Dijous, 28 de Març de 2024

Sentit comú: a Catalunya, en català

19 d'Abril de 2016, per Jordi Garcia Arnau

La nostra llengua torna estar a l'ull de l'huracà. El manifest del grup Koiné a favor del català com a llengua comuna d'una hipotètica Catalunya sobirana ha aixecat polseguera, fins i tot, en el si de les files independentistes. Es pot discutir la conveniència de fer públic aquest manifest en aquests moments, però cal que tinguem clar que l'única manera de salvar la nostra llengua i posar-la al nivell que es mereix, és seguir les seves línies bàsiques.

El manifest descriu una situació "extremadament crítica" fruit de "la ideologia del bilingüisme" i d'agafar aquesta pràctica com a natural i positiva. Es pot pensar que a finals dels 70 era una bona manera de parar el cop, però ja fa temps que el bilingüisme s'ha demostrat com a insuficient. Segons l'enquesta d'usos lingüístics feta el 2013, tan sols un 37% de la població té el català com a llengua habitual, mentre que el 51% té el castellà. Recordo que al voltant dels anys 80, les xifres deien que el 60% de la població era catalanoparlant i el 40% era castellanoparlant, i també recordo haver llegit que a principis del segle XX tan sols el 2% de la població tenia el castellà com a primera llengua.

El descens és clar i evident, especialment entre els més joves. Conec casos d'adolescents catalanoparlants que es comuniquen en castellà entre ells. Inaudit. Un fet que jo no sóc capaç d'entendre ni de trobar-hi cap explicació. Tot i així, ens vanagloriem de xifres que diuen que el 80% dels catalans i andorrans saben parlar català. També en saben el 70% dels balears, el 60% dels valencians i dels algueresos, i la xifra puja fins al 90% si ens fixem amb els habitants de la Franja de Ponent. Però amb el coneixement no n'hi ha prou. L'ús real al carrer està molt per sota i molts ens preguntem per què.

El manifest Koiné indica que el bilingüisme ha suposat la subordinació del català al castellà i la continuació de la progressiva substitució, erosió i fragmentació que pateix la nostra llengua envers el castellà. Per tant, en una suposada situació d'igualtat entre dues llengües en un mateix territori, s'acaba imposant la més forta.
Si volem que la nostra llengua sigui la de referència, cal actuar amb tanta radicalitat com normalitat. Cal fer que sigui la primera de l'administració, la vehicular de l'ensenyament, la d'acollida als nouvinguts i la llengua majoritària dels mitjans de comunicació, només així s'aconseguirà que sigui la llengua del carrer.

Però hi ha un element més que ningú s'atreveix a posar damunt la taula i és el del coneixement del castellà entre la població catalana. A tall d'anècdota, recordo, que el meu "iaio" pràcticament no sabia parlar castellà. El iaio Miquelet va néixer a Vallfogona de Balaguer, però de jove va venir a Reus on va tenir una explotació ramadera o "quadra de vaques". Per ajudar-lo en la feina, contractava "mossos", la majoria d'origen andalús, la necessitat d'entendre's amb ell els feia necessari aprendre català ràpidament.

El català no ha de ser un element folklòric, ha de ser una necessitat, i per tal que ho sigui, cal que un dia un ciutadà de Catalunya pugui dir amb naturalitat: "perdona, però no entenc el castellà". Una altra anècdota en aquest sentit, és el cas dels cosins d'un amic meu. Uns nois nascuts als Estats Units de pare nord-americà i mare catalana que parlaven anglès i català... i res més. En una República Catalana, aquests nois no tindrien la necessitat d'aprendre el castellà.

Està clar que el català ha de ser la llengua vehicular a l'ensenyament, però també caldria aprendre un parell de llengües estrangeres, a triar entre l'anglès, el castellà i el francès, sense oblidar llengües prou importants com l'italià o l'alemany. Així esdevindríem una societat multilingüe amb el català com a pal de paller. Aquesta seria l'autèntica normalització lingüística que fa anys que perseguim els que estimem el país i la seva llengua.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (10)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

josep  21 d'Abril de 2016

El lenguaje si invento o

El lenguaje si invento o surjio para entenderse la gente de todo el mundo hace muchísimos siglos,cuando una lengua es utilizada por un fin ( dividir,odio,desprecio hacia otros ect.ect.ect.)es otra cosa.Sr. Carricondo,estas frases tan despreciables que utiliza cuando menciona a su país "pell de brau foradada i apedaçada,es su país a quien desprecia,vamos hombre menos odio a España,en cuanto la lengua le dire a mi me es igual que sea el Catalan o el latin Cataluña nunca será independiente,y siempre tendremos el idioma de CERVANTES,qal de la Pell de brau foradada

ep  20 d'Abril de 2016

A jaume I

Todavía estoy dando vueltas a lo de sudamerica .. que tendrá que ver las lenguas autóctonas de sudamerica con el castellano y el catalan de la cataluña del siglo 21. Si ha usted le parece podemos volver a hablar todos latín, quizás nos evitaríamos muchos problemas.
Pero como ustedes son expertos en ir de arriba a abajo y de izquierda a derecha cuando les conviene, no entraré al trapo de algo tan absurdo.

La única decisión que no se puede tomar desde parte del estado ni desde aquí, es pisotear los derechos lingüísticos de los ciudadanos. Con respecto a las políticas lingüísticas agresivas, ya tenéis los resultados... si la decisión es hacerla todavía más agresivas, multiplique por dos.

Jaume I  20 d'Abril de 2016

A l'Ep

Que avui en dia el català no sigui l'idioma més parlat a Catalunya, com ho havia sigut fins no fa gaires anys, és, en bona part, per unes decisions polítiques que no es poden prendre des d'aquí, i aquest és el principal problema. La voluntat normalitzadora de l'única llengua pròpia d'aquest país no és cap bogeria, ni es tracta de cap problema de superioritat moral. És el que passa en països tan normals com Holanda, Portugal o Grècia. La bogeria és el que va passar a Sudamèrica on les llengües autòctones pràcticament s'han perdut per la imposició d'una altra. Sap quina és vostè?

A.Baiges  19 d'Abril de 2016

Adreça bona

http://www.llenguairepublica.cat
Anton Baiges Gras  19 d'Abril de 2016

A favor de tots els nouvinguts, els d'abans i els d'ara...

Molt ben argumentat, Jordi, l'article. Si es llegeix bé el Manifest Koiné (http://llenguairepublica.cat/qui-som/grup-koine/), en cap moment es culpabilitza la immigració espanyola, com s'ha volgut fer creure, titllant el manifest, per part d'alguns, de 'racista o xenòfob'. Es pot discutir la idoneïtat de determinades expressions com: 'La utilització d'una immigració com a instrument INVOLUNTARI de colonització lingüística', que respon a la voluntat política del règim franquista dels anys 60 i 70, molt contrastada històricament. Això no té perquè ser ofensiu contra ningú ja que moltíssima d'aquesta immigració es va integrar perfectament, lingüísticament i cultural, sense perdre mai els seus orígens i sentiments diversos, com així ha de ser. En cap moment es responsabilitza el poble espanyol de cap lingüicidi, sinó a l'Estat que sí que l'ha volgut utilitzar políticament amb més o menys èxits en els resultats finals. D'altra banda, el Manifest només convida a la reflexió sobre la falsedat de les legislacions 'bilingüistes'. Podien servir fa 30 anys, però ara els Països Catalans són multilingües i necessiten una política de coneixement de llengües en plural (també del castellà, que s'ha de continuar ensenyant, evidentment), però on el català sigui la llengua troncal i primordial -si no es vol dir oficial- de la nova legislació nacional catalana.
ep  19 d'Abril de 2016

castellano

Como principal vehículo de comunicación hoy en día en Cataluña, es una locura , burrada o fantochada pretender ponerla al mismo nivel que el inglés o francés como idioma optativo... es más , casi es una locura intentar equipararla al mismísimo catalán. Guarque lo denomina un "detalle" el pretender mantener la lengua mas hablada en cataluña.. y ese es vuestro problema, superioridad moral, y poco sentido de la realidad.

J. A. Carricondo  19 d'Abril de 2016

És curiós això de 'los españoles'

Diuen coses com: 'Es directamente un insulto, un desprecio y un odio creciente que da miedo' i es dediquen a potenciar qualsevol altre llengüa d'arreu del món abans que el gallec, l'euskera, el bable, el fatuo, l'aranés o altres petits dialectes o idiomes gairebé perduts i que volen es perdin. La cultura de l'estat de la pell de brau foradada i apedaçada no interessa. Respecteu i sereu respectats!

Jaume I  19 d'Abril de 2016

No és un insult. És un honor

Posar el castellà al costat d'idiomes tan importants i amb tants parlants com l'anglès i el francès no crec que pugui de ser considerat una provocació o un insult u odi cap a cap llengua. És un una mostra de bon veïnatge i de sentit comú que veig que alguns no volen entendre

Xavier Guarque  19 d'Abril de 2016

Be

Exactament, com tu dius, però remarcant que amb el català de "pal de paller" no es nega a ningú, ni es renega de res ni de ningú... i molt menys dels propis antecessors. Defensar la pròpia llengua no és prohibir l'altra. És un detall que més d'un -dintre de casa nostra mateix- no vol entendre, ni arriba a poder entendre. Son els que "viuen" a la Catalunya com una provincia d'España i mai reconeixeran que Catalunya i España podriem seguir junts, però que som molt diferents.

ep  19 d'Abril de 2016

insulto

"però també caldria aprendre un parell de llengües estrangeres, a triar entre l'anglès, el castellà i el francès"

Esto ya no solo es una provocación a los mismos números que ud. ha dado sobre el idioma materno de ya la mayoría de los catalanes. Es directamente un insulto, un desprecio y un odio creciente que da miedo.
Ustedes no están protegiendo el catalán, lo van a acabar hundiendo con estas provocaciones, este odio y este insulto diario hacia los derechos de los ciudadanos.