-
L'alcalde, Carles Pellicer; amb la vicealcaldessa, Noemí Llauradó; i la regidora de Participació Ciutadana, Montserrat Flores.
Estel Romeu
El nou pla estratègic Reus Horitzó 32 ha tancat la fase de procés participatiu recollint 2.395 respostes, tal com ja va avançar Reusdigital.cat el mes d'agost. El projecte Reus Horitzó 32 engloba sis eixos centrats en qüestions com la salut, la cultura, la ciutat o l'emprenedoria i recollia la visió dels reusencs que hi participessin.
De les 2.400 participacions, 1.244 han estat a través de les enquestes; 1.140 amb el quadern de debat ciutadà (també anomenat Quadern de família); i 11 amb el taller de debat. Segons la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, "la gent té molt a dir respecte al Reus que volem per al 2032".
Pel que fa als àmbits plantejats, el que més ha interessat als participants ha estat La Ciutat en 15 minuts, que ha comptat amb 518 participacions. Aquest eix ha recollit propostes com la creació de més parcs i més espais verds; fomentar una ciutat que sigui còmoda per recórrer a peu; incorporar més ombres, bancs i fonts; ampliar les voreres i crear més carrils bici; entre altres.
El següent eix amb més demandes és Xarxa d'hàbits i benestar social saludables, amb 490 respostes, que ha plasmat la preocupació dels ciutadans respecte a l'aïllament social i la demanda de tenir més serveis d'atenció a la salut mental. Altres propostes recollides en altres eixos són donar més suport a les persones en situació de dependència i als seus cuidadors, o facilitar els tràmits per crear xarxes de suport ciutadanes.
Respecte a les dades sociodemogràfiques dels participants, trobem que un 87% viu a Reus, un 55% són dones i que la franja amb més presència ha estat dels 15 als 19 anys, arribant a un 21%. Això es deu al fet que diverses accions han tingut lloc als instituts de la ciutat per poder plasmar la visió dels joves en el projecte Reus Horitzó 32.
Els resultats del procés participatiu s'enviaran a un equip tècnic per crear un pla estratègic i recollir-ho en un document. La regidora de Participació Ciutadana, Montserrat Flores, ha valorat el procés com un "èxit" perquè s'ha arribat a "tots els barris a través de canals temàtics i presencials i a una gran pluralitat de persones", tot i que "encara falta treballar més els debats".
De les 2.400 participacions, 1.244 han estat a través de les enquestes; 1.140 amb el quadern de debat ciutadà (també anomenat Quadern de família); i 11 amb el taller de debat. Segons la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, "la gent té molt a dir respecte al Reus que volem per al 2032".
L'urbanisme i el benestar social, les qüestions que han despertat més interès
Pel que fa als àmbits plantejats, el que més ha interessat als participants ha estat La Ciutat en 15 minuts, que ha comptat amb 518 participacions. Aquest eix ha recollit propostes com la creació de més parcs i més espais verds; fomentar una ciutat que sigui còmoda per recórrer a peu; incorporar més ombres, bancs i fonts; ampliar les voreres i crear més carrils bici; entre altres.
El següent eix amb més demandes és Xarxa d'hàbits i benestar social saludables, amb 490 respostes, que ha plasmat la preocupació dels ciutadans respecte a l'aïllament social i la demanda de tenir més serveis d'atenció a la salut mental. Altres propostes recollides en altres eixos són donar més suport a les persones en situació de dependència i als seus cuidadors, o facilitar els tràmits per crear xarxes de suport ciutadanes.
Plasmar la visió dels joves
Respecte a les dades sociodemogràfiques dels participants, trobem que un 87% viu a Reus, un 55% són dones i que la franja amb més presència ha estat dels 15 als 19 anys, arribant a un 21%. Això es deu al fet que diverses accions han tingut lloc als instituts de la ciutat per poder plasmar la visió dels joves en el projecte Reus Horitzó 32.
Els resultats del procés participatiu s'enviaran a un equip tècnic per crear un pla estratègic i recollir-ho en un document. La regidora de Participació Ciutadana, Montserrat Flores, ha valorat el procés com un "èxit" perquè s'ha arribat a "tots els barris a través de canals temàtics i presencials i a una gran pluralitat de persones", tot i que "encara falta treballar més els debats".
