'El procés participatiu del Carrilet avalarà les necessitats de les entitats, dels comerços i dels veïns'

La regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Reus, Marina Berasategui (Reus, 1981) exposa durant una conversa amb Reusdigital.cat l'estat d'alguns dels projectes que han de "transformar" la ciutat de cara als propers anys. El futur del Carrilet i el seu nou punt de venda de producte fresc, les zones verdes, el valor emocional del patrimoni local i l'estació de Bellisens són tan sols algunes de les qüestions sobre les quals reflexiona en una entrevista feta quan som a l'equador del mandat polític. 

- Som a l'equador del mandat i aquesta és la seva primera experiència a la política. Quina va ser, la proposta d'Esquerra per tal que se sumés a la llista?

- Recordo que vam coincidir en el fet que havíem de convertir Reus en una ciutat policèntrica i centrada en les persones. Un cop m'he trobat al capdavant de la regidoria, he seguit el rumb a partir de les indicacions que Noemí Llauradó em va donar quan em vaig sumar al seu projecte. Treballem noves centralitats i contribuïm a integrar les propostes dels grups de l'oposició en la nostra visió de ciutat. Parlem sovint del dret a la ciutat, i dels eixos cívics. En el fons, del que es tracta és d'aconseguir que la ciutat sigui més justa, solidària i accessible. 

- Tenia una diagnosi prèvia, de les necessitats urbanístiques de Reus, abans d'entrar a la política? I si és el cas, l'ha canviada, arran de la seva entrada al govern?

- M'he trobat projectes molt interessants que s'han pogut recuperar.

- Com ara?

- Estudis de regeneració urbana en determinades àrees, com el barri Fortuny; o amb projectes de recuperació de la memòria urbanística i natural, com és la recuperació de la Boca de la Mina. M'he trobat, i això és el que més destaco, que hi ha una gran receptivitat a les meves propostes. El meu discurs pot semblar disruptiu perquè s'allunya del relat habitual en qüestions com la mobilitat, però sento que s'ha rebut de manera molt positiva. 

- Tornem a la qüestió anterior. 

- Fa uns anys, vaig ser la presidenta de l'AMIPA de la Vitxeta, i vam proposar que transformessin l'accés del centre perquè crèiem que la ciutat ha de ser amable, i que cal promoure espais adaptats a les comunitats educatives. S'ha fet i el canvi ha estat positiu. Podríem dir que actualment la meva comunitat és la ciutat sencera. La meva visió és més àmplia, en haver esdevingut regidora. 

- Parlem de projectes concrets. Comencem per la Boca de la Mina, ja que l'ha esmentat. 

- La rebuda per part del veïnat ha estat molt bona, si bé resten per resoldre alguns detalls pel que fa a l'accessibilitat, o al perímetre. La qualitat del projecte i de l'execució és bona, la gent ha redescobert l'espai i s'ha generat certa sensació col·lectiva per valorar-lo. La prova que els veïns tenien ganes de gaudir el passeig és que abans que s'acabessin les obres ja hi tombaven. El balanç, per tot plegat, és absolutament positiu. 

- Anem cap al Carrilet. Un any enrere es va apuntar a una anàlisi interna per concretar quins equipaments hi hauria d'haver. Per què han determinat que hi haurà un equipament cultural, o l'alberg, o el punt de venda de producte fresc, i no uns altres?

- Tendim a pensar en un únic ús per a un edifici i del que es tracta és d'impulsar vida a la zona. Cal tenir en compte que hi ha eixos o usos pensats: el de la joventut, en què hi podríem incloure l'alberg i que ens obre la porta al turisme familiar; el de la cultura, tenint en compte que l'àrea és òptima per generar cohesió al barri; el de l'economia, amb el punt de venda de producte fresc i un espai de coworking, que pot ser per a emprenedors, o per a empreses del sector cultural; i el de la mobilitat, ja que pensem que l'estació de Bellisens i la transformació de l'estació d'autobusos aportaran vida a la zona, i que l'obriran al territori. A banda, i per lligar-ho tot, per aconseguir la cohesió global del projecte, apostem per l'habitatge dotacional per a joves. 

- Hi ha el procés participatiu, al setembre.

- Creiem que el procés avalarà les necessitats de les entitats, dels comerços i dels veïns de l'àrea i de la ciutat. Amb el procés participatiu guanyarem la nova centralitat al sud, i pensem que la manera d'aconseguir que el projecte sigui robust i tingui garanties d'èxit, a termini, és precisament obrint-lo a la ciutadania. 

- S'ha referit a un nou equipament, quan a la vora del Carrilet hi tenim el CIMIR. Treballaran en coordinació?

- És així. Si bé aquesta és una qüestió que podria respondre molt millor el regidor Daniel Recasens, pensem que el projecte té més sentit quan del que es tracta és de disposar d'equipaments, a la zona, que siguin complementaris els uns dels altres. Els usos que promoven a l'espai Carrilet són complementaris, en efecte, i acompanyaran i potenciaran el propi CIMIR, la biblioteca Pere Anguera i la universitat. Tendim a centrar-nos en allò que es configurarà en un punt en concret del Carrilet, però el projecte és molt més ampli. 

- De vegades cal una mica més de concreció.

- A través del procés participatiu definirem de manera exacta quines obres es faran. 

- La concreció del punt de venda de producte fresc, del qual la vicealcadessa Noemí Llauradó va dir que "en podríem dir mercat", també arribarà del procés participatiu?

- Exacte, serà en aquest marc. Al procés confirmarem les necessitats de l'àrea. La forma, el com i l'on, serà qüestió de l'avantprojecte i amb els recursos pertinents. 

- En el cas de l'alberg i de l'estació d'autobusos, necessitaran la complicitat de la Generalitat. 

- Sí. Les parts n'estan al corrent, i al setembre hi ha una reunió prevista amb la Secretaria general de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori per tal de parlar de diferents projectes importants de la ciutat, i un és el de l'estació d'autobusos. 

- La previsió és que l'estació de Bellissens sigui una realitat el 2025. 

- Sí. 

- Abans ha dit que treballen per integrar les propostes dels grups de l'oposició en la nostra visió de ciutat. Entenc que l'estació de Bellisens n'és un clar exemple, pel paper del PSC. 

- Amb l'oposició hi estem més que disposats, a debatre, sempre, i més si del que es tracta és d'un projecte de ciutat com aquest, que a més és fruit del consens. El consens, de fet, és una arma infalible per fer que les coses tirin endavant. En aquest cas en concret, quan hem anat tots a l'una, quan hem estat generosos, tot ha anat ràpid i ha estat àgil. És un projecte que hem presentat i defensat en bloc, a Adif, i per tant és un èxit compartit. 

- Si ara tots han estat generosos, vol dir que abans hi havia algú que no?

- No. No he dit pas això. El que he dit que tots hem treballat amb la mateixa convicció, de manera coordinada i sincronitzada. 

- En quin punt són, pel que fa al projecte de l'antiga Hispània?

- Estem acabant de fer les valoracions tècniques corresponents per determinar el format final del desenvolupament del projecte. A la tardor, probablement, en podrem dir quelcom. Ara per ara, a la gerència s'està acabant d'ajustar el projecte financer. 

- La setmana passada van presentar el projecte per al passeig de Mata i l'entorn. D'una banda, volen dur-ne a part a terme durant els dos anys que resten de mandat; de l'altra, van dir que tot plegat és a 10 anys vista. 

- Parlem d'una transformació, en aquest cas, que té una raó de ser: garantir la mobilitat sostenible, i guanyar espai per als vianants. Es tracta d'un projecte paradigmàtic per a nosaltres, té un enfocament centrat en les persones. Com en el cas del raval de Santa Anna, entenem que no és només l'obra, sinó una transformació de la ciutat per al seu futur, i que en certa manera subratlla el model que ens marca cap on anem, com a ciutat. La garantia que aquests projectes prevalguin de cara als propers anys és portar-los a la comissió corresponent per tal que hi hagi un consens de base entre totes les formacions polítiques. La comissió de mobilitat sostenible és l'eina de la qual ens hem dotat per acordar allò que és essencial: que volem guanyar espais per a la ciutadania. 

- La conversió del raval de Santa Anna en un espai per a vianants s'estendrà a la resta del tomb de ravals? N'és partidària?

- Sóc defensora del dret a la ciutat. L'eina per avançar en l'anàlisi rigorosa d'un projecte com aquest és el pla de mobilitat urbana i la seva revisió. D'una banda, el que tenim clar és que la gestió de l'accés dels residents al nucli antic és quelcom cabdal, en aquest assumpte, però si la qüestió l'elevem al conjunt de la ciutat pren una altra dimensió, i té noves implicacions, com ara com es gestionaria la xarxa d'aparcaments, o la convivència entre veïns i visitants, entre moltes altres. Per tant, el que puc dir ara és que hi estem treballant. El contracte per a la revisió del pla de mobilitat urbana s'ha signat recentment amb l'empresa adjudicatària. 

- Un dels objectius del PAM és impulsar les zones verdes a Reus. 

- El dret a la ciutat, tal i com nosaltres l'entenem, té tres eixos d'acció: l'urbanisme feminista, la mobilitat sostenible i l'accessibilitat i la qualitat de les zones verdes. Ja tenim els primers resultats del Pla estratègic de zones verdes que vam encarregar en el marc del Pla de reactivació econòmica i social. De fet, la pandèmia ha accelerat algunes coses, en clau de gestió. Penso, posem per cas, en la regidora Montserrat Flores i les accions de digitalització de la vida municipal. En el cas de les zones verdes, vam entendre que calia actuar, que calia fer una anàlisi de quantes n'hi ha, quina accessibilitat tenen, i de quina qualitat. 

- Amb quin objectiu?

- Saber, posem per cas, qui en queda exclòs per ampliar el parc de zones verdes i fer-les accessibles. El pla ens indicarà les estratègies que hem de treballar. 

- Posi un exemple. 

- Obrir un espai privatiu per tal que en pugui la ciutadania, o aplicar millores concretes si es detecta una mancança. Al futur, del Pla estratègic de zones verdes en pot derivar un Pla director d'inversions o un pla d'acció específic. 

- L'enderroc de la casa noucentista va generar cert debat. Parlant-ne amb Espais Ocults, van apuntar que tot plegat pot ser l'oportunitat per subratllar el valor emocional que pot tenir el patrimoni. La seva regidoria voldria fomentar un debat ciutadà tranquil i serè, per determinar si cal preservar segons quin edifici o no?

- Hem tingut una reunió amb representants d'entitats com aquesta, i d'altres com Carrutxa, i amb el regidor de Cultura, Daniel Recasens, precisament per treballar un conveni de col·laboració que impulsi unes jornades de patrimoni a Reus, si tot va bé de cara a la tardor o a finals d'any. Creiem que de debat n'hi ha d'haver, i que ha de ser ampli, i que ha de ser obert i participat. Volem que el debat sigui reflexiu, viscut i experimentat, i que d'aquí se'n derivi un marc de treball. La cooperació amb aquestes entitats, per tant, és clau, fins i tot per tractar allò que ja no tenim, el patrimoni que ja no tenim, i què és el que sí que tenim i el que podem deixar com a llegat a les futures generacions. 

- Hi ha cap ciutat del país o de l'estat que sigui un model a seguir, pel que fa a l'urbanisme feminista?

Més que municipis, hi ha accions que s'han fet arreu, fruit de la cooperació entre entitats i veïnes, que són d'interès. El que nosaltres volem és treballar des de dues línies: una de tècnica, per mirar de plantejar-nos com encarem els projectes per integrar-los a la nostra visió feminista de l'urbanisme; i l'altra, a través del Consell municipal de Polítiques d'Igualtat, més pràctica, per fer marxes exploratòries per la ciutat o tallers, amb dones diverses, per reconèixer problemàtiques i ampliar la resolució qüestions del dia a dia de qui viu a la ciutat. 

- És la seva primera experiència a la política municipal. 

- Sóc nova, sí, i estic entregada al projecte del meu grup municipal, i del govern municipal. Em sento afortunada, i animada pel que estem fent per Reus.