Dijous, 28 de Març de 2024

No al TTIP: un repte local, una amenaça global

22 de Maig de 2015, per Ramon Boixadera

Entestada en ignorar l'oposició popular i les crítiques de l'esquerra i les organitzacions civils, la Comissió Europea continua les negociacions d'un Tractat de Lliure Comerç i Inversió amb els EUA (TTIP). Juntament amb el CETA (amb Canadà) i el TiSA (de serveis públics i privats), l'objectiu d'aquest acord és el de liberalitzar massivament l'economia europea, en benefici dels grans grups empresarials d'un i altre continent.

Malgrat l'opacitat de les negociacions, en sabem prou per predir quins seran els seus efectes. L'eliminació d'aranzels i la permissivitat amb les importacions nord-americanes afectaran desproporcionadament a l'agricultura i indústries tradicionals com ara la química, molt presents a les nostres comarques. Els càlculs d'experts xifren en centenars de milers les feines perdudes a tota la UE, allargant encara més les files de l'atur a Europa i al nostre territori.

Un altre efecte de l'obertura a l'economia dels EUA serà la pressió a la baixa en els estàndards laborals. Notòriament, el Govern nord-americà no ha ratificat 70 dels convenis de l'Organització Internacional del Treball -alguns tan importants pels treballadores i treballadors com el dret a la no-discriminació o a la llibertats sindical i de negociació col·lectiva. La intensificació de la competència amb l'economia nord-americana només contribuirà a reduir la protecció laboral i els salaris dels i les treballadores, reforçant les perverses dinàmiques neoliberals de què som víctimes.

Els riscs són igualment elevats pel que fa al medi ambient o la salut. En aquests àmbits, els EUA no reconeix el "principi de precaució" que obliga a demostrar la seguretat d'una tecnologia o producte abans de comercialitzar-lo -motiu pel qual els cultius transgènics i els animals hormonats s'hi troben més extesos o existeix una gran laxitud a l'hora de fixar els límits de pol·lució o riscs laborals.

Amb el TTIP, s'obre la possibilitat que aquests productes i pràctiques ens inundin: bé a través de la "regulació cooperatòria" amb què l'acord incorpora els lobbies  empresarials directament en el procès "d'harmonització" legislativa entre la UE i els EUA; bé -de nou- a través de la competència a la baixa en un mercat transatlàntic cada cop més integrat.

Però si alguna de les provisions del TTIP té un efecte inmediat en l'acció municipal és la dels tribunals d'arbitratge (ISDS). Aquestes institucions internacionals, de dret privat i exemptes de supervisió democràtica, permetrien a qualsevol inversor financer o multinacional convenientment domiciliats a l'estranger exigir compensació a les administracions públiques si considera que aquestes legislen posant en perill els seus beneficis actuals o futurs. No es tracta d'una situació hipotètica: Vattenfall (una companyia sueca) exigeix 1.400 milions en compensació pels guanys que deixarà de rebre amb el tancament de dues centrals nuclears a Alemanya després del desastre de Fukushima.

És evident que els ISDS amenacen la capacitat dels ajuntaments per utilitzar els seus recursos segons criteris socials o de desenvolupament local, privilegiant l'establiment de cooperatives, empreses solidàries o de petits negocis de proximitat; o d'establir imposts segons criteris medioambientals o de justícia social. I impossibilitarien una necessària remunicipalització dels serveis públics o una reestructuració del deute sense incórrer en elevadíssimes compensacions difícils de finançar. De fet, la mera amenaça d'un litigi seria suficient per paralitzar qualsevol acció contra els interessos de les multinacionals, car per la majoria d'ajuntaments els costs d'iniciar un procès judicial internacional són inassumibles.

Cal que l'Ajuntament manifesti clarament la seva oposició al TTIP i es converteixi en un node de resistències contra el Tractat, donant suport a l'organització ciutadana i a les xarxes d'iniciatives municipals que treballen en aquesta direcció.

Aquest és el compromís de Movem Reus: lluitar perquè el benefici d'uns pocs no s'imposi als drets de la majoria.

Ramon Boixadera és assessor d'economia d'Esquerra Unida.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Quim Besora  23 de Maig de 2015

Candidat de movem Reus

A mes d'economista del col.lectiu d'estadis TAIFA, assessor del grup dEsquerra Europea al parlament europeu, el Ramon es candidat a les llistes de Movem Reus assemblea Oberta. Gràcies