Divendres, 29 de Març de 2024

Plebiscitàries amb ruptura

13 de Juliol de 2015, per Sebastià Barrufet

El diccionari equipara plebiscit i referèndum. Unes eleccions plebiscitàries serien, per tant, unes eleccions referendàries en les quals, a més d’escollir diputats i diputades, es decidiria sobre una qüestió concreta; sobre la continuïtat o no d’un determinat model d’estat. Les Nacions Unides, i el sentit comú democràtic, aconsellen solventar aquesta mena de qüestions mitjançant referèndums d’autodeterminació. Però si  l’Estat espanyol  ho impedeix, aprofitar unes eleccions per incloure-hi de forma esbiaixada però explícita la pregunta sobre la independència resulta perfectament legítim i factible. Si tothom va a les eleccions amb un pronunciament clar, a aquestes alçades ja no hi ha excuses per no fer-ho, el resultat serà fàcilment interpretable i el mandat democràtic inapel·lable. Caldrà, aleshores, respectar aquest mandat i actuar en conseqüència. És a dir, trencar amb la legalitat espanyola i proclamar  la república catalana per, acte seguit, anunciar un període de transició en el qual es sol.licitarà reconeixament internacional i s’obriran negociacions pel repartiment d’actius i passius, alhora que tots els grups representats al parlament (unionistes inclosos) s’integren en una comissió encarregada de  redactar la futura constitució. Finalment, es votarà la constitució en referèndum i les quatre barres (o l’estelada) s’enfilaran pel màstil de la seu de les NU.

El secretariat nacional de l’ANC ha anunciat,  que després d’una llarguíssima reunió, ha acordat de respondre a la demanda del president Mas d’impulsar una llista per a les eleccions del 27-S que representi tota la transversalitat del moviment independentista. Una llista, diu l’ANC, que superi el debat autonòmic i que sigui formada només per membres de la societat civil, sense presència de polítics en actiu. L’ANC considera que aquesta llista ha de representar ‘tota la transversalitat i sensibilitats ideològiques de la societat’.

David Fernàndez de les CUP, ha insistit que “aquest procés no és de ningú, que és de totes i tots” els ciutadans que, des de fa més de vuit anys, omplen els carrers per expressar el seu malestar amb l’actual règim polític, i dels que fa només dos mesos van acudir en massa a desobeir el Tribunal Constitucional i votar a la consulta del 9-N. David Fernàndez s’ha mostrat orgullós del camí fet, però ha evitat caure en “l’eufòria, l’autocomplaença ni les zones de confort”, perquè “queda molt per fer”.

El president de la Generalitat, Artur Mas, està disposat a negociar una llista cívica sense polítics en favor de la independència. També s’avé a estudiar la proposta de la CUP, que, a més d’una llista sense polítics, vol que immediatament després del 27-S es convoquin eleccions constituents, fet que implica que no s’investeixi cap president i que Mas sigui el president en funcions durant dos mesos o tres. Tanmateix, en una entrevista a 8TV, ha expressat dubtes sobre la viabilitat i la conveniència d’aquestes propostes.

Tot plegat pot no anar ben bé així, i segur que no serà tan fàcil. L’estat espanyol intentarà utilitzar la força per impedir-ho i això que anomenem la comunitat internacional no reconeixerà la nova república de bones a primeres. Ens costarà suor i llàgrimes (sang potser no). Caldrà fer-la molt grossa. Caldrà sortir al carrer de forma massiva, contundent i ininterrompuda per donar suport a la nova república. Però si ho fem així, si no dubtem, ens en sortirem. Perquè el què també és segur, en canvi, és que si no incloem aquest acte de ruptura en el full de ruta compartit, si no estem disposats a fer aquest gest de desobediència imprescindible, el proper 27 de setembre tindrem unes eleccions autonòmiques avançades però ordinàries, que serviran, com a màxim, per saber si el suport al sobiranisme puja o baixa. Perquè, com hem dit tantes vegades, no en tenim prou amb el dret a opinar, volem, també, decidir el nostre futur.

De totes maneres, ho he escrit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: la historia ho demostra amb claretat (cal llegir-la), molts països ho han fet, però: separar-se d’Espanya només és posible amb ruptura.

Sebastià Barrufet és periodista.

 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics