-
Reus.cat
L'actual diputada al Congrés Sandra Guaita ha estat, per ara, l'última candidata presentada de cara a les municipals de 2023. Ho farà al capdavant de la llista del PSC, tot rellevant un Andreu Martín que ha optat per fer un pas al costat per motius personals. Temps enrere, Cs Reus, Junts per Reus i ERC Reus ja van presentar les seves respectives alcadables. Si tenim en compte els resultats de 2019, i si s'analitza la graella de sortida de la cursa electoral que viurem en uns mesos, és probable que la ciutat tingui finalment una alcadessa.
La vicealcadessa, Noemí Llauradó, va ser la primera candidata anunciada de cara a les eleccions de l'any que ve. Va ser el passat mes de febrer quan, aclamada per la militància al Casal Foment del raval de Robuster, la també presidenta de la Diputació de Tarragona va manifestar estar "preparada" per liderar el consistori de la capital del Baix Camp.
Serà la tercera vegada que ERC farà confiança a Lauradó com a alcadable, després de les experiències de 2015 (dues regidores) i de 2019 (mitja dotzena de regidors). Farà quatre anys es va poder plantejar l'opció d'encapçalar un govern alternatiu al llavors existent, amb l'alcalde Carles Pellicer com a ariet, però finalment es va decidir mantenir l'aliança que hi havia (incloent-hi Ara Reus). Un cop proclamada candidata, Llauradó ha centrat el seu discurs en allò que ha batejat com el Reus sencer, a la recerca de l'electorat que d'entrada no votaria una llista com la seva.
Un cop Pellicer va anunciar el seu comiat de la primera línia política, Teresa Pallarès es va erigir en l'hereva del seu projecte. Les primàries de Junts per Reus, amb Víctor Terradellas com a rival, van ajornar uns dies l'aposta de la militància per la seva candidatura. Aquest, recordem-ho, va retirar-se després d'impugnar el primer resultat de les primàries en qüestió i d'aconseguir que es repetissin. A finals de maig, a la seu de l'agrupació al carrer de les Carnisseries Velles, la també delegada del Govern al Camp va indicar que es veia "en un escenari guanyador" i va voler fer valer l'etapa del fins ara alcalde al consistori.
Altre cop amb els resultats de 2019 a la mà, entre ERC Reus, el PSC Reus i Junts per Reus sumen 19 dels 27 regidors del ple. A priori, són tres forces ben posicionades per disputar-se el triomf electoral a la ciutat, si bé de coses en poden passar moltes, més quan parlem de política.
Més enllà d'aquest context, la tercera candidata a l'alcaldia que es va donar a conèixer va ser la de Cs Reus, Débora García. No ha estat pas un mandat fàcil, per a la portaveu taronja. Va accedir al capdavant de la llista un cop el partit va fulminar l'anterior líder dels espanyolistes a Reus, Juan Carlos Sánchez. Si aquest va obtenir quatre regidors, el 2019, García es va quedar en tres. Per acabar-ho d'adobar, pel camí n'ha perdut un. Raúl Meléndez va passar, temps enrere, a ser regidor no adscrit.
A finals de juliol, i acompanyada de Carlos Carrizosa, García va ser presentada altre cop com a alcaldable de Cs Reus. Aquesta va valorar de manera "positiva" la tasca realitzada pel seu grup municipal al plenari, tot destacant qüestions com el soterrament de les torres d'alta tensió de la urbanització el Pinar, o la retirada (via judicial) del llaç groc per la llibertat dels presos a la façana de l'ajuntament.
Quant al PSC, aquest ja havia presentat Andreu Martín com a alcaldable. La renúncia d'aquest i la proposta feta al partit per tal que Sandra Guaita el substitueixi no suposarà, en els propers mesos, un gran canvi en les dinàmiques del grup municipal. L'actual portaveu acabarà el mandat, mentre que la diputada compaginarà la seva feina al Congrés amb els actes electorals que s'organitzin a la ciutat.
Guaita va explicar, el passat dilluns, que comparteix el projecte de ciutat que Martín ja havia començat a treballar abans d'acomiadar-se. En tot cas, va assenyalar que "encara no s'ha parlat" dels noms que la secundaran a una llista amb la qual els socialistes volen recuperar la batllia reusenca després de 12 anys.
En les properes setmanes, lògicament, altres forces polítiques revelaran les seves intencions per concórrer amb garanties a unes eleccions municipals, les de 2023, de les quals ja sabem en sortirà una nova figura a l'alcaldia, per la renúncia de Pellicer. I aquesta podria ser, per primer cop, una alcadessa.
Llauradó, la primera en ser anunciada
La vicealcadessa, Noemí Llauradó, va ser la primera candidata anunciada de cara a les eleccions de l'any que ve. Va ser el passat mes de febrer quan, aclamada per la militància al Casal Foment del raval de Robuster, la també presidenta de la Diputació de Tarragona va manifestar estar "preparada" per liderar el consistori de la capital del Baix Camp.
Serà la tercera vegada que ERC farà confiança a Lauradó com a alcadable, després de les experiències de 2015 (dues regidores) i de 2019 (mitja dotzena de regidors). Farà quatre anys es va poder plantejar l'opció d'encapçalar un govern alternatiu al llavors existent, amb l'alcalde Carles Pellicer com a ariet, però finalment es va decidir mantenir l'aliança que hi havia (incloent-hi Ara Reus). Un cop proclamada candidata, Llauradó ha centrat el seu discurs en allò que ha batejat com el Reus sencer, a la recerca de l'electorat que d'entrada no votaria una llista com la seva.
Un cop Pellicer va anunciar el seu comiat de la primera línia política, Teresa Pallarès es va erigir en l'hereva del seu projecte. Les primàries de Junts per Reus, amb Víctor Terradellas com a rival, van ajornar uns dies l'aposta de la militància per la seva candidatura. Aquest, recordem-ho, va retirar-se després d'impugnar el primer resultat de les primàries en qüestió i d'aconseguir que es repetissin. A finals de maig, a la seu de l'agrupació al carrer de les Carnisseries Velles, la també delegada del Govern al Camp va indicar que es veia "en un escenari guanyador" i va voler fer valer l'etapa del fins ara alcalde al consistori.
Altre cop amb els resultats de 2019 a la mà, entre ERC Reus, el PSC Reus i Junts per Reus sumen 19 dels 27 regidors del ple. A priori, són tres forces ben posicionades per disputar-se el triomf electoral a la ciutat, si bé de coses en poden passar moltes, més quan parlem de política.
García repeteix a Cs
Més enllà d'aquest context, la tercera candidata a l'alcaldia que es va donar a conèixer va ser la de Cs Reus, Débora García. No ha estat pas un mandat fàcil, per a la portaveu taronja. Va accedir al capdavant de la llista un cop el partit va fulminar l'anterior líder dels espanyolistes a Reus, Juan Carlos Sánchez. Si aquest va obtenir quatre regidors, el 2019, García es va quedar en tres. Per acabar-ho d'adobar, pel camí n'ha perdut un. Raúl Meléndez va passar, temps enrere, a ser regidor no adscrit.
A finals de juliol, i acompanyada de Carlos Carrizosa, García va ser presentada altre cop com a alcaldable de Cs Reus. Aquesta va valorar de manera "positiva" la tasca realitzada pel seu grup municipal al plenari, tot destacant qüestions com el soterrament de les torres d'alta tensió de la urbanització el Pinar, o la retirada (via judicial) del llaç groc per la llibertat dels presos a la façana de l'ajuntament.
Quant al PSC, aquest ja havia presentat Andreu Martín com a alcaldable. La renúncia d'aquest i la proposta feta al partit per tal que Sandra Guaita el substitueixi no suposarà, en els propers mesos, un gran canvi en les dinàmiques del grup municipal. L'actual portaveu acabarà el mandat, mentre que la diputada compaginarà la seva feina al Congrés amb els actes electorals que s'organitzin a la ciutat.
Guaita va explicar, el passat dilluns, que comparteix el projecte de ciutat que Martín ja havia començat a treballar abans d'acomiadar-se. En tot cas, va assenyalar que "encara no s'ha parlat" dels noms que la secundaran a una llista amb la qual els socialistes volen recuperar la batllia reusenca després de 12 anys.
En les properes setmanes, lògicament, altres forces polítiques revelaran les seves intencions per concórrer amb garanties a unes eleccions municipals, les de 2023, de les quals ja sabem en sortirà una nova figura a l'alcaldia, per la renúncia de Pellicer. I aquesta podria ser, per primer cop, una alcadessa.
