Sinceritat

De tant en tant s’agraeix que la gent parli clar i català. Sense embuts, ni filtres. La setmana passada, Argèlia Queralt, vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), afirmava en una entrevista al digital Eldiario.es que “amagar que hi ha un bloc conservador i un de progressista és fer-nos trampes al solitari”. La seva sinceritat és molt rellevant i clarificadora ateses les atribucions del CGPJ. L’organisme defineix oficialment el seu paper: la funció principal del Consell és la gestió de l'administració de Justícia juntament amb la salvaguarda o la garantia de la independència dels Jutges i Tribunals, quan exerceixen la seva funció judicial, respecte a la resta de poders de l'Estat i enfront de tots, fins i tot respecte als altres òrgans judicials i els del mateix govern del Poder Judicial. La franquesa de l’Argèlia, filla del senador republicà Joan Queralt, és una gota d’aigua al desert de la desconfiança generalitzada en les institucions públiques, especialment les jurídiques. El pare és un independentista habitual en moltes tertúlies periodístiques i la filla, que no comparteix aquesta visió política paterna, avança en les sorres movedisses del CGPJ que, teòricament ha de garantir la independència dels jutges i les jutgesses. Un aposta per l’autodeterminació i el dret a decidir i l’altre defensa que la justícia ha de ser igual per a tothom. 

Ara que els vents internacionals inflen les veles del totalitarisme envernissat de democràcia constitucional és més important que mai parlar clar i dir les coses pel seu nom. El que pensin i votin els jutges no ens hauria de preocupar si fossin capaços d’administrar la justícia amb neutralitat i proporcionalitat. El fotut és que els conservadors escombren cap a casa seva i els progressistes intenten resistir-se a la deriva immobilista. La separació de poders a l’Estat espanyol és més teòrica que pràctica. Legislatiu, executiu i judicial. Un triangle que hauria de gestionar de forma equilibrada els resultats dels debats i votacions polítiques, fonament dels governs, sota la tutela jurídica per garantir que tots som iguals davant l’aplicació de la llei i de la governança. Per això cal ser clar quan les opinions i les accions acrediten que les visions parcials i partidistes guanyen a la persecució del bé comú. 

Ho veiem cada dia al Parlament de Catalunya, al Congrés dels diputats i al Senat, pals de paller de la nostra democràcia representativa. I aquest comportament contamina tots els altres nivells d’administració a través dels polítics que hi són presents: ajuntaments, diputacions i consells comarcals. És una plaga que contribueix a incrementar la desafecció dels ciutadans i la seva desconfiança en els poders públics. I l’únic antídot és parlar clar. Sinceritat, senzillesa, veracitat, franquesa, honradesa, confiança, lleialtat, naturalitat, espontaneïtat, claredat. Postures legítimes clares i després negociació per arribar a acords. I de fórmules n’hi ha moltes que conviden a un cert optimisme. 

A Reus, l’ajuntament ha creat un observatori ciutadà de la biodiversitat com una eina del projecte RENATUReus per millorar el medi ambient i la qualitat de vida. Un observatori obert a la participació ciutadana per escoltar a la gent, conèixer l’entorn i educar a petits i grans. Es pretén elaborar una guia de bones pràctiques, un catàleg de solucions i de propostes per canviar els hàbits col·lectius. Una bona iniciativa que no signarien ni Trump ni els trumpistes americans, europeus, espanyols i catalans. Que n’hi ha a tot arreu. 

La defensa dels valors i els drets democràtics comença als municipis. Els seus ajuntaments s’haurien de convertir en els principals aliats de la lluita per un món millor per tots nosaltres. I al consistori de Reus, com al CGPJ, també hi ha membres conservadors i progressistes. Cal saber-los distingir pel que diuen i pel que fan, més enllà de les sigles dels seus grups municipals. I també els podrem diferenciar si ens fixem en el seu discurs i les seves votacions quan han estat al govern i quan els ha tocat ser a l’oposició. M’estalvio fer llista i només us recomano visitar les hemeroteques. Sinceritat o tacticisme? Coherència o oportunisme? Veritat o mitges mentides? Memòria o amnèsia?

Només la implicació dels ciutadans en la vida pública a través de la participació ens vacunarà contra la grip de la mala política. Destriem el gra de la palla.