Artur Mas, missió seducció

Artur Mas, acompanyat de Pepe Jofré, president del Círcol (esquerra) i Anton Tapias
Jordi Siré
La sala es va omplir de gom a gom
Jordi Siré
Protestes al carrer contra Artur Mas
Enrique Canovaca

Alliberat de la pressió institucional que no pas de la judicial espanyola, endreçat i batejat el nou partit, Artur Mas va omplir de gom a gom, aquest dilluns, el Círcol de Reus per explicar de manera didàctica la situació actual del procés independentista i confirmar la seva condició de referent moral del sobiranisme més enllà de les inevitables sopes de lletres parlamentàries. 'Catalunya en moviment' era el nom d'una xerrada de poc més de 25 minuts oberta a les preguntes del públic que va servir per llençar missatges curts però contundents.

Treballar per ampliar la base social de l'independentisme perquè "això no està fet, siguem clars", posar deures als onze diputats dels 'comuns' perquè es decideixin en favor o en contra de la cosa quan l'any vinent "passin les coses que han de passar", reclamar fins a l'extenuació la unitat de les formacions sobiranistes amb referències inevitables a la CUP, mostrar-se favorable d'una negociació amb l'Estat en cas que tot vagi rodat en comptes de tirar pel dret i campi qui pugui i, ja en roda de premsa improvisada, un avís a Josep Fèlix Ballesteros per a canviar de companys de govern un cop certificat el fracàs del Tarragona 2017.

Presentat per Anton Tapias com una barreja de "Cary Grant i George Clooney abans de fitxar per Nespresso", per la seva capacitat de seducció, Mas va articular la seva intervenció al voltant de preguntes clau. La primera anava destinada a confirmar que la base social i política que dóna suport al trencament amb Espanya és sòlida. "Hi ha prou gent per poder fer aquest camí? Ara fa quatre anys els partidaris de la independència no passaven del 20%. A les eleccions del 27 de setembre del 2015, plantejades en clau plebiscitària per poder-nos comptar, ja que no ens deixaven fer-ho de cap altra forma, es va convertir en un 48%".

El següent pas un cop constatada l'existència de legitimitat social era una advertència. "El que tenim davant és un Estat molt dur de pelar. Hem de tenir clar que l'adversari té força i poder i no el podem guanyar amb les seves pròpies armes". És a dir, amb el joc brut escenificat per l'anomenada "Operació Catalunya. Una operació que no consistia a millorar el finançament o les infraestructures, sinó per desmuntar el lideratge d'algunes persones sobiranistes catalanes".

Per guanyar la partida cal continuar "amb les mobilitzacions ciutadanes. En això som més forts que ells. El moviment es demostra caminant", afegia admetent que la majoria existent en el Parlament "no és fàcil de gestionar". Partint d'aquesta realitat, "no és només important el què farem sinó el com". I per això va reclamar al grup dels 'comuns' a la càmera catalana que "acabin amb la seva indefinició. Perquè ja està bé que estiguin a favor del Dret a Decidir, el que passa és que arribarà el moment en què hauran de decidir alguna cosa".

Negociar amb l'Estat i la Unió Europea si aquests donen un pas

Realista a l'hora d'advertir que res no està fet ni serà fàcil, es va mostrar partidari de "negociar amb l'Estat i amb la Unió Europea" en cas d'aconseguir suport suficient per legitimar el pas endavant. "Ni és veritat que l'Estat no s'asseurà mai a negociar ni que nosaltres podem prendre decisions allunyats del món", advertint així contra accions unilaterals. I per aclarir l'argument va recordar que el deute espanyol és "del 100% del seu PIB. Els propietaris del deute són els mercats, que ja han provocat caigudes de primers ministres europeus. I si marxem sense parlar amb l'Estat es posaran nerviosos perquè el deute se l'hauria d'empassar Espanya després de perdre el 20% del seu PIB. I el que volen els mercats és garanties de poder cobrar. Negociar ens interessa a tots".

Mas no es va cansar de fer èmfasi en la "unitat. La història del nostre país està farcida de moments en els quals hem fallat per no mantenir aquest principi. Si hi ha excessius càlculs (partidistes) els que acabarien fallant seríem nosaltres". Però també va obrir portes a l'esperança. Paradoxalment en resposta a una pregunta sobre la seva opinió davant del triomf de Donald Trump. "Jo hauria votat a la Hillary Clinton tot i que no n'era un entusiasta. Ara bé, a Trump se li han rebel·lat els seus companys del Partit Republicà, ha tingut pràcticament tots els mitjans de comunicació en contra, així com l'oposició de l'establishment, de Hollywood i dels mercats. I ha guanyat contra tot pronòstic". Lectura "en clau catalana. Que ningú us digui que hi ha coses impossibles. No us deixeu entabanar amb el discurs de la por".

Crítiques a Josep Fèlix Ballesteros

L'ex president encara va tenir temps per atendre a la premsa i deixar la seva opinió sobre la situació política generada per la punxada del globus de Tarracus, una mascota destinada a fer hores extres. "La Generalitat ha complert en tot en moments molt difícils. N'hi ha d'altres que no, com el govern espanyol. Això vol dir el PP. Per tant si aquest era el gran projecte de ciutat és el moment de recompondre algunes coses per tal que aquells que han fallat no tinguin responsabilitats allà on no l'han de tenir. Si fos l'alcalde de Tarragona em preguntaria si aquests són els socis que es necessiten per arribar fins al final del mandat".

Com que Catalunya està en moviment, prop d'una quinzena de persones van rebre Mas a l'entrada al Círcol convocades per les xarxes socials amb crits de "no volem amics del cas Innova" i 'Esther Quintana, no oblidem la repressió'.