-
La mestressa del Toribio, Natividad Magaz, parla d'Horts de Miró per a Reusdigital.cat
Marc Busquets
Aquest divendres tanquem la secció estiuenca Gent del barri a Reusdigital.cat. Durant les últimes setmanes, ganxets de diverses zones de la ciutat, de diferents professions i generacions han compartit records i vivències amb els lectors. Hem estat a la Boca de la Mina, a l'avinguda de Saragossa, a Horts de Simó i a Santa Anna, entre altres indrets. En aquesta ocasió, la cita és a Horts de Miró, en un dels seus establiments de referència: el bar Toribio. M'hi espera la Natividad Magaz (Barcelona, 1976), popular i estimada pel veïnat.
Magaz apunta que va arribar a Reus de ben petita. La família va optar, a finals dels 80, per impulsar el bar. "Els pares no en tenia cap, d'experiència, en aquest sector", assenyala, però bé que se n'han sortit, perquè certament el local és un punt de trobada per a molts. "És una referència, sí. N'hi ha que queden aquí per veure's, per compartir una estona i fer-la petar", descriu. Un dels reclams que ha atret la clientela durant dècades és la bona cuina que s'hi practica. "La truita de patates de mon pare és famosa!", apunta orgullosa. Les mandoguilles amb sípia o els callos també són una delícia.
Si bé d'entrada el Toribio va començar com un petit establiment de barri, a poc a poc va anar creixent i consolidant-se. "D'entrada, aquí hi venia més aviat gent gran, que per 100 pessetes agafava una baralla de cartes i es passava la tarda fent la timba", explica. Temps després, els pares van fer una sèrie de reformes al local per guanyar un necessari espai. "Quan hi havia futbol, aquí no s'hi cabia. Els dies de clàssic separàvem les aficions, i fèiem la porra. S'hi generava un grau caliu", recorda. Gran futbolera, lamenta que els partits es juguin en segons quins horaris. "A nosaltres, a la restauració, el que ens anava bé és que el Barça o el Madrid juguessin al vespre perquè teníem més feina. Ara que juguen a les 3 de la tarda, segons com, no ens surt a compte", argumenta.
Magaz s'estima Horts de Miró. S'hi ha fet gran. "És casa meva", afirma, perquè des de ben petita que l'ha vist transformar-se rere el taulell del Toribio. "On som nosaltres s'acabava el barri. Tot eren descampats", precisa. Amb la colla, era precisament allà on jugaven. Anys més tard, si quelcom la fa feliç és que manté moltes de les amistats d'aquella època. "Fins i tot tenim un grup de WhatsApp", revela. Hi parlen, entre altres coses, de l'actualitat de la zona, de l'activitat que hi ha. En aquesta línia, argumenta que "el teixit veïnal és fort, es manté. Hi ha gent de tota la vida que empeny, i també n'hi ha de nouvinguts", manifesta.
Ara que els pares són més grans, Nati ha esdevingut l'ànima del Toribio. "El que més m'agrada de tot plegat és el contacte amb la gent, la seva estima, i el caliu que hem sabut generar al bar", rebla. Tota una capsa de sorpreses, a més de fer de barwoman i de cuinera té formació com a detectiu privat, i estudia criminologia. Has pogut aplicar els adquirits, amb els clients?, pregunto abans d'acomiadar-me. "I tant", conclou amb un somriure.
La truita de patates i els clàssics
Magaz apunta que va arribar a Reus de ben petita. La família va optar, a finals dels 80, per impulsar el bar. "Els pares no en tenia cap, d'experiència, en aquest sector", assenyala, però bé que se n'han sortit, perquè certament el local és un punt de trobada per a molts. "És una referència, sí. N'hi ha que queden aquí per veure's, per compartir una estona i fer-la petar", descriu. Un dels reclams que ha atret la clientela durant dècades és la bona cuina que s'hi practica. "La truita de patates de mon pare és famosa!", apunta orgullosa. Les mandoguilles amb sípia o els callos també són una delícia.
Si bé d'entrada el Toribio va començar com un petit establiment de barri, a poc a poc va anar creixent i consolidant-se. "D'entrada, aquí hi venia més aviat gent gran, que per 100 pessetes agafava una baralla de cartes i es passava la tarda fent la timba", explica. Temps després, els pares van fer una sèrie de reformes al local per guanyar un necessari espai. "Quan hi havia futbol, aquí no s'hi cabia. Els dies de clàssic separàvem les aficions, i fèiem la porra. S'hi generava un grau caliu", recorda. Gran futbolera, lamenta que els partits es juguin en segons quins horaris. "A nosaltres, a la restauració, el que ens anava bé és que el Barça o el Madrid juguessin al vespre perquè teníem més feina. Ara que juguen a les 3 de la tarda, segons com, no ens surt a compte", argumenta.
Els canvis al barri
Magaz s'estima Horts de Miró. S'hi ha fet gran. "És casa meva", afirma, perquè des de ben petita que l'ha vist transformar-se rere el taulell del Toribio. "On som nosaltres s'acabava el barri. Tot eren descampats", precisa. Amb la colla, era precisament allà on jugaven. Anys més tard, si quelcom la fa feliç és que manté moltes de les amistats d'aquella època. "Fins i tot tenim un grup de WhatsApp", revela. Hi parlen, entre altres coses, de l'actualitat de la zona, de l'activitat que hi ha. En aquesta línia, argumenta que "el teixit veïnal és fort, es manté. Hi ha gent de tota la vida que empeny, i també n'hi ha de nouvinguts", manifesta.
Ara que els pares són més grans, Nati ha esdevingut l'ànima del Toribio. "El que més m'agrada de tot plegat és el contacte amb la gent, la seva estima, i el caliu que hem sabut generar al bar", rebla. Tota una capsa de sorpreses, a més de fer de barwoman i de cuinera té formació com a detectiu privat, i estudia criminologia. Has pogut aplicar els adquirits, amb els clients?, pregunto abans d'acomiadar-me. "I tant", conclou amb un somriure.
