El darrer llibre d’Ezequiel Gort recupera la història del monestir cistercenc de Santa Maria de Bonrepòs

Una de les novetats del proper Sant Jordi signada per l’historiador Ezequiel Gort abordarà la història del monestir cistercenc de Santa Maria de Bonrepòs (1210-1452) del qual fins a la data es coneixien escassíssimes notícies històriques i que es trobava al terme de la Morera de Montsant a l'igual que la Cartoixa d’Escaladei.  La presentació pública del nou llibre de Gort  es farà el pròxim 15 d’abril a Cornudella del Montsant mentre que a Reus està prevista pel 26 del mateix mes a l’Arxiu Municipal.

Tradicionalment, la dada històrica més coneguda –i quasi única- relacionada amb aquest espai religiós era la mort en les seves dependències de la reina Margarida de Prades durant el segle XV, en plena decadència del monestir. Concretament, no va ser fins al 1897 que es va localitzar de manera precisa l’espai i, de manera més recent, Eufemià Fort va publicar tres articles sobre el tema i va transcriure íntegrament 89 documents del seu fons, una de les bases documentals sobre la qual Ezequiel Gort ha fonamentat la seva exhaustiva recerca sobre aquest monestir que ja es va iniciar fa anys a través de la publicació d’articles.  

Editada per Llibres de la Carxana, la nova publicació de Gort (“Santa Maria de Bonrepòs. El monestir cistercenc de Montsant”) ressegueix els quasi dos segles i mig d’història d’aquest convent femení que va pertànyer a l’ordre del Císter i que va protagonitzar nombrosos plets amb Escaladei a causa, molts cops, de la confluència d’interessos dels dos centres que compartien ubicació al terme de la Morera de Montsant. El llibre també dedica uns capítols a tractar la tradició de l’espiritualitat eremítica del Montsant que va ser un precedent d’aquest monestir així com d’altres centres religiosos de la zona i resol la confusió al voltant de l’existència de Santa Maria de Montsant, prèvia a Bonrepòs, que la interpretació errònia de documentació havia establert i que queda totalment descartada.

Com a resultat de la seva dissolució i tancament al segle XV, les instal·lacions del monestir van quedar en mans d’Escaladei que en va destruir l’espai amb l’objectiu, segons Gort, que “mai més ningú volgués usar-lo amb una altra ordre”. Aquesta situació ha provocat que, en l’actualitat, sigui molt difícil percebre cap vestigi de l’antic monestir cistercenc a l’actual mas de Sant Blai on romanen escasses restes del passat conventual més enllà d’algun “tros de capitell” o “alguna columna”, segons Gort. Tot i que Bonrepòs depenia jeràrquicament del monestir d’Escarp, la Cartoixa d’Escaladei i el monestir de Santes Creus va repartir-se els béns d’aquesta comunitat religiosa femenina. “Santes Creus es va emportar tot el que feia referència a la religiositat, els cossos de les monges, els llibres litúrgics i els objectes dels altars i les propietats que tenia el monestir més enllà del Priorat i Escaladei es va quedar el que era l’edifici i les terres del voltant” ha explicat Gort.

De manera similar a la manca d’estudis sobre la desena de monestirs femenins que va arribar a tenir la Catalunya Nova, l’autor ha comentat que “aquest monestir femení és molt desconegut” i pràcticament “s’havia arribat a perdre el record” tot i que va funcionar entre els anys 1210 a 1452. “Cada monja entrava amb una sèrie de béns i en el moment que hi ha la crisi això s’acaba perquè passen gana tots” ha afirmat Gort respecte a les causes de tancament d’aquest espai que es nodria de les donacions de la petita noblesa. Una dada corroborada per l’accentuat descens de les religioses que l’any 1240 eren 40 i que el 1450 tan sols es comptabilitzaven en 6.