"Fa 20 anys les substàncies eren una opció contracultural, un element transgressor", apunta Antoni Llort, antropòleg i coordinador de l'àrea d'intervenció de salut comunitària del servei d'addiccions de l'Hospital Sant Joan de Reus. Aquesta dinàmica s'ha anat diluint i ara, defensa ell juntament amb altres experts, és "la identitat tecnològica a les xarxes" el que marca el pas cap a l'adultesa i serveix com a element de disrupció.
Normalització de certs consums
Aquest pas inevitable del temps, ha portat també una normalització de certs consums de substàncies en societat; per exemple, el cànnabis. El fet que els i les consumidores de cànnabis presentin el seu consum en societat porta a una falsa percepció que s'ha incrementat el consum. "Les estadístiques no mostren un augment significant, sinó que hi ha una escenificació normalitzada on aquesta pràctica deixa de ser un tabú", indica.
Llort posa en relleu que hi ha altres consums que no ens escandalitzen. "Totes les festes majors, concerts, diversos actes... estan patrocinats per marques de cervesa o vermut i ningú es posa les mans al cap", exclama Llort. És el que ell anomena un "consum cultural". Lamenta que avui dia les drogues segueixin sent un tema tabú, ja que, defensa, "hem de concebre-les com un element més que existeix en societat".
La 'prestatgeria psicoactiva' a Reus
Remarca que, fins ara, s'estan invertint molts recursos en tractament i control, tant policial com social, i que cal destinar-ne més a la prevenció, al suport i, sobretot, a la informació. En aquesta línia, Reus compta amb la 'Prestatgeria psicoactiva' situada a la biblioteca Pere Anguera, que posa a l'abast de tothom diverses publicacions científiques i rigoroses sobre l'ús de substàncies.
Aquest any, la iniciativa està enfocada en la qüestió del gènere, ja que hi ha moltes diferències que creen plans de desigualtat. En el cas de les dones, hi ha un "doble estigma", explica Llort: "Una persona que usa drogues il·legals és estigmatitzada però, si a més, és dona i mare, ho serà doblement". El mateix passa amb totes aquelles identitats sovint invisibilitzades que, per exemple, a l'hora de demanar ajuda "es troben amb més por a presentar la seva realitat".
Llort aconsella que, quan detectem que una persona del nostre entorn consumeix substàncies, propiciem la comunicació i ens allunyem de l'alarmisme. En el cas que es tracti de joves, "acompanyar-los en la seva determinació en tots els temes de la vida, no només amb aquest" i, a través del coneixement, "fomentar la seva decisió crítica".
Llort va intervenir, dies enrere, al programa 'Carrer Major' de LANOVA Ràdio per exposar en què consisteix la 'Prestatgeria psicoactiva'. Recupereu la seva aportació tot clicant el reproductor inferior.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics