Mai vaig donar més importància a la pregunta fins al dimarts 1 d'abril d'aquest mateix any, quan vaig recordar que era l'aniversari del meu difunt avi. El felicitava i solia fer-li un petit regal que me l’agraïa amb un somriure (el regal era el de menys, solament l’esperava, perquè ell i un servidor sabíem el que volia, i l'hi lliurava com si fos un tresor —queda en el record...). Però avui no hi és per donar-l’hi, d'això ja fa molts anys, i llavors he pensat: com que ja no tinc l'avi, a qui dono el regal?
Amb aquesta introducció he recordat que estem ja de nou en les eleccions europees, he llegit algunes propostes dels partits polítics espanyols als seus programes: immigració, atur, afavorir els necessitats, sanitat, educació, pobresa extrema... Però no diuen com ho volen fer, o almenys no tenen imaginació per dur a terme profundes reformes que arribin a les solucions que de manera tan urgent necessita aquest país per combatre l'atur, perquè si eradiquem l’atur serem capaços de crear riquesa i benestar social, que és del que es tracta.
No pretenc amb un escrit d'amb prou feines un full donar solucions, però sí analitzar i recordar que tenim moltes persones que no podran accedir al món laboral mai més, i que les paraules no mouen molins, ni consolen. Fem una anàlisi de les causes següents:
1. Les noves tecnologies i la robòtica eliminen la mà d'obra —molta—, l'excedent humà cal recol·locar-lo i no som capaços de fer-ho.
2. Es pot repartir el treball que tenim? Com? Hi ha personal preparat? Aquest és el punt de partida.
3. Per què no es pensa a crear treball social? Seria una solució al problema? També s’haurien de crear noves retribucions i horaris diferents dels actuals.
4. Les actuals administracions nacionals, autonòmiques municipals estan adequades per poder oferir el que la societat necessita?
5. Les entrades de diners que es recapten estan equilibrades amb les despeses que s'han creat, en les diferents arques nacionals, autonòmiques i municipals? Són prou equilibrades per poder fer que es redueixi la diferència social?
6. Es tenen en compte les necessitats prioritàries de la societat? Es treballa en consens per poder trobar una solució coherent?
7. I què es fa amb la immigració il·legal? Si al nostre país no hi ha feina per a nosaltres, com mantindrem les persones que vénen i no tenen treball?
Ningú parla de trobar solucions, els uns diuen que han de retallar-se les despeses, els altres diuen que quan ja es veuen llums cal repartir les càrregues socials perquè els desemparats no tinguin problemes, que s'hauria de treballar fins als 75 anys, que si obtinguéssim la independència seríem un país amb millor nivell de vida... Solament sento paraules emmarcades segons la creença de cada grup i el que representen. Però si l'exemple que poso és tan senzill com "en una casa entren 100 euros i se’n necessiten 120" (menjar, estudis, consum elèctric, aigua, calçat, sanitat...); com s'arregla això?
Espero que algun partit em digui com i quan pensa retornar els milions d'euros que ens han robat en aquests anys (incloc tots els partits polítics). Jo vull una jubilació als 75 anys amb el mateix sou que els nostres polítics, perquè la igualtat social sigui la mateixa... no creuen? Això sí que és un bon regal!
No espero una resposta convincent, no votaré ni PP, PSOE, CiU, IUV, CUP, UPyD, Ciutadans... Però sí votaré. Perquè si no ho faig, uns altres votaran per mi. I que no em diguin que van a Europa en representació dels nostres interessos, perquè quins són, els interessos? Perdó, els entenc... mantenir el seu bon sou i els privilegis que comporta, i els que pateixen els deixen per a d’aquí a quatre anys...
Feliç primavera a tothom.
Manuel-Cruz Matute és enginyer tècnic industrial i llicenciat en Geografia.
