Anton Bofarull Ferrer o l'exili del Foment Nacionalista Republicà de Reus

El passat divendres, 3 de novembre, es col·locà al carrer de Sant Jaume, 18, de la nostra ciutat, la darrera Stolperstein (‘llamborda per ensopegar’), que, del 2020 ençà, i en nom del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Ajuntament de Reus i l’entitat reusenca Cultura i Solidaritat, dedicà a Anton Bofarull Ferrer, membre d’una coneguda nissaga reusenca de comerciants, de sis germans: Josep, Francesc, Anton, Joan, Marià i Dolors.

 

Anton Bofarull nasqué el 1911 a la Riba, a l’Alt Camp, per la iniciativa empresarial del seu pare Joan, al poble on tenia parents. Pocs anys després, es van traslladar al número 18 de carrer de Sant Jaume, de Reus, amb la resta de la família, tot i que sempre reivindicà el seu origen ribetà. Membre actiu del Foment Nacionalista Republicà, de Reus, fundat el 1906, fou un un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931.Conegué qui després seria president de la Generalitat, Josep Tarradellas.

 

Bofarull participà en l’esforç bèl·lic de la República i es veié obligat a travessar la frontera el 8 de febrer de 1939, tot i no haver estat acusat de cap delicte de sang. Aquell mateix any, els germans Bofarull es van trobar al camp de refugiats de les platges d’Argelers de la Marenda, a la Catalunya del Nord. Fou posteriorment alliberat i, de seguida, cercà feina a la verema. 

 

Prosperà i s’establí a Niça, on exercí de comercial o, com es coneixia aleshores, de comissionista. Això li permeté de moure’s per Mònaco, Besiers, Lodève, Marsella, Montalban, París, Brivé, Pau… i Perpinyà, a la seva Catalunya. Entrà a la resistència francesa, mantenint sempre contacte amb la família reusenca.

 

En la data fatídica del març de 1944 fou detingut per la GESTAPO a Perpinyà, i deportat al camp nazi de Neuengamme; posteriorment, el 1945, fou traslladat al camp de Ravensbruck. El 30 d’abril del mateix any fou alliberat per l’Exèrcit Roig i l'Estat francès li atorgà la Creu de Combatent Voluntari de la República Francesa. El 19 de novembre de 1949 pogué tornar a Catalunya. S’instal·là a Barcelona amb l’ajuda del seu germà gran i el dia 22 de juny de 1952, aniversari de la seva mare Dolors, ja morta, i d’un germà, es casà amb la Carme, a l’ermita del Remei, d’Alcover. Cada setmana agafava el tren cap a Reus per anar a la botiga de la família, al carrer de Llovera, fer negocis a la plaça de Prim i fer cap a la llar familiar del carrer de Sant Jaume, al barri del Carme.

 

També visitava parents a Alcover i, a causa de la seva salut, més aviat feble, passava estius en un balneari de Benasc, on mantenia contactes amb amics de l’Estat francès. El 27 de febrer de 1977 es trobava a la pista de l’Aeroport de Barcelona, tot esperant l’arribada del president Tarradellas, qui havia conegut abans de la Guerra.

 

Els seus familiars asseguren que, com tants altres represaliats, mai no va explicar res atès el seu dolor físic i mental, que compartí amb la seva muller, ni tan sols a la Montserrat Roig, amb tota la informació que rescabalà a l’entorn dels catalans als camps nazis. Romangueren, això sí, les seves lletres regulars i sovintejades d’amics i familiars. Anton Bofarull Ferrer traspassà el 1991 a Barcelona i fou enterrat al cementiri de Reus. Ha esdevingut un dels 25 represaliats reusencs que l’Arxiu Municipal de Reus té actualment inventariats i que preveu d’homenatjar fins a final d’any i durant tot el 2024. Els darrers homenatjats d’enguany seran els represaliats germans Pere i Joan Aleu Vergés, també veïns del carrer de Sant Jaume i dels quals encara no s’han trobat els familiars, aquest pròxim divendres, 17 de novembre.

 

Nota: agraïm les informacions biogràfiques facilitades pels seus nebots Joan i Anna Maria Bofarull Solé.