Divendres, 19 d'Abril de 2024
En els darrers temps, ja hi ha veus que reclamem superar els mites i prejudicis de la incorporació de la ciutadania en la gestió i presa de decisió de la cosa pública. L’oblit i la desídia, induïda, envers la implicació política de les persones del carrer, que s’ha viscut durant dècades, sembla que comença a treure el morro de la senalla. La distància que s’havia creat entre les institucions (“que ja ho fan tot”) i les persones és fruit d’una època que, en general, hem viscut de forma plana i acrítica, anant a votar cada quatre anys i llestos, com si només haguéssim de complir una obligació i no el dret de triar i discutir el model que legítimament cadascú proposa. Ara, doncs i arran de l’estafa de la crisi, les consciències s’han començat a despertar. Tanmateix, hem d’aprofitar aquesta embranzida per articular les comunitats existents en una xarxa ciutadana que sigui capaç de sentir-se part d’aquesta comunitat, sentir que el lloc on vivim, tot allò que trobem pel carrer, les accions i decisions de la ciutat, les hem de prendre entre totes les implicades perquè és “casa nostra”. Aquesta és la forma de sentir-se subjecte polític, de ser part de les decisions que marcaran el nostre dia a dia. És així com les persones ens convertim en protagonistes i responsables de les decisions que afecten la comunitat en col·laboració amb l´Ajuntament, altrament anomenat “Casa de la Vila”.
Per això, s´ha introduït en el debat polític la necessitat d´obrir vies noves que permetin la implicació del conjunt de la ciutadania en els assumptes públics. Amb el desig que les persones participem i entenguem les limitacions de l´acció de govern, es creen marcs de debat i de decisió per facilitar aquesta tasca complementària de la ciutadania i de les institucions treballant plegats.
A Reus existeixen eines de participació que, des del nostre punt de vista, compleixen una funció més estètica que efectiva:
1/ El Reglament Orgànic Municipal que regula l’organització i el funcionament de l’Ajuntament, l’última edició del qual data de l’any 2003.
El 31 d’agost del 2015 la Candidatura d’Unitat Popular vam presentar una moció al ple municipal que va ser aprovada per unanimitat. Des de llavors fins la ara comissió de treball formada per a aquest afer, s’ha reunit un parell de vegades sense, que de moment, hagi tirat endavant cap acció concreta.
2/ El Reglament de Participació Ciutadana. En aquest sentit, s’han dut a terme unes quantes reunions, sobre l’Ordenança de Civisme que no ens aporten decisions vinculants, per tant la ciutadania continua essent a segona fila. La Cup també vam presentar una moció al Ple del 14 de Juliol en el qual es va derogar l’Ordenança del Civisme, inclosa en el reglament, per tal de revisar-la i renovar-la.
En aquest punt, des de la CUP, reivindiquem un model més ampli, més organitzat i més estès entre els ciutadans. I tot i que podríem estar d’acord en les idees de “…fer campanyes de sensibilització, conscienciació i difusió…”, ens hi falta, justament, el concepte PARTICIPACIÓ. Les persones assumim les nostres responsabilitats quan som decisòries, quan som subjectes actius d’accions que permeten revertir situacions. Entenem que la institució ha de facilitar les eines, els espais, fins i tot gestionar els tempos i resseguir les lleis, però també ha de ser activa a l’hora de facilitar la creació d’òrgans com els consells de districte, triats a votació per assemblees de veïns, són plataformes de participació ciutadana que tenen com a finalitat integrar la participació de la ciutadania i de les seves associacions en els assumptes municipals. O també les auditories ciutadanes, encarregades de fer un control permanent, d’analitzar la relació entre Ajuntament i població, de la gestió dels recursos públics i, per tant, d’apoderar els participants.
3/ Els Centres Cívics. Els darrers temps aquests espais s’han convertit en escoles de cursets lúdics de tot tipus, sense que aquestes activitats promoguin la interconnexió de les persones i sense l’intercanvi necessari d’idees, crítiques o accions que n’haurien de sortir amb una visió completa de ciutat. Tampoc no ofereixen serveis com la informació de proximitat, autèntica prova de la descentralització de l’Ajuntament. D’altra banda, la programació dels centres cívics no pot estar deslligada de la programació cultural. Per tant, des de les accions en aquests espais, definitivament, no s’incideix en cap treball de ciutat. D’altra banda, esperem que el govern compleixi el compromís adquirit en Ple Municipal sobre la petició d’obrir aquests equipaments a les entitats de la ciutat que ho necessitin, durant el cap de setmana i facilitar-ne l’accés.
Des la CUP, doncs, entenem que l’Ajuntament és la casa de totes i que ha d’empènyer cap a un govern obert amb parets de vidre i finestres esbatanades per escoltar les idees i els arguments ciutadans, polítics i tècnics que nodreixen les decisions que es prenen. Només així, la participació pot esdevenir una eina de transformació social i individual que ens converteixi en subjectes proactius i amos del nostre present i futur.
El que és segur és que des d’un portal de la Transparència i quatre reunions per cobrir l’expedient, no es crea participació.
Mariona Quadrada és regidora de la CUP de Reus.
Com pot participar un ciutadà?
Si una persona o veí intenta participar el més habitual és no arribar enlloc. No escolten i responen, si tens sort, fora de temps i sense rebatre els arguments aportats. La forma més àgil és tenir el suport de molts. En lloc de fer raonaments sobre les qüestions plantejades la resposta és, segurament legal, però sense aentit per aquell que planteja un dubte o una queixa documentada. Potser és por?
