De l’excepcionalitat a l’apatia, el camí del 21-D al 14-F

Convocades en dia laborable i en virtut de l’article 155 per part del llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy, les darreres eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el 21 de desembre de 2017 van ser excepcionals per molts motius. Malgrat aquesta excepcionalitat (o potser gràcies a aquesta), van comptar amb una participació ciutadana històrica que va pulveritzar el rècord de les anteriors, les celebrades el setembre de 2015. La situació històrica que vivia Catalunya va animar una participació singularment alta (un 80,73% i un total de 56.897 votants) en una ciutat com Reus, on històricament se situava en nivells mediocres.

Una tendència que, cal dir-ho, el 2015 ja s’havia trencat amb un 76,13% de participació dels electors. Una de les conseqüències de la nit electoral a Reus el 2017 va ser constatar, com a molts llocs, l’irresistible ascens del partit taronja. En aquella jornada, Cs va assolir a Reus 18.377 vots guanyant 5.755 respecte la jornada autonòmica del 2015. Sorpreses de la vida: el reusenc millor situat en aquella llista taronja calia anar a buscar-lo al número 8, una circumstància que ara se subsana amb el número 2, que ostenta Pere Lluís Huguet.

Llegits els resultats del 21-D en clau local, molt va preocupar a determinades formacions aquell ascens meteòric de Cs. Un impuls que el temps s’ha encarregat de refredar de formes diverses, i que a Reus va tenir idiosincràsies particulars per minvar acceleradament. Els vasos comunicants del votant de tendència constitucionalista va fer que el PP obtingués uns resultats pèssims arreu i també a Reus tot passant a la ciutat d’un 9,8% el 2015 a un 4,99% el 21-D. Els experts no pronostiquen que, precisament, el 14-F es pugui recuperar el vot perdut per part dels populars, però és bo assenyalar que, per si de cas, l’exregidor reusenc Sebastià Domènech es troba molt ben situat en l’actual llista blava.

Força empatats en percentatges i en vots van quedar aquell 21-D els dos integrants de l’antic Junts pel Sí a Reus, JXC (19,9% i 11.326 vots) i ERC (19,84% i 11.237 paperetes). En nombre de vots, els anteriors dos socis de la coalició Junts pel Sí podien dir (pírricament) que la seva suma superava globalment els vots del 2015, tot i que el triomf de Cs va ser per a ells un gerro d’aigua freda tenint en compte tot el que havia passat la tardor de 2017. Fraccionat en múltiples candidatures, l’espai que va convergir plegat el 2015 com a hereu de l’antiga CiU, el repte d’aquest 2021 serà assolir xifres similars i efectuar les lectures correctes.

Fins a quin punt és possible que l’exregidor reusenc Marc Arza manllevi vots a la candidatura de Junts per Cat a través del PdeCAT? De ben segur, els resultats es llegiran amb lupa des de la plaça del Mercadal on, per exemple, l’alcalde Pellicer se suma a la corrent més tranquil·la de l’independentisme, mentre regidores com Teresa Pallarès (número 4 de Junts per Cat) o Montserrat Vilella convergeixen en la desacomplexada línia defensada per Laura Borràs i Carles Puigdemont.

No menys essencials, en clau local, seran les lectures que en podrà extreure ERC, qui ha situat a la primera reusenca de la seva actual candidatura en el número 9, Eva Ferran. Sense menystenir les tendències generals que evidentment pesaran molt en els resultats, el fet d’esdevenir triomfadors en la disputada nit electoral seria una senyal inequívoca d’anar pel bon camí en l’horitzó marcat el 2019 en el pacte de govern. Encara en el terreny independentista, caldrà analitzar els resultats de la voluntariosa candidatura de Primàries en la qual tant el número 1, Carles Prats, com el 2, Biel Ferrer, són reusencs. Per fer projeccions fiables només es poden emprar els 791 vots de les darreres municipals a Reus que no els van permetre entrar al consistori.

Es notarà l’efecte Illa a Reus? Aquest seria el desig dels socialistes que, immersos en un cicle nefast en les darreres eleccions al Parlament, no se’n van acabar sortint malament a la ciutat aquell 21-D, on van millorar percentatge respecte a les anteriors del 2015 assolint un 11,8% i el modest guany de 500 vots. L’únic reusenc que va encapçalar una llista el 21-D, Xavi Milian de la CUP, va obtenir un resultat calamitós amb només el 4,27% dels vots. Deixar enrere aquests mals resultats serà, sens dubte, el repte que espera complir la candidatura cupaire en la qual el primer reusenc està, de nou, força ben situat en el número 2: el regidor Edgar Fernàndez.

Digna d’estudi serà també l’evolució dels Comuns, que el 2017 només van assolir un 4,77%, un percentatge que avançava els resultats insuficients per assolir representació municipals a les eleccions del 2019. Una vegada més costa trobar les cares reusenques en una candidatura encapçalada per Jordi Jordan. Des que el 2019 es va presentar a les eleccions al Congrés dels Diputats, les candidatures de Vox han aconseguit “conquerir” (segur que els agradarà el verb!) noves fites cada cop més ambicioses.

Als comicis del 21-D no es van presentar i a les municipals del 2019 no van aconseguir l’objectiu d’entrar a l’ajuntament reusenc amb un resultat de 1.189 vots i la posterior defenestració del cap de llista. La nit del 14-F es veurà si les peculiars circumstàncies d’aquestes eleccions els beneficien o es tornen a quedar a les portes d'entrar a les institucions catalanes, en aquest cas el Parlament. De moment, es pot observar que Reus és una plaça que tenen en consideració tenint en compte la sorollosa passejada d’Ortega Smith de fa uns dies. Totes aquestes preguntes es resoldran el 14-F i, com sempre, se’n faran lectures al gust de tothom. El que sí és evident és que el context polític d’aquests nous comicis poc té a veure amb l’excepcionalitat i l’èpica que es va viure aquell ja llunyà 21 de desembre de 2017.

La pandèmia, la crisi sanitària i l’econòmica han castigat un electorat que, a petita escala, es mou més en els terrenys del desconcert i de l’apatia que no pas de l’entusiasme i l’eufòrica participació que es va viure en aquella jornada històrica.