Recuperem la sèrie d'articles de Reusdigital.cat Testimonis del passat per parlar del joc de taula Tomb de ravals, popularitzat fa una mica més de 30 anys. Amb Jordi Folch (actualment conegut com Folck) al capdavant, de Folch-Genius i companyia, aquest va deixar a la capsa del joc que el projecte va néixer "una tèbia nit d'estiu" en una conversa d'amics, i que pretenia desmuntar amb sentit de l'humor els problemes de circulació al nucli antic de la capital del Baix Camp. La missió dels jugadors era simple: fugir de la grua.
Igualment s'hi va fer constar que Ramon Ferran n'era un, dels veïns que havien fet possible el joc, gràcies al suport d'empreses, establiments i institucions. El joc es va distribuir com a regal d'empresa a les botigues, i per jugar-hi es va apuntar que "s'haurà d'imaginar que qualsevol ciutadà de més enllà de Reus decideix fer les compres a la nostra ciutat tot entrant pel camí de Tarragona, eix de cruïlles". El funcionament, en essència, recorda El joc de l'Oca.
Com a curiositat, al dibuix s'hi va construir un aparcament imaginari, al final del carrer d'Antoni Gaudí, ubicació triada "demostrades les seves possibilitats en passades edicions de fires". Pel camí, sorpreses i humor esperaven el jugador (i conductor), ja que tot plegat va sorgir per una "problemàtica desbordada i una manca d'aparcaments, que cremen la benzina i la paciència dels reusencs i dels vinguts de fora". "Guàrdies, punxades, grues i altres accidents", doncs, apareixien al camí dels jugadors. "En un tres i no res, la grua me l'ha pres", va assegurar Folck que deia una popular cançó reusenca.
Igualment s'hi va fer constar que Ramon Ferran n'era un, dels veïns que havien fet possible el joc, gràcies al suport d'empreses, establiments i institucions. El joc es va distribuir com a regal d'empresa a les botigues, i per jugar-hi es va apuntar que "s'haurà d'imaginar que qualsevol ciutadà de més enllà de Reus decideix fer les compres a la nostra ciutat tot entrant pel camí de Tarragona, eix de cruïlles". El funcionament, en essència, recorda El joc de l'Oca.
Com a curiositat, al dibuix s'hi va construir un aparcament imaginari, al final del carrer d'Antoni Gaudí, ubicació triada "demostrades les seves possibilitats en passades edicions de fires". Pel camí, sorpreses i humor esperaven el jugador (i conductor), ja que tot plegat va sorgir per una "problemàtica desbordada i una manca d'aparcaments, que cremen la benzina i la paciència dels reusencs i dels vinguts de fora". "Guàrdies, punxades, grues i altres accidents", doncs, apareixien al camí dels jugadors. "En un tres i no res, la grua me l'ha pres", va assegurar Folck que deia una popular cançó reusenca.
Imatge del tauler del joc Foto: Reusdigital.cat
Etiquetes:
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics