El govern de l'Ajuntament de Reus ha aconseguit tirar endavant l'estudi de viabilitat del centre esportiu aquàtic i de 'fitness' annex al pavelló olímpic. A banda de la seva majoria al ple, ha comptat amb els vots a favor de Ciutadans. El grup municipal de la CUP ha criticat el projecte per "falta de viabilitat econòmica" i ha fet la contraproposta d'iniciar un "procés de rescat i intervenció municipal" al CN Reus Ploms. Els independentistes i els socialistes s'hi han oposat.
Després de l'explicació del projecte, ha intervingut un ciutadà per traslladar les seves preguntes sobre aquest equipament esportiu. El regidor d'Esports, Pep Cuerba, ha contestat a les qüestions i ha reiterat que el govern manté la seva proposta, ja que respon a "una gran demanda de la ciutadania". La intervenció del ciutadà és una de les qüestions que planteja el Reglament de participació i el ROM. El cupaire Edgar Fernàndez, per part seva, ha assenyalat que un nou equipament d'aquesta mena, "amb una quota mensual de 45 euros i la necessitat de comptar amb un mínim de 3.500 abonats", és una "irresponsabilitat". "Si hi ha benefici, quelcom poc problable, anirà a una empresa concessionària durant 40 anys; del contrari, tots i totes pagarem la festa", ha reblat.
A les files socialistes, el portaveu Andreu Martín ha argumentat que "per les dimensions, pels alts preus, per l’impacte ambiental i per optar per la gestió privada del nou centre, hi votem en contra. No és la piscina que la ciutadania espera del seu Ajuntament". "El govern de Reus demostra, una vegada més, que de vocació de servei públic, no en té cap", ha disparat.
El regidor s'ha referit a l'aturada del programa 'Cap nen sense saber nedar' i l'alcalde, Carles Pellicer, l'ha tallat tot comentant que "aquest tema avui no toca". Cal recordar que el PSC ha criticat recentment la suspensió de l'esmentat programa per al curs actual. Precisament ha estat l'alcalde, ja després de la votació, qui ha volgut intervenir per tancar el debat. Ha reiterat que la piscina prevista és "per fer salut, no pas per competir" i "d'ús públic".
L'àmbit de l’actuació abasta un total de quasi 8.000 metres quadrats i una edificació d’un total construït de prop dels 5.000 metres. L’estudi de viabilitat justifica la finalitat de l’obra i defineix entre altres les característiques essencials, els aspectes econòmics i funcionals del futur centre. Un cop feta l’aprovació, publicació i finalitzat el termini d’exposició pública, es podrà procedir a tramitar l’expedient de licitació de l’actuació
Aprovat per unanimitat el Pla d'emergència en situacions de sequera
Per altra banda, tots els grups han estat d'acord a aprovar el Pla d'emergència en situacions de sequera, un document d'Aigües de Reus que incorporarà les aportacions de l'Agència catalana de l'aigua (ACA).
En aquest sentit, s'ha exposat que el mes de gener la Generalitat va aprovar el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera (PES) que preveu que tots els municipis de més de 20.000 habitants hagin de comptar amb un pla específic d'aquestes característiques.
El document descriu el sistema d'abastament del municipi, tot preveient l'impuls màxim de la utilització, recuperació i aprofitament dels recursos hídrics de la pròpia conca. En el cas de Reus, les restriccions d’aigua es limitarien a l’estadi d’emergència, prenent en consideració que la ciutat té un consum per càpita d’aigua en consonància amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i les dotacions establertes com a límit en la normativa i el consum real dels reusencs són gairebé idèntics. Només seria en el pitjor dels escenaris que podrien ser necessàries restriccions d'aigua a la població, segons s'ha explicat.
De la mateixa manera, el pla regula a partir de quin moment caldria aplicar mesures restrictives en les fonts ornamentals, la neteja de carrers, les piscines, la neteja de vehicles, els jardins (públics i privats) i l’abastiment a les granges.
