit, s'entreveuen un munt de llumetes dels diferents poblets per on passeu i els feu creure que són els campaments reials.
La nit de Reis són les cares dels xiquets i les xiquetes a la plaça d'Anton Borrell plena a vessar, que miren.
Empar Pont Albert és exregidora de Cultura de l'Ajuntament de Reus i secretària general del Centre de Lectura.
