La ciutat de Reus es mereix que l'educació sigui una prioritat de les polítiques municipals. Crec que aquest criteri l'hem posat en pràctica amb fets en els últims anys des de l'equip de govern municipal. I ara, davant la convocatòria d'eleccions locals, la ciutadania té la paraula per dir si segueix creient en aquest model.
En els darrers mesos estem assistint a una successió de decisions del govern de Convergència i Unió que representen un seguit de passos enrere en relació a diferents millores de l'educació que a Reus havíem aplaudit i col·laborat a introduir fins i tot de manera pionera a Catalunya: el model d'institut escola públic (aprovat per la Llei d'Educació) s'ha anunciat que es congela; la digitalització de les aules també s'atura; les vacances escolars d'hivern (que inicialment es veien amb recel i després es va veure que tenien aspectes positius tant per a famílies com per a docents) diuen que s'eliminarà...
El dia 18 de març ens vam assabentar pel Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 5840, mitjançant la Resolució ENS/704/2011, de 15 de març, que el Departament d'Ensenyament havia suprimit les zones educatives, el nou instrument que havia creat l'anterior Govern per a promoure la gestió de l'educació des de la proximitat al territori i en col·laboració amb els ajuntaments (no va ser fins al cap d'unes quantes setmanes que vam rebre a l'Ajuntament la notificació oficial d'aquesta supressió de la Zona Educativa de Reus).
El model de coresponsabilitat havia fet possible la ràpida construcció de centres educatius a Reus (estrenats aquests curs) i la complicitat de l'Ajuntament a l'hora de fer millores en centres i planificar la resposta a les seves necessitats.
I la cirereta del pastís: dimarts passat, dia 10 de maig, sense fer massa soroll el Govern de la Generalitat va acordar suprimir ('reorganitzar' en diuen) la sisena hora, generant desigualtats entre les escoles, un problema per a les AMPA i les famílies i fins i tot insinuant l'etiquetatge d'alguns centres com a pertanyents a una cosa que la conselleria ha catalogat com a centres 'd'entorns socioeconòmics desfavorits'.
Les famílies, les AMPA, les direccions dels centres, els docents i fins i tot els estudiants amb dret de vot saben quina és la visió i la proposta de la formació política que represento i que les propostes que oferim a la ciutadania en Educació volen mantenir la inversió i l'atenció als centres en la línia del que hem executat en aquests anys: escoltant les necessitats de la comunitat educativa i generant confiança. Per això apel·lo, si m'ho permeten, al sentit comú del món educatiu a l'hora de votar.
Misericòrdia Dosaiguas és membre de la candidatura del PSC-Progrés Municipal a l'Ajuntament de Reus.
