El conflicte laboral del Pere Mata, rumb al TSJC i al Parlament

El conflicte laboral a l'Institut Pere Mata posa rumb al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya després que les negociacions per substituir el pacte (amb rang de conveni propi) vigent fins desembre del 2015 hagin acabat amb la decisió de l'empresa de tirar pel dret. Els sindicats Catac i UGT presentaran davant d'aquest organisme un Conflicte Col·lectiu per conservar la jornada laboral actual, no entrar en el conveni general de SISCAT només en els termes i condicions que interessen als dirigents de la institució (en essència, allargar l'horari de feina d'una plantilla xifrada en 640 treballadors) i, finalment, la consolidació com massa salarial dels ingressos procedents de l'augment de les tarifes del 3,6% dels serveis aprovada per CatSalut. Des de direcció s'opta, en canvi, administrar aquesta partida amb discrecionalitat i regida pel compliment d'uns objectius variables.

Aquest darrer punt és també l'origen d'un altre conflicte, en aquest cas sindical, amb CCOO. Aquesta central, majoritària al comitè d'empresa per un sol delegat de diferència i que ha optat per una estratègia desvinculada de la resta, va anunciar a mitjans d'aquesta mateixa setmana que havia aconseguit "desbloquejar" després d'un acte de conciliació amb la direcció de l'institut davant del Tribunal Laboral de Catalunya "1,14 milions d'euros per pagar endarreriments als treballadors a partir d'aquest mateix mes de març".

Ara bé, aquests diners estan a la pràctica condicionats a una DPO (Direcció Per Objectius), que en arameu normatiu significa sotmesos als criteris que marca l'empresa. I aquí comença el foc creuat. Segons ha exposat en roda de premsa aquest divendres el membre del comitè del Pere Mata per Catac, Damià Vernet, "la Llei de Pressupostos de la Generalitat i el mateix SISCAT condicionen l'increment del 3,6% de les tarifes a la seva reversió directa a la massa salarial dels treballadors". La introducció d'elements discrecionals seria, doncs, una "presumpta irregularitat" que no només suposaria "pa per avui i fam per demà", sinó que estaria agreujada per la disparitat d'estimació sobre la quantitat real que suma aquest augment tarifari de serveis prestats, aprovat pel Consell de Direcció del Servei Català de la Salut des de maig del 2015.

"Nosaltres creiem que la xifra estaria al voltant dels dos milions. Si des de Comissions es parla d'un acord valorat en 1,14 milions, sospitem que al darrere hi ha un joc de mans i una estratègia d'enginyeria financera per part de l'empresa que ha invertit part de l'increment en conceptes variables però que s'ha embutxacat la resta". Fins al punt que tant Catac com UGT no descarten la via parlamentària d'interpel·lació al Govern per aclarir la destinació final dels diners públics que rep l'empresa, "sobretot d'aquells que van destinats als sous dels treballadors".

Per Vernet, l'aproximació de les eleccions sindicals a l'institut previstes per l'11 d'abril haurien enverinat tot el procés. "Em vaig reunir amb el director de recursos humans i li vaig demanar que l'empresa fos imparcial de cara als comicis. Però després veus això i creus que l'empresa s'ha escorat a favor d'una central sindical a qui ha permès vendre com un èxit el que, en realitat, sembla ser una operació fraudulenta". Arribats a aquest punt Vernet ha recordat que la proposta avalada per l'empresa i que ha fet seva Comissions va ser rebutjada en referèndum per la plantilla.

Per la seva banda, la delegada sindical d'UGT, Miriam Iglesias, ha lamentat que "mentre l'empresa ha obtingut cada any beneficis milionaris (estimats al voltant d'entre dos i tres milions d'euros) els treballadors que tenim el sou congelat des del 2007 hem patit fortes retallades tant de sou com de plantilla". L'esforç per mantenir competitiva l'empresa s'ha traduït també "en la signatura de pactes, alguns dels quals sota l'amenaça d'acomiadaments o canvis substancials, que s'expliquen per la nostra voluntat de fer un esforç màxim de col·laboració amb l'empresa". Tanmateix, fins "el desembre del 2015 teníem un pacte amb rang de conveni propi visat pel Tribunal Laboral de Catalunya" que va donar pas a "un procés de negociació amb l'empresa que no ha donat fruits".