En seran molts més

Durant l'etapa d'estudiant, vaig estar col·laborant amb alguns mitjans de manera puntual. En una ocasió, vaig presentar-me tota il·lusionada a una entrevista de feina per treballar en un digital durant els caps de setmana. Crec recordar-ho així, perquè la mala experiència de vora els dos mesos que vaig aguantar allà ha fet que automàticament se'n difumini el record.

Una estada professional que, fins i tot, em va fer qüestionar si realment em volia dedicar al periodisme. Allò era més aviat una fàbrica d'informació, de dubtosa procedència, sense formació als redactors, ni seguiment del codi deontològic, ni redacció pròpia. Gairebé tot era copiar i enganxar, i exagerar titulars. De trepitjar carrer, ni pensar-hi.

Em vaig apartar d'aquell mitjà, que no cal mencionar aquí, perquè de mitjà de comunicació en tenia ben poc. I perquè no volia perdre la il·lusió d'escriure, d'entrevistar, d'aprendre... en definitiva, de ser periodista. El setembre de 2019, en acabar la carrera i tornar de la meva estada a Argentina (on vaig cursar l'últim semestre), des de Reusdigital.cat se'm va oferir un lloc a redacció. Ja teníem contacte perquè era un dels mitjans amb qui col·laborava abans, i van pensar en mi quan van tenir una vacant.

Encara recordo, devia fer segon de carrera, quan vaig agafar un currículum i vaig pujar ben decidida al tercer pis de l'edifici del costat de la Farmàcia Miranda. Recordo també que vaig contestar a l'intèrfon preguntant per la Maria, perquè les adreces de correu electrònic no permeten posar accents i jo no sabia que el director es deia Marià.

La visita va ser breu i no va donar gaires fruits en aquell moment, però va ser l'inici d'una relació que s'ha anat enfortint al llarg del temps. Vaig tenir la sort de deixar de ser estudiant i començar a exercir com a periodista en només uns dies de diferència. Això, dins del món de la comunicació, és realment una sort.

I encara en vaig estar més convençuda quan vaig introduir-me en el dia a dia, ja que el Marc i el Marià em van acollir, em van aconsellar i em van acompanyar en tot el procés. Aquella experiència sí que s'adequava a les expectatives que jo tenia quan només era estudiant.

Com tot mitjà digital de petita estructura, té les seves limitacions i carències, i molts reptes encara per endavant. Però si es compara amb el panorama comunicatiu de la ciutat, o fins i tot del territori, crec que és un dels millors llocs per treballar. M'han donat la confiança i la llibertat per fer tots els temes que jo creia importants, i m'han animat a fer-ne d'altres per explorar nous camps.

Em puc imaginar el que va costar tirar endavant un mitjà digital l'any 2008, i fer-lo créixer durant tots aquests anys fins a arribar als 100.000 usuaris únics, una xifra assolida els últims mesos. Estic feliç d'haver-me incorporat en aquest camí conjunt i de poder celebrar els 13 anys des de la mateixa redacció. Sé que en seran molts més!

Alba Cartanyà és periodista.