Aquest dissabte, a Reusdigital.cat, el periodista Jordi Garcia ha donat veu a diversos aficionats al futbol de la ciutat per copsar les seves impressions sobre el nou projecte que arrencarà en uns mesos, amb la campanya 2021/ 2022, i que suposa un acord a tres bandes entre el gairebé centenari CF Reddis, la Fundació futbol base Reus (FBBR) i la plataforma Sempre Reus 1909. L'objectiu és el d'arribar a Tercera divisió, i pel camí no es descarta la reformulació de la iniciativa en una única entitat amb el nom, l'escut i els colors per definir. Les reaccions, en efecte, han estat diverses, com subratlla el company Garcia.
És trist que haguem arribat a aquesta situació per la crisi del CF Reus Deportiu. Vist ara en perspectiva, trobo més oportú que mai reflexionar sobre el preu que s'ha hagut de pagar per ser (ni que fos per dues temporades i mitja) al futbol professional estatal. De no haver acceptat l'arribada de Joan Oliver i les seves promeses no s'hauria estat a la Segona A, és cert, però potser el club seria viu, i uns quants centenars d'aficionats seguiríem anant a l'estadi, cada 15 dies, amb la il·lusió d'aspirar a reptes més ambiciosos i de poder fer-los realitat amb futbol, i només amb futbol.
Durant la deriva del CF Reus, amb l'etapa de Clifton Onolfo com a cruel i immerescut final, moltes han estat les veus que han criticat l'Ajuntament per la seva passivitat. Un dels arguments esgrimits des del consistori va ser el de no poder intervenir en el conflicte en tractar-se d'un privat, quelcom lícit si bé qüestionable. Després de tot, quan parlem de l'entitat roig-i-negra parlem també de patrimoni local. I no només esportiu, sinó emocional. Va ser precisament el sentiment el que va moure aficionats i l'entorn a mobilitzar-se per constituir la FBBR, amb la voluntat de no perdre bous i esquelles si es concretava el final que ha tingut la SAE.
L'inconvenient, en tot cas, és que des de la fundació no es pogués establir un vincle amb un equip amateur per tal de no deixar escapar els jugadors un cop eren al juvenil. El fet, no obstant això, és que els responsables de la FBBR sempre han mantingut que el projecte passava, al futur, per articular una sortida natural per als nois i noies del planter. Vista la situació actual a Reus, el CF Reddis era la millor opció possible, en tractar-se d'un equip a la Segona catalana.
És curiós, això sí, que el club que va actuar com a filial roig-i-negre, uns anys enrere, acabi sent qui en reculli el llegat i miri de preservar-lo. Els dubtes d'alguns aficionats, tal i com els ha recollit Garcia, són lògics. De fet, la lectura en fred de tota la situació fa pensar que despullen un sant per vestir-ne un altre. El context diu, ho hem de pair ens agradi més o menys, que són moltes les entitats esportives que travessen una situació delicada, i que per garantir-ne la supervivència cal prendre decisions segons com impopulars. És a les mans de la directiva del CF Reddis, però, mantenir la pròpia identitat un cop entri en funcionament el nou projecte futbolístic amb la fundació roig-i-negra. Comptar amb el suport econòmic del consistori no és pas irrellevant.
Si trista ha estat la pràctica desaparició del CF Reus, tan o més sorprenent ha estat la irrupció de diversos projectes, a posteriori, que s'han erigit per refundar-lo. Ni molt menys és una crítica cap a aquests; ans al contrari. El que molts aficionats volem és que a Reus hi hagi futbol. I ara, les coses com siguin, hi ha una oportunitat per anar a l'una, per construir i definir entre tots el resultant d'aquesta suma a tres bandes, més enllà de si s'arriba a jugar o no a Tercera, o allà on toqui.
Marc Busquets és periodista.
