Sant Jordi de La Mancha... ¡y olé!

Aquest cap de setmana de Sant Jordi han succeït dues experiències interculturals que voldria destacar. En primer lloc, he tingut el plaer de llegir, al Centre de Lectura de Reus, un fragment del Quijote de La Mancha com a mebre de la família del Bravium Teatre, en un acte que ja ha esdevingut tradicional en aquests dies de roses i llibres. Una lectura continuada del clàssic de Cervantes que organitza amb gran èxit anual el Centro Cultural Castellano-Manchego de Reus. Una lectura on la societat civil reusenca, sense cap vinculació amb aquesta entitat ni amb arrels castellanes ni manxegues, es bolca per donar veu a aquesta exquisita obra literària. De fet, fa somriure sentir alguns lectors amb un marcadíssim accent català glossar les aventures del cavaller Don Quijote.

A aquest fet, i com que les coses no vénen mai soles, hi sumo que també he fet de presentador a "Aires de Feria", la primera Feria de Abril que (per fi!) s'ha organitzat a Reus. Una Feria on hi han participat, ballat, desfilat i gaudit tant els Jiménez, Romero o Aguilar com els Caparrós, Fontgivell o Guivernau. A ritme de Cantores de Híspalis i de Los marismeños, les barreres culturals eren inexistents, demostrant un cop més què és una societat oberta i receptiva, lliure de prejudicis.

Però com deia, les experiències interculturals que em plau accentuar són dues. En primer lloc, un molt bon amic ha tingut el plaer de llegir, al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, un fragment del Curial e Güelfa com a mebre de la família del Premium Teatro, en un acte que ja ha esdevingut tradicional en aquests dies de roses i llibres. Una lectura continuada del clàssic anònim que organitza amb gran èxit anual el Círculo Catalán de Madrid. Una lectura on la societat civil madrilenya, sense cap vinculació amb aquesta entitat ni amb arrels catalanes, es bolca per donar veu a aquesta exquisita obra literària. De fet, fa somriure sentir alguns lectors amb un marcadíssim accent chulapo glossar les aventures del cavaller Curial.

A aquest fet, i com que les coses no vénen mai soles, hi sumo que el meu amic també ha fet de presentador a "Aires de Rumba catalana", la primera Fira de la Rumba Catalana que (per fi!) s'ha organitzat a Sevilla. Una Fira on hi han participat, ballat, desfilat i gaudit tant els Caparrós, Fontgivell o Guivernau com els Jiménez, Romero o Aguilar. A ritme de Peret i de Gato Pérez, les barreres culturals eren inexistents, demostrant un cop més què és una societat oberta i receptiva, lliure de prejudicis.

Com ja hauran deduït, mig relat és cert i l'altra meitat pura fantasia.

Ho endevinen, oi?