Cavalcant cap al benestar emocional dels discapacitats intel·lectuals

Els menors i també els d'edat avançada són els grups amb més carència en cobertura ja que requereixen d'una atenció especial per les seves necessitats. "Està gairebé tot pensat per a pacients dels 18 als 65 anys, però fora d'aquest ventall hi ha un buit", afirma el director mèdic de Villablanca, Francisco Aguilera, en una entrevista a l'ACN. Una residència per a nens autistes o pisos i llars-residència per a discapacitats que volen reintegrar-se a la societat són serveis inexistents al territori que el grup es planteja a llarg termini. "Volem ser l'entitat de referència de les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental a Catalunya", afegeix.

Amb sis residències públiques per a discapacitats intel·lectuals -quatre a les instal·lacions de Villablanca-, dos centres de dia, una unitat d'hospitalització psiquiàtrica de 17 places per a curtes i mitjanes estades, un servei ambulatori i una unitat de recerca en discapacitat intel·lectual, entre d'altres serveis, l'entitat, que compta amb un equip humà de 600 professionals, vol introduir canvis per millorar la qualitat de l'atenció del miler d'usuaris anuals. L'any vinent es vol obrir una nova sala amb equips audiovisuals per projectar imatges i sons. També es disposarà d'un espai més ampli per a fisioteràpia i s'estudia aplicar l'ús de l'aigua com a recurs terapèutic.

El contacte amb els cavalls i altres teràpies

Si abans els residents es desplaçaven a una hípica, ara són els cavalls els qui es traslladen a Villablanca i a la residència Marinada, dos dies a la setmana. Els dos recintes que ocupen part de l'extens jardí des de fa més de dos anys han estat tot un èxit. Isabella i Teo, els cavalls que porten els hipoterapeutes, no donen a l'abast amb la trentena de pacients que poden muntar-los. En sessions de mitja hora, alguns els pentinen i d'altres van al trot, segons cada resident. "Per exemple, les persones amb autisme, que rebutgen el contacte físic, el toleren més quan estan amb els animals", constata el psicòleg que s'encarrega de les teràpies amb animals, Andreu López.

"Els relaxa molt, i si han tingut una mala setmana, notem que la seva actitud millora", afegeix el psicòleg. A la vegada, s'ha començat a treballar amb gossos, sobretot amb pacients d'edat avançada. També dóna bons resultats la sala d'estimulació multisensorial entre els pacients d'espectre autista i discapacitat intel·lectual profunda. S'intenta interactuar amb ells a través de l'estimulació de tots els sentits, com ara el visual, amb l'ús de llum ultraviolada i colors brillants. La fisioterapeuta apunta que "a poc a poc assimilen el contacte, és una sessió plaent per a ells, a la sala treballem al seu ritme, no com a la vida quotidiana on tot passa molt de pressa".

Les conseqüències de la crisi i l'aposta per la recerca

Amb una oferta 100% pública, els serveis del Grup Pere Mata per discapacitat intel·lectual estan molt sol·licitats. "Hi ha una llista d'espera de prop de cinquanta persones, però amb la crisi ens hem trobat que quan la família obté la plaça, llavors hi renuncia; una de cada tres la denega", diu el director mèdic. Una plaça en una residència costa uns 3.000 euros i escaig al mes, que vindria a ser uns 110 euros diaris, en funció del grau de dependència. "Alguns opten per fer-se càrrec del familiar i quedar-se amb l'ajut de la dependència, aquí no ens hem trobat cap cas perquè són quadres molt greus, però a altres centres hem tingut dues baixes", afirma Aguilera. 

En la línia de la millora contínua dels serveis, la institució aposta per la recerca. Una unitat treballa des de fa cinc anys en diverses línies d'investigació, des de recerca amb productes que poden millorar l'estimulació a nivell cognitiu, com el te verd, a alteracions genètiques poc conegudes que desencadenen la discapacitat intel·lectual. "L'assessorament genètic és molt important i està força oblidat", conclou el responsable de la unitat, Rafael Martínez. Aquest equip lidera el primer projecte a l'Estat per recollir les dades de salut de més de 900 discapacitats intel·lectuals, amb l'objectiu d'obtenir una mostra representativa i saber més sobre l'estat de salut d'aquest col·lectiu.