Mentre en el Fòrum de Davos les elits polítiques i empresarials decideixen sobre el futur de l'economia mundial –felicitant-se per la recuperació econòmica–, la realitat per a la majoria de la societat és un altre. Una realitat marcada per la precarietat i la falta d'oportunitats en un escenari de desigualtat global.
El fracàs del sistema econòmic mundial
Amb l'informe "Premiar el treball, no la riquesa" Oxfam Intermón denuncia que l'1% més ric de la població mundial va acaparar el 82% de la riquesa generada l'any passat, ressaltant que són les dones i els joves qui pateixen especialment la factura de la desigualtat. En aquest sentit, la bretxa salarial entre homes i dones al món és del 23%, i són, també, les dones les principals afectades pels contractes a temps parcial i temporals. Per la seva banda, els joves tenen un futur incert, en un context de precarietat i temporalitat, que dificulta la igualtat d'oportunitats.
L'augment de la pobresa, del risc d'exclusió social, de les desigualtats i dels salaris de misèria, són dinàmiques que provoquen a tot el món que un percentatge significatiu de la població treballadora no pugui tenir una vida digna. Una persistència de la desigualtat com a conseqüència directa de la concentració de la riquesa, és a dir, un repartiment desigual dels beneficis de l'activitat econòmica que persisteixen en mans dels amos del capital a costa de la precarització del mercat laboral. És aquest model de "treballar més per menys" el que produeix la roda perversa de: salaris de baix cost, productes i serveis de baix cost, i grans beneficis empresarials. Però, com es produeix aquesta precarització laboral? Una situació que és conseqüència de l'atur, de la reducció de la negociació col·lectiva i de l'externalització de serveis. En aquest sentit, l'atur crea una tendència a la disminució salarial a causa de l'enorme exèrcit de reserva de mà d'obra barata i, per altra banda, l'externalització comporta que una persona assalariada d'aquest tipus d'empreses cobri, de mitjana, un 31% menys del que rebria sota la protecció d'estar acollit a un conveni col·lectiu sectorial.
L'informe "Perspectives socials i de l'ocupació al món 2018", de l'Organització Internacional del Treball (OIT), adverteix de la tendència a l'alça dels treballs vulnerables –amb altes taxes de precarietat–, que afectaran aquest any al 42,6% dels treballadors en el món. L'informe senyala que, encara que la taxa d'atur disminueix, la subocupació i la precarització de les condicions laborals augmenten. En aquest sentit, l'OIT avisa que aquest tipus de treballs comporten ingressos irregulars i una baixa protecció social, i que –en els mateixos– les disparitats de gènere són especialment preocupants. L'organització fa referència també al gir estructural en el pes del sector serveis; sector amb una major incidència de condicions precàries que en el sector industrial.
Les polítiques d'austeritat. Cronificar la pobresa
Un altre informe demolidor és "L'estat social de la nació 2017", que l'associació estatal de directors i gerents de serveis socials publica anualment. L'informe estableix que les greus dificultats que afecten la societat són característiques estructurals d'un nou model en el qual vivim. I concreta que els trets més destacats d'aquest model són: la pobresa estructural, els riscos d'exclusió social que afecten amplis sectors de la societat, una precarietat molt estesa, l'increment de les desigualtats i les menors oportunitats de mobilitat social. En aquest sentit, l'informe és molt clar i es pregunta si "Ens estan robant el futur?". Segons l'informe, l'augment de les desigualtats a l'estat espanyol durant els anys de la crisi, són conseqüència directa d'un model polític, econòmic i social injust, que es va iniciar abans de la crisi, que s'ha aguditzat durant la mateixa i que es manté actualment. En aquesta línia, Oxfam Intermón ha publicat un informe per a l'estat espanyol "Realitat o ficció? La recuperació econòmica, en mans d'una minoria", on precisa que el 13,7% del total de població ocupada són treballadores pobres, que les retribucions més baixes s'han reduït un 15%, mentre que les més altes han crescut un 15,18%, des de 2008 fins a 2016; dades que constaten un augment constant de la bretxa salarial entre empleats i direcció.
Les polítiques que produeixen i mantenen la pobresa, la precarietat i les desigualtats, són l'actual legislació del mercat laboral, un sistema fiscal injust, la demolició de la protecció social i un repartiment desigual de la riquesa. En aquest sentit, l'informe de "L'estat social de la nació" especifica que les rendes salarials no han deixat de perdre pes en el repartiment de la riquesa, concretament un 4,5% de caiguda mitjana del poder adquisitiu en els darrers cinc anys, i que un de cada tres assalariats cobra menys del Salari Mínim Interprofessional (SMI). No obstant això, el 85% de l'esforç fiscal recau sobre les famílies, enfront d'una contribució gairebé nul·la de la fiscalitat sobre el patrimoni, la riquesa o el capital.
Per altra banda, les retallades en despesa social no són la fórmula per corregir els desequilibris econòmics. La despesa en protecció social a l'estat espanyol segueix sent inferior a la mitjana europea i, les retallades, amb un perfil clarament ideològic, han deteriorat de forma continuada les bases de l'Estat de Benestar i, facilitat el retorn a una societat dual instal·lada en la precarietat, a una societat de "pobres" i "rics".
Unes desigualtats amb efectes directes i perversos en l'educació, la sanitat i l'habitatge; que afecten el conjunt de la societat i, particularment, als i les més desfavorides.
Facilitar una vida digna i la participació social
L'OIT senyala la necessària intervenció amb polítiques públiques que impulsin la qualitat de l'ocupació i la productivitat en el sector serveis. En la mateixa línia, Oxfam Intermón, reclama a les elits polítiques i econòmiques la creació d'una economia més humana, on es prioritzi el treball decent front a la riquesa d'una minoria. L'ONG exigeix un Pla de Reducció de la Desigualtat, que garanteixi ocupacions i salaris dignes començant, en el cas de l'estat espanyol, per situar l'SMI en 1.000 € mensuals i establint una escala d'1:20 entre el salari més baix i el més elevat en una mateixa empresa. Així mateix, el Pla hauria de servir per evitar la subcontractació i garantir una fiscalitat progressiva –a través d'una llei contra l'evasió i el frau fiscal–; és a dir, implementar tot un seguit de polítiques que tinguin com a objectiu reduir les desigualtats.
Finalment, Oxfam Intermón, recorda la importància de la mobilització social per posar fi a la precarietat i les desigualtats i, facilitar, així, millors oportunitats per a una vida digna que, alhora, possibilitarien la implicació col·lectiva en els afers comuns. En aquest sentit, l'associació de directors i gerents de serveis socials fa una ferotge crítica als postulats neoliberals que argumenten que les desigualtats es resolen amb el creixement global de la renda. Aquest dogma, impulsat –any rere any–, des del Fòrum Econòmic Mundial, afavoreix l'acumulació de la riquesa en poques mans. L'associació és taxativa argumentant que la qüestió de les desigualtats només es resoldrà amb un ordre econòmic mundial més just i solidari, que faciliti un repartiment equitatiu de la riquesa.
Jesús Gellida és politòleg.
