Ocupació i convivència

Era tan senzill com escoltar les denúncies constants i habituals del veïnat d’Horts de Miró: inseguretat al barri, ocupacions conflictives i malestar general davant la inacció del consistori. Els barris no són limitacions administratives on es demanen vots posant líders veïnals a les llistes, són espais amb vida i dinàmica pròpia que necessiten una administració que faciliti allò que es demana.

Era tan senzill com escoltar les demandes de les famílies ocupants per veure que volen pagar un lloguer social ajustat als ingressos de cadascuna, però amb unes mínimes condicions de salubritat. Un bon inici, abans de criminalitzar l’acció, hagués estat preguntar-se quina mare vol rentar els bolquers d’una criatura amb aigua d’ampolla si té recursos econòmics suficients o mecanismes útils a Serveis Socials.

Era tan senzill com recordar que el BBVA, qui té el dret d’ús dels blocs ocupats, va ser el primer en oferir habitatges a l’Ajuntament (mitjançant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya)  a canvi de no rebre sancions econòmiques per tenir pisos buits i en desús des de fa més de dos anys. És qui més en té i qui més n’ha ofert.

Era tan senzill com fer tres trucades i comprovar que les demandes eren les mateixes: garantir els drets i deures de tothom. No era necessari que algú en sortís perjudicat, ni tants sols enginyar una solució miraculosa, simplement cal materialitzar l’acord de cessió d’habitatges per a ús social per part de l’entitat.

Era tan senzill, sí, però sembla que al govern li surt més a compte posar vehicles policials les 24 hores del dia per generar més alarma veïnal, més estigma sobre el col·lectiu gitano anunciant investigacions policials que, veurem quan i com es resolen i, de pas, desprendre’s de la responsabilitat de gestionar les situacions de conflictivitat i de vulnerabilitat.

De fet, s’ho han fet tan senzill que el govern s’ha limitat a mentir i contradir-se: o bé les famílies no són de Reus i no tenim informació per conèixer la seva situació social o bé ens asseguren que cap d’aquestes famílies es troba en situació de vulnerabilitat. I parlant de contradiccions, ens podríem preguntar per què la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència no actua i assumeix la custòdia davant d’unes famílies amb recursos que fan malviure els menors, nadons inclosos, sense aigua ni llum per veure si se’ls ofereixen privilegis que no necessiten?

Era tan senzill. Però no sortia a compte. 

Edgar Fernández és regidor de la CUP de Reus.