-
Patrícia Terradellas és la primera dona que presideix El Círcol de Reus
Joel Medina
El Círcol de Reus enguany està d’aniversari, fa 170 anys. De fet, és una de les entitats deganes de la ciutat. Només en entrar-hi, ja s’hi respira glamur i sofisticació. Com en els clubs anglosaxons. El Círcol es va emmirallar en aquestes entitats quan es va constituir, l’any 1852. Primerament, al carrer Major, al palau dels marquesos de Tamarit, l’espai on actualment hi ha el Centre de Lectura, els integrants d'El Círcol dels Senyors, nom amb el qual se’l coneixia entre les classes populars, eren terratinents i comerciants, homes de famílies benestants que fumaven cigars i bevien brandi: “Es dedicaven a parlar de coses que en aquella època eren de senyors: política i negocis”, relata l’actual presidenta de l’entitat, Patrícia Terradellas.
Des del 1884 i fins a l’actualitat, El Círcol ha tingut casa seva a la plaça de Prim. Un espai emblemàtic que fa canviar d’època a qui el visita. De sobte, el Reus del segle XIX irromp davant els ulls dels nouvinguts, i dels no tan nous. L’etapa del Reus, segona ciutat de Catalunya. Una ciutat que mirava a Europa per comercialitzar.
La societat d’aquells temps no només va importar aspectes que van ajudar a fer créixer les empreses locals, sinó que també es va fixar en l’oci europeu, i així és com va sorgir un club com aquest.
“Quan una entitat és capaç de sobreviure 170 anys vol dir que té una capacitat d’adaptació brutal, perquè en 170 anys passen moltes coses”, explica Terradellas. El Círcol ha tingut múltiples vicissituds al llarg de la seva història. Amb una seu confiscada per UGT i PSUC l’any 1936 amb el govern del Front Popular, a la balconada que dona a l’estàtua del general Prim es van penjar els retrats de Lenin i Marx. Tres anys després, les tropes franquistes van comissar la casa del club fins al 1943. Es van eliminar els retrats de Lenin i Marx, i es van canviar pels de Franco i José Antonio Primo de Rivera.
Per això, segons la presidenta, “l’entitat sempre ha estat molt representativa del que és la ciutat, i en situacions convulses com les guerres, els bàndols guanyadors se l’han volguda apropiar”. L’any 1940, un ofici del governador civil va declarar que la societat quedava dissolta i es va nomenar una junta liquidadora. En conseqüència, alguns dels socis amb influència van intentar aturar l’anihilació definitiva, i finalment, el 1942 es va dur a terme una reunió general de socis on, per un sol vot, es va decidir que el local no se cediria a l’Estat franquista, sinó que es recompraria.
Així, el club ha evolucionat segons el context històric. Durant els anys 60, la relativa i qüestionada obertura del franquisme va atorgar més marge de maniobra a les entitats. Als 70 és quan va començar a haver-hi les primeres sòcies i es van instal·lar activitats que ja eren tradició a Reus des de feia anys, com la rifa de panellets i confitura, típica de Tots Sants.
Si hi ha quelcom que també ha caracteritzat El Círcol durant la seva història han estat els teatres, els dos que ha tingut. La joia de la corona, sens dubte, és el Teatre Fortuny. Ideat el 1880, va tirar-se endavant el 1882, i des que va inaugurar-se, va convertir-se en un dels punts marcats al mapa de Reus: “L’única manera que hem tingut de fer que el Fortuny sigui un dels millors teatres de Catalunya és adaptant-nos als nous temps i buscant noves fórmules”, apunta la presidenta.
Una d’aquestes fórmules fa que el teatre no sigui gestionat pel Círcol, sinó que sigui un Consorci el que el governa, format per la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus, amb la col·laboració de l’entitat. El Teatre Circ de Reus és el menys conegut. Després d’engegar el Fortuny, el 1901 es va decidir construir un teatre d’estiu a la ciutat, el Circ. Només romania obert durant els mesos d’estiu, i la veritat és que no va tenir gaire èxit.
A partir del 1929, el teatre va patir diversos danys, i finalment, el consistori el va acabar comprant l’any 1932 i enderrocant-lo el 1936 per edificar-hi l’actual Mercat Central, deixant el Fortuny com a únic teatre relacionat amb el club. El Fortuny comparteix espai i casa amb El Círcol. Segons Terradellas, “ser a la plaça de Prim condiciona moltes coses, i el fet de tenir un local com aquest també, sobretot pel pressupost que es necessita per mantenir-lo”. L’edifici està declarat bé cultural d’interès nacional, i, per tant, no es poden fer modificacions sense permís.
I com es finança, un club com El Círcol? Bàsicament, per les quotes que paguen els socis i pel patrimoni. No obstant això, sí que hi ha hagut alguna subvenció municipal i de la Diputació de Tarragona quan s’han executat obres de manteniment, com la que va tenir lloc el passat 2021 al vestíbul.
Una entitat apolítica i elitista? Com totes les entitats que participen en la societat, sempre existeix l’eterna pregunta: hi ha influències polítiques? “Jo no diria que hagi estat un club apolític, sinó que hem estat defensors de la pluralitat ideològica, per això entre els nostres socis hem tingut alcaldes de tot el ventall polític”, diu Terradellas, que destaca el fet que de debats que s’han realitzat al Círcol “han sorgit idees importants per a la ciutat”. De fet, en els seus inicis, ja era un club que va arribar a esdevenir punt de trobada de diferents ideologies, en un moment on aquests espais mancaven.
Si bé és innegable que El Círcol va iniciar el seu camí unint personalitats de les classes benestants, l’actual presidenta pensa que això ha canviat: “És un tòpic, no és cert perquè en una societat transversal com Reus, no existeix una classe social elitista, per això dic que El Círcol s’ha anat adaptant”. En aquesta línia, des de fa uns anys, l’entitat s’ha proposat obrir-se més a la ciutadania i captar talent jove. Per això es va crear el cicle Beer&Business, on un reusenc o reusenca que hagi tingut èxit en la seva carrera professional, i que tingui menys de 40 anys, fa una xerrada sobre la seva història. Un cop finalitza la intervenció, es produeix un debat entre els assistents, que també han de tenir menys de 40 anys. “Totes les activitats que fem les publicitem a través de les xarxes socials mitjançant una empresa que ens ho gestiona, i creiem que aquesta és una bona forma d’arribar a més públic”, comenta Terradellas.
Si abans era El Círcol dels Senyors, ja que eren els homes els qui assistien a la majoria dels actes, ara fa ja sis anys que hi ha una dona a la junta directiva. Precisament l’actual presidenta va ser la primera dona que va participar en una junta de l’entitat. “El sostre de vidre no era que jo fos presidenta, sinó que entrés a formar part de la Junta”, creu Terradellas. Això va ser l’any 2016, i la presidenta afirma que “va haver-hi una mica de sotrac, i sobretot les dones em deien que no les decebés, vaig rebre un gran sentiment de responsabilitat”.
Va haver-hi reticències? En clau d’anècdota, Terradellas subratlla que un senyor li va dir “que al El Círcol dels senyors hi hagi una senyora a la junta seran coses de la quota”. Contràriament, la història de l’actual presidenta amb El Círcol va començar des de la seva joventut, a les festes de Cap d’Any que organitza l’entitat: “Era una manera de no agafar el cotxe i no haver d’anar fins a Salou”, destaca.
Els dos anys de presidència que porta, Terradellas els defineix “com una carrera contrarellotge, ja que el temps ha passat molt ràpidament”. Sens dubte, la Covid-19 ha tingut un impacte molt greu en el club: “Hem perdut socis i ha estat difícil”, admet.
Ara, la junta se centra en els actes del 170è aniversari i en el futur. Aquest estiu, es pintarà i s’arreglarà l’escala principal, i també hi haurà “altres projectes estructurals en funció de l’economia”, ha confirmat la presidenta.
El passat 28 de juny, la Generalitat de Catalunya va atorgar la Creu de Sant Jordi al Círcol. És una de les màximes distincions que es pot rebre arreu del país, i Terradellas explica com va viure el moment: “Vaig rebre una trucada i em van dir que em passaven amb la consellera de Cultura, qui em va donar la notícia, i la vaig assimilar amb molta alegria perquè representa quelcom positiu també per a la ciutat”. La presidenta no només va rebre la trucada, sinó que va tenir la responsabilitat de comunicar a tothom el fet que l’entitat havia estat guardonada.
Relata que va arribar a casa i va escriure dues cartes: una per als socis i una altra dirigida “a totes aquelles persones i institucions de la demarcació que han donat suport”, apunta.
Per celebrar l’aniversari, s’han programat un seguit d’actes durant aquest 2022. Segons una de les vocals de la junta i responsable de l’àrea de Cultura, Ima Mis, qui també gestiona les activitats, “es va partir de la base que la façana de l’edifici fa molt coneguda a l’entitat, però de portes endins és més desconeguda”. Per aquest motiu, la intenció ha estat la d’apropar a la ciutadania la història del club. “L’Institut Pere Mata va sortir d’aquí, i va ser el primer sanatori mental de l’Estat”, explica Mis.
Les activitats programades s’han dividit en dues parts. El 28 de maig, dia de la fundació, es van dur a terme els dos primers actes, un per als membres de l’entitat i un altre més institucional. A més, s’han fet algunes xerrades, i del gener al maig del 2023 és quan arrencarà el cicle per donar a conèixer El Círcol. Seran actes oberts a tota la ciutadania. En una primera sessió, es parlarà de l’origen d’aquests tipus de clubs. A la segona, es tractarà la vida de personatges de la burgesia reusenca que van participar en El Círcol. A la tercera, s’analitzarà el paper de l’entitat durant la Guerra Civil Espanyola. En concret, des de la preguerra fins a la postguerra. La quarta ponència se centrarà en la modernització: “Va arribar un punt en què es va acordar que això no només podia ser burgesia, i es va optar per l’obertura i per l’inici de l’entrada de les dones”. I finalment, els sis presidents vius de l’entitat explicaran, en una taula rodona, el que va donar de si la seva presidència.
El Círcol té allò que fa que resti impassible al pas del temps. Allà, al costat del general Prim, ha vist passar de tot. Etapes glorioses i d’altres que ho han estat menys. Però sempre allà, durant 170 anys on la reinvenció ha estat una de les claus perquè avui sigui un més dels atractius de la capital del Baix Camp.
Des del 1884 i fins a l’actualitat, El Círcol ha tingut casa seva a la plaça de Prim. Un espai emblemàtic que fa canviar d’època a qui el visita. De sobte, el Reus del segle XIX irromp davant els ulls dels nouvinguts, i dels no tan nous. L’etapa del Reus, segona ciutat de Catalunya. Una ciutat que mirava a Europa per comercialitzar.
Interior d'El Círcol, el 1909 Foto: Fotografia: Roisin/ Arxiu particular (https://www.elcircoldereus.cat/el-circol/#historia)
La societat d’aquells temps no només va importar aspectes que van ajudar a fer créixer les empreses locals, sinó que també es va fixar en l’oci europeu, i així és com va sorgir un club com aquest.
Una evolució adaptativa
“Quan una entitat és capaç de sobreviure 170 anys vol dir que té una capacitat d’adaptació brutal, perquè en 170 anys passen moltes coses”, explica Terradellas. El Círcol ha tingut múltiples vicissituds al llarg de la seva història. Amb una seu confiscada per UGT i PSUC l’any 1936 amb el govern del Front Popular, a la balconada que dona a l’estàtua del general Prim es van penjar els retrats de Lenin i Marx. Tres anys després, les tropes franquistes van comissar la casa del club fins al 1943. Es van eliminar els retrats de Lenin i Marx, i es van canviar pels de Franco i José Antonio Primo de Rivera.
Per això, segons la presidenta, “l’entitat sempre ha estat molt representativa del que és la ciutat, i en situacions convulses com les guerres, els bàndols guanyadors se l’han volguda apropiar”. L’any 1940, un ofici del governador civil va declarar que la societat quedava dissolta i es va nomenar una junta liquidadora. En conseqüència, alguns dels socis amb influència van intentar aturar l’anihilació definitiva, i finalment, el 1942 es va dur a terme una reunió general de socis on, per un sol vot, es va decidir que el local no se cediria a l’Estat franquista, sinó que es recompraria.
Així, el club ha evolucionat segons el context històric. Durant els anys 60, la relativa i qüestionada obertura del franquisme va atorgar més marge de maniobra a les entitats. Als 70 és quan va començar a haver-hi les primeres sòcies i es van instal·lar activitats que ja eren tradició a Reus des de feia anys, com la rifa de panellets i confitura, típica de Tots Sants.
Els teatres
Si hi ha quelcom que també ha caracteritzat El Círcol durant la seva història han estat els teatres, els dos que ha tingut. La joia de la corona, sens dubte, és el Teatre Fortuny. Ideat el 1880, va tirar-se endavant el 1882, i des que va inaugurar-se, va convertir-se en un dels punts marcats al mapa de Reus: “L’única manera que hem tingut de fer que el Fortuny sigui un dels millors teatres de Catalunya és adaptant-nos als nous temps i buscant noves fórmules”, apunta la presidenta.
Una d’aquestes fórmules fa que el teatre no sigui gestionat pel Círcol, sinó que sigui un Consorci el que el governa, format per la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus, amb la col·laboració de l’entitat. El Teatre Circ de Reus és el menys conegut. Després d’engegar el Fortuny, el 1901 es va decidir construir un teatre d’estiu a la ciutat, el Circ. Només romania obert durant els mesos d’estiu, i la veritat és que no va tenir gaire èxit.
A partir del 1929, el teatre va patir diversos danys, i finalment, el consistori el va acabar comprant l’any 1932 i enderrocant-lo el 1936 per edificar-hi l’actual Mercat Central, deixant el Fortuny com a únic teatre relacionat amb el club. El Fortuny comparteix espai i casa amb El Círcol. Segons Terradellas, “ser a la plaça de Prim condiciona moltes coses, i el fet de tenir un local com aquest també, sobretot pel pressupost que es necessita per mantenir-lo”. L’edifici està declarat bé cultural d’interès nacional, i, per tant, no es poden fer modificacions sense permís.
El pressupost
I com es finança, un club com El Círcol? Bàsicament, per les quotes que paguen els socis i pel patrimoni. No obstant això, sí que hi ha hagut alguna subvenció municipal i de la Diputació de Tarragona quan s’han executat obres de manteniment, com la que va tenir lloc el passat 2021 al vestíbul.
Una entitat apolítica i elitista? Com totes les entitats que participen en la societat, sempre existeix l’eterna pregunta: hi ha influències polítiques? “Jo no diria que hagi estat un club apolític, sinó que hem estat defensors de la pluralitat ideològica, per això entre els nostres socis hem tingut alcaldes de tot el ventall polític”, diu Terradellas, que destaca el fet que de debats que s’han realitzat al Círcol “han sorgit idees importants per a la ciutat”. De fet, en els seus inicis, ja era un club que va arribar a esdevenir punt de trobada de diferents ideologies, en un moment on aquests espais mancaven.
Si bé és innegable que El Círcol va iniciar el seu camí unint personalitats de les classes benestants, l’actual presidenta pensa que això ha canviat: “És un tòpic, no és cert perquè en una societat transversal com Reus, no existeix una classe social elitista, per això dic que El Círcol s’ha anat adaptant”. En aquesta línia, des de fa uns anys, l’entitat s’ha proposat obrir-se més a la ciutadania i captar talent jove. Per això es va crear el cicle Beer&Business, on un reusenc o reusenca que hagi tingut èxit en la seva carrera professional, i que tingui menys de 40 anys, fa una xerrada sobre la seva història. Un cop finalitza la intervenció, es produeix un debat entre els assistents, que també han de tenir menys de 40 anys. “Totes les activitats que fem les publicitem a través de les xarxes socials mitjançant una empresa que ens ho gestiona, i creiem que aquesta és una bona forma d’arribar a més públic”, comenta Terradellas.
La incorporació de la dona
Si abans era El Círcol dels Senyors, ja que eren els homes els qui assistien a la majoria dels actes, ara fa ja sis anys que hi ha una dona a la junta directiva. Precisament l’actual presidenta va ser la primera dona que va participar en una junta de l’entitat. “El sostre de vidre no era que jo fos presidenta, sinó que entrés a formar part de la Junta”, creu Terradellas. Això va ser l’any 2016, i la presidenta afirma que “va haver-hi una mica de sotrac, i sobretot les dones em deien que no les decebés, vaig rebre un gran sentiment de responsabilitat”.
Va haver-hi reticències? En clau d’anècdota, Terradellas subratlla que un senyor li va dir “que al El Círcol dels senyors hi hagi una senyora a la junta seran coses de la quota”. Contràriament, la història de l’actual presidenta amb El Círcol va començar des de la seva joventut, a les festes de Cap d’Any que organitza l’entitat: “Era una manera de no agafar el cotxe i no haver d’anar fins a Salou”, destaca.
Anys convulsos
Els dos anys de presidència que porta, Terradellas els defineix “com una carrera contrarellotge, ja que el temps ha passat molt ràpidament”. Sens dubte, la Covid-19 ha tingut un impacte molt greu en el club: “Hem perdut socis i ha estat difícil”, admet.
Ara, la junta se centra en els actes del 170è aniversari i en el futur. Aquest estiu, es pintarà i s’arreglarà l’escala principal, i també hi haurà “altres projectes estructurals en funció de l’economia”, ha confirmat la presidenta.
La Creu de Sant Jordi
El passat 28 de juny, la Generalitat de Catalunya va atorgar la Creu de Sant Jordi al Círcol. És una de les màximes distincions que es pot rebre arreu del país, i Terradellas explica com va viure el moment: “Vaig rebre una trucada i em van dir que em passaven amb la consellera de Cultura, qui em va donar la notícia, i la vaig assimilar amb molta alegria perquè representa quelcom positiu també per a la ciutat”. La presidenta no només va rebre la trucada, sinó que va tenir la responsabilitat de comunicar a tothom el fet que l’entitat havia estat guardonada.
Relata que va arribar a casa i va escriure dues cartes: una per als socis i una altra dirigida “a totes aquelles persones i institucions de la demarcació que han donat suport”, apunta.
170 anys de vida
Per celebrar l’aniversari, s’han programat un seguit d’actes durant aquest 2022. Segons una de les vocals de la junta i responsable de l’àrea de Cultura, Ima Mis, qui també gestiona les activitats, “es va partir de la base que la façana de l’edifici fa molt coneguda a l’entitat, però de portes endins és més desconeguda”. Per aquest motiu, la intenció ha estat la d’apropar a la ciutadania la història del club. “L’Institut Pere Mata va sortir d’aquí, i va ser el primer sanatori mental de l’Estat”, explica Mis.
Les activitats programades s’han dividit en dues parts. El 28 de maig, dia de la fundació, es van dur a terme els dos primers actes, un per als membres de l’entitat i un altre més institucional. A més, s’han fet algunes xerrades, i del gener al maig del 2023 és quan arrencarà el cicle per donar a conèixer El Círcol. Seran actes oberts a tota la ciutadania. En una primera sessió, es parlarà de l’origen d’aquests tipus de clubs. A la segona, es tractarà la vida de personatges de la burgesia reusenca que van participar en El Círcol. A la tercera, s’analitzarà el paper de l’entitat durant la Guerra Civil Espanyola. En concret, des de la preguerra fins a la postguerra. La quarta ponència se centrarà en la modernització: “Va arribar un punt en què es va acordar que això no només podia ser burgesia, i es va optar per l’obertura i per l’inici de l’entrada de les dones”. I finalment, els sis presidents vius de l’entitat explicaran, en una taula rodona, el que va donar de si la seva presidència.
El Círcol té allò que fa que resti impassible al pas del temps. Allà, al costat del general Prim, ha vist passar de tot. Etapes glorioses i d’altres que ho han estat menys. Però sempre allà, durant 170 anys on la reinvenció ha estat una de les claus perquè avui sigui un més dels atractius de la capital del Baix Camp.
