Divendres, 01 de Març de 2024

Blanc o negre, sense grisos

26 d'Abril de 2021, per Xavier Guarque

Som en un món on abunden les incerteses més que les certeses. I de les certeses que se'ns apareixen, o ens "venen", cal desconfiar de gairebé totes. Tot i que la gent, en la seva majoria, tampoc va més enllà i prefereix el discurs frívol, què és més fàcil d'entendre, i seria capaç del que sigui pel que creu una veritat irreversible el que li ha entrat per la vista. Per il·lustrar aquesta reflexió, vegis el rànquing de canals de televisió i els programes més vistos.

Un món que va perdent els matisos, on tot és blanc o negre, segons els prejudicis ideològics i interessos de qui fa decantar per un costat o l'altre, sense apreciar els molts grisos que hi pot haver entre un i l'altre i que són el toc que distingeix.

El que cada dia ens trobem a la nostra vida ens hauria d'ensenyar, si ens atrevíssim a qüestionar, a no deixar res com a dogma de fe a seguir. No hi ha cap pensament únic, que no requereixi totes les idees, també les oposades, i s'ha de facilitar que puguin expressar-se per enriquir el discurs. No som blocs de pedra granítica, impertorbable al temps i al seu pas natural, amb els seus accidents inclosos.

No ens podem tancar al que no ens satisfà o s'enfronta als nostres de prejudicis. No hauríem de ser els uns i els altres. No hauríem d'estar en una societat d'enemics pel sol fet de ser diferents, del "si no estàs amb mi és que estàs contra mi", de no poder estar tranquil pel sol fet de ser dissident.

Per molt rellevant que sigui un fet, en el fons, i vist en la deguda perspectiva, tot és relatiu. I això no ha de voler dir feblesa, escórrer el "bulto", no tenir principis, no tenir conviccions o manca d'opinió pròpia.

Per altra banda, algunes obvietats que per la seva naturalesa són molt concretes, si s'ha de reivindicar contínuament aquesta concreció, és que potser alguna cosa enfosqueix el seu to. Podríem parlar de "llibertat d'expressió" que trontolla quan, entre molts altres exemples, una extrema dreta pot ser, i es pot moure i expressar amb total llibertat, mentre que un moviment independentista, pacífic, que ha estat votat amb molta més força, comporta persecució, repressió, querelles, judicis i presó... En aquest cas, sembla que la contemporització i permissivitat depenen de si un s'embolcalla amb una determinada bandera o no.

O de "democràcia", quan tot porta a pensar que el que segur que si hi ha, vista la realitat, és un espanyolisme sense matisos ni qüestionaments, que s'ha d'assimilar a cegues, perquè el no fer-ho és castigat amb tota la rabia.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

mare meva  03 de Maig de 2021

"moviment independentista, pacífic"

Increíble... este señor se supera cada día. Claro que existe un movimiento independentista pacífico, pero también existe uno no pacifico. ¿nos toma ud. por tontos?(es´ta claro que si, pero tiene su público)
Aprovecho para aplaudir la respuesta de José Antonio. Salut !

José Antonio  26 d'Abril de 2021

Repitamoslo

Parece que es necesario repetirle a este señor el mismo argumento otra vez: los líderes "indepes" no están en prisión por ejercer su derecho a la "libertad de expresión". Lo están por haberse levantado contra el Estado (que somos todos), haber vulnerado las leyes democraticas que nos hemos dado y desobedecido clamorosamente las sentencias de los tribunales.En definitiva no por sus creencias, sus pensamientos o sus palabras, sino por sus actos.