Conviure amb menys riscos en el consum de drogues

Quan l'expresident nord-americà, Richard Nixon, va assegurar, als anys 70, que el principal problema dels Estats Units eren les drogues, es van posar de moda les polítiques prohibicionistes i punitives cap aquestes substàncies. Els resultats d'aquestes accions, presentats pel Fòrum de la Societat Civil a l'Assemblea General de l'ONU dedicada a les drogues, celebrada el passat abril, són nefastos en alguns països: violacions dels drets humans, penes de mort i conseqüències molt negatives per a la salut. En canvi, en d'altres nacions que han aplicat polítiques de reducció de danys, els resultats positius són més evidents. Així ho sostenen la directora del Pla d'Acció sobre drogues i el Servei d’Addiccions i  Salut Mental de l'Hospital de Sant Joan de Reus, Tre Borràs, i el doctor en Antropologia i encarregat de les polítiques de reducció de danys en el mateix programa, Antoni Llort.

"La reducció de danys és un paradigma que es planteja el fenomen de les drogues en tota la seva complexitat. No és viable acabar amb el consum de les substàncies però sí hi podem tenir una convivència menys arriscada", assegura Teresa Borràs, qui comenta, per exemple, que l'alcohol, utilitzat d'una manera o d'una altra "pot passar de ser un element que ens fa gaudir a una substància perillosa". En aquest sentit, Borràs s'ha mostrat mínimament satisfeta amb els lleugers canvis que s'han produït en l'Assemblea General de l'ONU (UNGASS) dedicada a les drogues: "si abans es deia que es volia aconseguir un món lliure de drogues, ara l'objectiu és un món lliure de l'abús de les drogues".

"Arribar a un consens a l'assemblea és complicat i la majoria de països l’han assolit malgrat que 7 països encara opten per la pena de mort per abordar la qüestió de les drogues", subratlla Antoni Llort, qui creu que les polítiques de reducció de danys són "un dret a la salut, un dret humà". El doctor en Antropologia assegura que les polítiques punitives no han servit per reduir el consum d'aquestes substàncies i que els objectius de reducció de la oferta i la demanda no s’han complert.

L'UNGASS dedicat a les drogues el van demanar, entre d'altres, països com Mèxic, Guatemala o Colòmbia, amb unes afectacions socials molt elevades. "El president colombià Santos va fer un discurs on s'incorporava molt el respecte als drets humans, els consumidors i la salut de les persones", explica Borràs, qui reconeix l'existència d'una sèrie d'interdependències econòmiques i imposicions de països més forts que "condicionen la capacitat de decisió". "És entristidor veure la quantitat de morts i la violència que hi ha darrera. La població amb més dificultats es veu abocada a un tipus d'activitats que els arriba a costar la vida", sentencia la doctora. Tot plegat, amanit amb interessos polítics.

Precisament, per tal de denunciar aquestes situacions, el Servei d’Addiccions i Salut Mental de l'Hospital de Sant Joan va presentar a l'UNGASS un documental,  On the war on drugs, mitjançant el Fòrum per la Societat Civila. La peça està dedicada a les polítiques sobre droges, amb un recull de veus crítiques amb la filosofia prohibicionista. En els països que l'apliquen és molt més difícil aconseguir la reducció de riscos, amb mesures com programes d'intercanvi de xeringues o facilitar pipes per fumar, "ja que tot allò que té a veure amb el consum està perseguit".

El debat de la legalització

A Catalunya la situació és ben diferent de Mèxic o Colòmbia, entre d'altres qüestions, perquè des de fa 20 anys s'apliquen altres tipus de polítiques de prevenció i reducció de danys i riscos. És més, al país ja s'ha iniciat un debat sobre la possible legalització i regulació de les drogues, concretament, del cànnabis. "Una nova generació ha superat els antics models i està reclamant que se'ls reconegui com a consumidors d'una substància que no els hi genera problema", subratlla Antoni Llort. En breu hi ha d'haver un debat parlamentari sobre aquesta qüestió, propiciat per una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), amb l'objectiu d'acabar també amb el mercat negre que rodeja aquesta substància.

El debat, però, segons el doctor en antropologia, també hi és en d'altres àmbits com les xarxes socials o les publicacions culturals i juvenils. No obstant, Llort adverteix que no tots els països estan preparats per debatre sobre la legalització de les drogues i depèn també molt de la substància que es vulgui normalitzar. I què passaria si totes les drogues fossin legals? Tre Borràs no dóna una resposta taxativa: "tot depèn del model que es plantegi, una cosa és voler acabar amb el marc prohibicionista i una altra és passar a l'altre extrem, amb una barra lliure per tothom que indubtablement no seria una bona solució".

Borràs sí que es mostra totalment partidària a controlar la qualitat del producte que es consumeix. "Si això passés en algun altre àmbit i producte ens quedaríem astorats", comenta. S'imaginen que un aliment determinat no passés els controls de qualitat adequats? Doncs això passa amb les drogues. "Al cap i a la fi, allò que pretenen els models de regulació no és tant reduir la demanda, que es mantindria, sinó controlar l'accessibilitat i acabar amb el mercat negre", afirma Llort.

L'exemple del tabac i de l'alcohol

La doctora Borràs recorda que aquestes dues drogues legals tenen una incidència mortal elevada: "hem de procurar que les persones tinguin una actitud responsable per saber com han de consumir i si decideixen beure o fumar que coneguin la dependència potencial que poden desenvolupar". I és aquí on es troba el principal problema amb les begudes alcohòliques: "a la Mediterrània ja tenim incorporada la cultura de beure productes propis com el vi, però amb l'entrada dels destil·lats, els combinats i la cervesa s'han modificat els hàbits de consum", remarca Borràs, qui es mostra crística al fet de beure quantitats ingents de forma molt seguida.

Com encarar la informació cap als joves

Una de les principals preocupacions d'avui en dia és l'accés dels joves a l'alcohol, el tabac i les drogues. Malgrat que alguns estudis indiquen un increment de consum i a edats més curtes, tant Llort com Borràs asseguren que la prevalença de consum es manté estable des de fa uns anys i que els canvis que es produeixen tenen a veure amb els hàbits, com el cas d'abusar de l'alcohol de forma puntual durant els caps de setmana. "També és veritat que ara les noies joves accedeixen a substàncies que abans o bé no s'atrevien a declarar en les enquestes o no ho feien".

Amb tot, la doctora subratlla que "les alarmes en aquest tema són tremendes. És natural que els pares dels joves estiguin preocupats, però amb la prohibició i la persecució no anem enlloc. S'han de reforçar les vies de diàleg, d'interès per tenir una bona informació de les coses". Des de fa anys, s'ha apostat per un model preventiu que parla sobre els efectes negatius de les drogues: "això no interessa tant als joves perquè ells no pensen en les conseqüències a llarg termini. És més útil empatitzar amb les situacions en les que es troben i apropar-los cap a un judici crític sobre què fer i què no".

En aquest sentit, és tant important una formació sobre les drogues a l'escola com fora de la mateixa, especialment en aquells espais de festa. D’aquí que el Pla d’accions sobre drogues de Reus (ARSUFESTA) intervé, des de 2007, mitjançant la instal·lació de parades informatives en esdeveniments nocturns. "Fa un parell de dissabtes vam estar al Reggus i vam atraure l'atenció dels joves amb informació sobre drogues i sexualitat, un diàleg directe, servei d’alcoholimetria o test de substàncies", explica Antoni Llort, qui creu que les xarxes socials també són un bon aparador per fer pedagogia i altres iniciatives com la secció 'Drugmetratges', en el marc del festival FEC.

Es noten els resultats? "Són resultats a llarg termini però la resposta de la gent és molt bona, et diuen que els sembla molt bé que hi siguem. A un institut quan vas a informar, els alumnes es pensen que els fotrem el 'rotllo' de les drogues, però el tema pot ser més interessant, divertit, i alhora, seriós", conclou Antoni Llort, un ferm defensor de les polítiques de reducció de danys i de l'abordament del problema de les drogues des de perspectives més innovadores. Amb la prohibició, sembla que no s’arriba enlloc.