No perdem la raó

De la mateixa manera que és denunciable, i s'hi ha d'estar en contra, qui només atia l'odi i permanentment crea la confrontació entre els diferents sentiments, i manera de ser, que sempre han conviscut a Catalunya, ara, tampoc han de ser acceptables els grups que aprofiten les manifestacions cíviques i pacífiques per protagonitzar actes vandàlics i, potser, amb altres intencions.

En aquest sentit, es podria donar per suposada la participació d'elements infiltrats que, a sou o com a pròpies baules de desfogament, incideixen, i que no és massa fàcil detectar per a poder separar i deixar en evidència. No s'han d'acceptar ni les cares tapades ni les actuacions desmesurades, amb coordinació o no, de les forces de seguretat. Siguin les que siguin.

Però, de la mateixa manera que critiquem, i no es pot acceptar, que, en nom de la "unidad de España" hi hagi barra lliure per tota mena de despropòsits i barbaritats, tampoc es pot acceptar que un altre tipus d'actuacions contamini la imatge de les manifestacions que des de fa quasi deu anys fem massivament, i sempre baix el més estricte civisme, i sense la més mínima mostra de violència.

S'hauria de separar un tipus de manifestacions d'uns pocs milers de persones de les expressions de centenars de milers que s'han dut a terme al nostre país, sempre sota la convocatòria i organització de l'ANC i d'Òmnium Cultural, i que, a primer cop de vista, sembla evident que no són les mateixes.

Ha de quedar clar el que és, i com és. L'esperit i les maneres del moviment independentista, i no barrejar altres formes d'actuar que hi poden haver, i que algú, més que interessadament, vol i li interessa barrejar i, fins i tot, fer que s’interpreti com la imatge del moviment.

És cert que l'estil de manifestació practicat, capaç de cridar i reunir permanentment tanta gent, no ens ha estalviat cap episodi de les situacions que estem vivint. La piconadora de la repressió ha avançat sense aturador i els disbarats s'han anat succeint, culminant amb la presó pels dos líders socials que havien conduït impecablement les massives expressions populars d'aquest moviment independentista.

Però, el que sigui cert això no dóna raó de ser de les actuacions que estem vivint aquestes darreres nits, tan lluny de les que històricament ens ha enorgullit.

Sabem que volen derrotar el moviment inventant-se i lligant-t'hi una violència que mai ha existit. Han fet l'impossible per demostrar-la judicialment sense aconseguir-ho com volien. No deixem que algú, qui sigui, li acabi donant cos. Quan per defensar una idea o impartir justícia es recorre a la violència, a fer mal tant físic com material, es perd la legitimitat.

Enfront de les provocacions, la repressió il·limitada i la justícia de la injustícia, si us plau, no perdem la raó.

Davant d'això, jo seguiré donant voltes a la plaça i anant a totes les manifestacions pacífiques que pugui. Aquesta és la manera de mostrar el meu rebuig, indignació i malestar.