Amb una llarga trajectòria empresarial gràcies a la seva fàbrica del passeig de Sunyer, de Reus, Virginias ha estat notícia en les darreres setmanes per recuperar un lloc de venda al Mercat Central després dels darrers anys en què la venda de la marca i l'ajust de plantilla han acaparat els titulars en què hi apareixia. Sota l'impuls dels germans Rodríguez SA, Virginias era una d'aquelles marques nostrada, vinculada ineludiblement a la biografia emocional de molts reusencs i reusenques i a molts treballadors que van contribuir-hi al seu desenvolupament. Establerts a Reus des dels anys trenta, la història del seu negoci és, però, un compendi d'altres empreses similars en què els canvis polítics, socials i econòmics han transformat una trajectòria exitosa fins fa relativament pocs anys.
L'emigració a Catalunya
Amb arrels a Galícia, el primer Rodríguez que va arribar a Catalunya es va establir a la Selva del Camp per treballar a les mines, un poble on es va casar. Posteriorment traslladats a les comarques barcelonines, cap a l'any 1924 van establir contacte amb el negoci de la fabricació de polvorons i xocolata. A causa del pistolerisme que aleshores era un fenomen a l'alça, la família es va establir a Badalona on l'empresa per la qual treballaven va intentar portar la producció a causa del look out de la fàbrica Montes a Barcelona. En aquesta etapa, la família ja es vincula amb els productes de consum nadalenc com ara els anomenats mantecados que eren un polvoró en paper de seda. Tot i el trasllat de la producció, la violència torna a aparèixer, en els temps de la República, a la factoria on treballen on esclaten dues bombes i la família decideix retornar a La Selva.
La inauguració d'un local a Reus
Decidits a continuar la trajectòria empresarial iniciada, la família es va assegurar l'exclusiva dels productes badalonins a la demarcació com a factor essencial del negoci. Com a element d'inversió, també comptaven amb una furgoneta per repartir els seus productes. El fet de disposar de la concessió de venda de les anomenades galetes Victòria, aleshores de renom important, va ser un altre factor positiu pel negoci. D'acord amb una notícia del diari Foment de 19 de març de 1933, Josep Rodríguez va obrir al públic "un bonic establiment" al raval alt de Jesús, número 30 amb el reclam d'aquestes galetes. A la publicitat del negoci també es destaquen productes com els xocolates, els caramels i els bombons. Precisament, la coneixença comercial dels exportadors de xocolata de la família dels Ligero que porten el cacau i el transformen des de l'illa de Fernando Poo és un altre condicionant empresarial important per l'expansió comercial.
Com a la resta d'indústries, l'impacte de la guerra es va notar en camps diversos. En la vessant gerencial, els treballadors van col·lectivitzar la fàbrica i els antics propietaris s'encarregaven de l'administració d'acord amb el sucre i el cacau que subministraven les autoritats.
Els efectes de la guerra i els bombardejos es van fer notar sobre la fàbrica situada aleshores a prop de la fàbrica d'avions. Després del conflicte bèl·lic, hi va haver una proposta de traslladar la fàbrica a Banyoles, però l'opció reusenca es va imposar i el negoci es va reprendre, no sense dificultats, com tota la indústria de l'època.
Reformes a la fàbrica
L'adequació dels espais de treball de la nova indústria, però, va iniciar-se ben aviat, tal com ho demostra que el 1942 s'aprovés la construcció d'un magatzem i la reforma de la façana a un solar del carrer Doctor Ferra d'acord amb una sol·licitud de José Rodríguez Vega aprovada a la comissió permanent del 14 d'abril de 1942. El magatzem es planejava de 740 metres quadrats.
Tretze anys després la millora arquitectònica es basarà en la construcció d'un cobert de 270, 75 metres quadrats sol·licitat per Andreu Rodríguez Figuerola destinat també a l'ampliació de la mateixa indústria.
Festivals i sortejos
Paral·lelament a aquestes millores esmerçades en l'espai de producció, els darrers anys de la dècada dels cinquanta van ser un temps d'adequar-se a noves tècniques de venda i persuasió. L'any 1957 es publicitava a la premsa un cicle de la firma Rodríguez Hermanos desenvolupat a la Cambra de Comerç en el qual el ponent ensenyava "sobre la manera de tractar el client". Un parell d'anys més tard, fórmules com els festivals i els sortejos també es van assajar en espais culturals com el teatre Fortuny que va acollir "el Desfile Estelar 1959" amb l'actuació de diferents artistes entre els quals hi havia els Germans Baiges, el tenor Cayetano Renom i actuacions de rock and roll. Presentat pel locutor reusenc de Ràdio Barcelona, Ricard Ardèvol la crònica afirma que "l'acte va ser brillantíssim" amb plena concurrència. En el marc d'un sorteig també el 1959, el negoci dels germans Rodríguez s'adreçava, en un anunci, a la mestressa de casa tot assegurant que les primeres matèries dels seus productes (fruits, llet, mantega, etc.) provenien de les seves explotacions agrícoles i ramaderes. "Moderníssimes instal·lacions permeten l'elaboració en xarxa dels nostres productes, perquè arribin a vostè a preus limitats i amb les màximes garanties de qualitat i pulcritud" argumentava el mateix text.
Un viatge comercial de la Cambra de Comerç als Estats Units va donar la idea a un dels germans grans d'instal·lar un supermercat al raval, una novetat que va ser pionera en la seva època a la ciutat.
A cada època, el seu producte
Els records dels infants nascuts durant els anys setanta i vuitanta estan associats amb una marca que fabricava els boníssims caramels dobles i "els gajos" així com a partir dels anys noranta es va començar a apostar pels productes sense sucre per arribar a tots els segments poblacionals que tenien problemes de salut. Un esforç, aquest darrer, que va posicionar de forma molt potent la marca Virginias en 35 països, principalment als països àrabs.
