No ens enganyem... Tot just acaba de començar

Després de quatre mesos, sense cap delicte provat, a part del relat de les acusacions —que no s'han mogut ni una coma—, hi ha qui reclama que es demani perdó i que es mostri penediment. Demanar perdó per pensar diferent i penedir-se per defensar-ho? O, en realitat, per haver gosat voler obrir una finestra tancada a pany i forrellat perquè hi passi la llum i l'aire? És la història d'uns dies vergonyosos, pel que s'ha dit, pel que s'ha vist i no s'ha vist, i pel que s'ha demostrat i no demostrat.

Per com s'ha desenvolupat el judici, pot ser que ja es pugui olorar, però el cert és que ningú no pot saber el que ronda pel cap dels membres del Tribunal Suprem, i quin serà el desenllaç d'allò que, abans i durant, i també després, ha estat, és, i serà motiu de llàstima, vergonya, rebuig, més indignació, i més motius d'una creixent desafecció amb aquest Estat, així com de fer créixer els recels i els dubtes sobre la justícia i, sobretot, per com és aplicada.

No ens enganyem, el veredicte pot mantenir un bri d'esperança pels que encara volen creure que l'Estat en el qual vivim hi ha justícia i separació de poders, però la posada en escena del judici sembla que no ha estat res més que un tràmit a complir, perquè allò que ha estat la culminació d'una estratègia ordida des dels racons més foscos, no quedi com el que és, i aparegui blanquejat de legalitat. Fixem-nos que tot ha estat ben controlat perquè no quedi alterat el guió premeditat, amablement tallant la veu quan el podia comprometre, sense deixar contraposar els vídeos sobre les barbaritats exagerades fins a fer-les increïbles.

L'espectacle —tret de mare per creure que així s'esborrarà del mapa un moviment ciutadà, que és fruit d'un sentiment respectable com qualsevol altre— no ha pogut ser complet, en no poder comptar amb tots els protagonistes que es volia (és a dir, tot el govern en ple), en haver-se'n quedat una part a l'exili, amb el màxim càrrec al capdavant. Per acabar-ho d'adobar, els exiliats han aprofitat el disbarat creat per alliçonar, escarmentar i desmuntar l'independentisme, per exterioritzar el problema estructural i d'encaix que l'Estat espanyol vol mantenir amb Catalunya.

Algú haurà de donar moltes explicacions per l'astronòmic muntatge de recursos humans de tot tipus i categoria. També econòmics. I pel resultat assolit, perquè el que és evident és que engarjolant els representants polítics i socials d'aquell moment el moviment no es desactivarà ni desapareixerà.

El considerat suflé es va voler deixar que baixés per si sol, sense atorgar-li cap mena d'importància. Sense cap interès en mirar d'esbrinar què era i què volia dir el que s'estava alibrant en una part prou important de l'Estat. No es va voler tractar en els seus inicis, quan podia ser gestionat, i ara, els qui ho van engegar i els qui no ho han parat han hagut de protagonitzar una tragicomèdia que vés a saber com acabarà. Perquè això, senyors i senyores, tot just acaba de començar.