Dia Internacional de les Dones a Reus, entre la reivindicació i el negoci

Afirmava Marshall McLuhan que els historiadors i arqueòlegs descobriran algun dia que els anuncis són les reflexions quotidianes més riques i exactes que hagi fet la nostra societat sobre les seves activitats. En el món actual, la publicitat i la intrínseca comercialització de qualsevol concepte ho abasta tot, fins i tot, lluites reivindicatives que fa tan sols unes dècades s’articulaven en el camp de l’estricta denúncia militant. Aquest és el cas del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, una data vinculada històricament a la commemoració de l’incendi de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York en què van morir 129 treballadores quan el propietari va calar-hi foc després que es declaressin en vaga. Nacions Unides va proclamar el 1975 com a Any Internacional de la Dona, amb motiu del qual l’ONU va començar a observar el 8 de Març com a Dia Internacional de la Dona.

Amb aquests precedents de tragèdia i de reivindicació no deixa de sorprendre que aquesta data hagi superat l’espai de denúncia i s’hagi creat paral·lelament una oferta comercial que explota la vessant més lúdica i banal dels esdeveniments.  I és que mentre les institucions,  diferents col·lectius feministes o associacions sensibilitzades amb el tema aprofiten aquesta cita del calendari per abordar els reptes pendents en aquest àmbit, l’oferta festiva adreçada exclusivament a un públic femení es va fent present -cada cop més- a Reus coincidint amb la seva commemoració. Reusdigital.cat ha parlat amb algunes empreses que organitzen aquests esdeveniments festius i ha requerit l’opinió d’alguns col·lectius de dones sobre l’opció comercial vinculada amb la data.

L’opció dels strippers

Des de fa aproximadament 9 anys, la sala de festes La Fàbrica organitza una oferta comercial en relació al dia de la Dona Treballadora. Segons el responsable de la sala, Josep Maria Tintorer, aquesta activitat “la demanen les dones” i ha motivat que el passat cap de setmana, per exemple, s’oferís un pack amb sopar al restaurant adjacent i un espectacle amb strippers. Tintorer explica que aquest show es realitza en un espai concret, la sala 4, i a ell només hi poden accedir les dones. Fins ara, aquesta oferta “ha funcionat molt bé i estem agraïts a la clientela” i afegeix que “són festes fàcils de vendre”.

El responsable de la veterana sala reusenca compara l’activitat amb la del Cap d’Any en què la gent té clar que s’ha de sortir. Al respecte del públic objectiu del espectacle, afirma que “les edats són diferents” i que hi acudeixen tant dones grans com joves. En resum, tres quarts d’hora en companyia de nois joves que es despullen i -suposem- fan pujar la temperatura de les assistents a la sala.

A grans trets, el contingut de l’oferta de Mas Sedó és molt similar al de la veterana sala del passeig Mata al voltant d’aquesta data reivindicativa. Varien, no obstant, alguns detalls relacionats amb preus, espai i durada. Segons els anuncis i flyers que des de fa setmanes són omnipresents a Reus, el restaurant de la carretera de Riudoms oferia el passat dissabte un sopar show per 33 euros, al qual optativament es podia sumar el preu d’un autobús per aquelles clientes que prescindissin del vehicle en aquesta nit exclusivament femenina.

Vanessa Romero, gerent de Mas Sedó, explicava que l’oferta del restaurant reusenc s’iniciava a un quart de 10 de la nit amb una recepció que aniria seguida d’un sopar de gala i l’actuació de tres strippers presentats per un mestre de cerimònies. Segons la informació de l’empresa, la festa es podria allargar a les instal·lacions fins les 4 de la matinada tenint en compte que també contemplava ball i karaoke.

A diferència de La Fàbrica, la proposta festiva de Mas Sedó en aquesta data era la primera vegada que es comercialitzava, circumstància que aduïen a la promoció de l’espai que es porta fent des que recentment es va reobrir l’espai. Segons la portaveu de Mas Sedó, l’oferta havia complert les expectatives comercials perquè el passat dilluns, sis dies abans de la festa, ja havien complert les expectatives de places segons l’empresa.

Són les festes amb strippers la única oferta comercial vinculada al 8 de març? La realitat és que no. Amb un embolcall molt més cassolà, la proposta, per exemple, de promocions especials com menús més econòmics adreçats a les dones a restaurants de la ciutat no ha estat tampoc una raresa en els darrers anys.

Reclams comercials plens de tòpics

“La proposta no ens sembla malament tot i la frivolització de la data”, assegura Laia Mateu, membre de L’Hora Violeta. Tot i així, puntualitza que aquesta oferta respon “als mecanismes per vendre” amb “un reclam sexista” com, al seu parer, era el cartell de La Fàbrica que es podia veure a diferents xarxes socials. Afegeix, a més, que aquestes imatges reafirmaven la idea que “la norma és una societat heterosexual” quan en realitat és molt més plural i diversa del que aquesta publicitat ensenya.

Per a Mateu, el problema es troba més aviat en les institucions que empren les qüestions de gènere únicament com “un tema electoral” que després del 8 de març ja “s’ha acabat”. En aquest sentit, afirma que L’Hora Violeta té tot l’any problemes amb l’obtenció dels permisos per realitzar accions reivindicatives en aquesta matèria, unes activitats que no es limiten únicament a la data del Dia Internacional de les Dones. Enguany, per exemple, les seves activitats  s’allargaran durant diferents dies i han inclòs un recital de poesia feminista, una xerrada sobre sexualitat, un taller de deconstrucció de gènere i una sessió de contes al Casal Despertaferro.

Treball amb els joves, encara

De la seva banda, Empar Pont, membre del col·lectiu Les Teixidores, afirma que el Dia Internacional de les Dones continua encara avui “sent necessari” tot i que s’ha avançat. “Avui-prossegueix- surten noves identitats” en la nostra societat i per “la gent jove no és un tema superat perquè hi ha tendència a repetir els papers generacionals” d’homes i dones. Com a docent, es mostra convençuda que són molt útils les accions que es fan als instituts per trencar tòpics entre els rols tradicionalment masculins i femenins.

Al respecte del paper que juga Les Teixidores, explica que es reuneixen per parlar de política “perquè les dones no som una quota” i que reivindiquen “la política femenina del dia a dia”. Concretament sobre les activitats del 8 de març, Pont afirma que no han organitzat cap sessió específica perquè les seves actuacions s’allarguen durant tot l’any. En aquest sentit, assegura que en la darrera trobada van reunir-se amb dones sense adscripció política i va ser molt interessant abordar temes com els plans d’igualtat i altres accions desenvolupades des de les institucions. La propera xerrada serà el 5 d’abril i anirà a càrrec de Fabian Mohedano que parlarà sobre la reforma horària. “És curiós –precisa- que quan temes com aquest acaben tirant endavant són sempre els homes els que el lideren”, conclou Pont.