Aviat farà sis anys que em vaig incorporar a Reusdigital.cat, justament el mitjà que aquest divendres en fa 13 de trajectòria al servei de la ciutat i del Camp. M'hi vaig sumar com a redactor, per donar suport a les tasques que llavors fèiem com a corresponsals del diari 'El Punt' al nostre territori més proper i per complementar la tasca informativa de LANOVA Ràdio per a 'la Xarxa'. Va ser un temps de magnífic aprenentatge després d'una primera experiència a 'Tarragona ràdio', tot fent esports, de la mà de Ricard Lahoz. Un roig-i-negre com jo, quines coses, amunt i avall per seguir el Nàstic. Coses de la vida, coses de la feina.
A Reusdigital.cat hi he refermat la meva passió per l'ofici i he d'agrair la total llibertat que he tingut tots aquests anys per fer la meva feina. Acompanyat primer d'Enrique Canovaca i Josep Gallofré, i després al capdavant de la redacció, he tingut la sort de poder dedicar-me a allò que més m'agrada i contribuir a consolidar un mitjà com el nostre. Modest, sí, sense els recursos d'altres, però que amb el temps ha plantejat una proposta única i significativa als lectors: expliquem les coses des d'un punt de vista ganxet, posem en valor el que sorgeix de casa nostra i, en definitiva, mirem de fer ciutat.
D'al·licients, la nostra feina en té alguns. Una bona colla, de fet. Un d'aquests és que som el testimoni directe de moltes històries i iniciatives que es produeixen a la ciutat, i que potser no serien conegudes pels veïns si no fos perquè els servim d'altaveu. Un altre, d'un gran valor emocional, és el de poder guiar, aconsellar i estimular joves sorgits del planter que tenim a la universitat. En aquests gairebé sis anys a Reusdigital.cat n'he tingut, a tocar, que subratllen que el periodisme del futur és en bones mans. Tan sols cal, això sí, que les capçaleres hi confiïn. Que el sector hi cregui i hi aposti de manera decidida, sous dignes inclosos.
Us parlo de joves com l'Arnau Martínez, el Joan Gomis, l'Enric Garcia o l'Alba Cartanyà, per citar-ne tan sols uns quants, amb els quals hi he establert una relació també personal. Tenen empenta, talent i camp per córrer. Dies enrere, al lliurament de la 5a edició dels premis en memòria de l'enyorat Joan Marc Salvat, a la Selva, la comunicadora Coia Ballesté va fer una reflexió que em va semblar encertada i que vull compartir. Va apuntar a la necessitat de consolidar redaccions periodístiques on s'hi combini la rebel·lia i l'energia de la joventut amb l'experiència dels qui ja tenim una edat. Crec que a Reusdigital.cat seguim aquest model, i considero que és un dels nostres grans avantatges perquè ens aporta diversitat, perspectiva i personalitat.
I si algú representa l'experiència en aquesta cursa de fons que és el periodisme, a Reus, és el Marià Arbonès. Inquiet, sempre al peu del canó, ha obert les portes de la redacció a tothom que hi ha volgut entrar. Alguns s'hi han estat una temporada; altres, com jo, hi portem quasi sis anys. El cas és que en essència trobo que ningú com ell explica què és Reusdigital.cat. Esforç, rigor, honestedat i sí, un punt de tossuderia. I tal dia farà 14 anys.
Marc Busquets és periodista.
