'Els alemanys es posen les mans al cap quan s'assabenten que a Espanya existeix la Fundación Francisco Franco'

El passat 25 de març, el president cessat per l'article 155, Carles Puigdemont, va ser detingut per la policia alemanya mentre retornava d'un viatge a Finlàndia. En aquell moment va ingressar a la presó de Neumünster, al nord d'Alemanya. La mateixa tarda, desenes de persones s'aplegaven fora del centre penitenciari per mostrar el seu suport a Puigdemont, entre les quals la reusenca Ingrid Boqué. Boqué és graduada en Turisme i des de fa dos anys i mig està instal·lada a Alemanya treballant en una operadora de creuers.

Tot el procés l'ha viscut "a distància", diu Boqué, "ens vam quedar molt sorpresos que vam saber que l'havien detingut a Alemanya". El mateix migdia de la detenció, la reusenca i altres ja es van mobilitzar, van compartir cotxes i d'Hamburg (ciutat on resideix), cap a Neumünster. "Va anar tot molt ràpid", apunta. Una vegada al lloc, ja hi havia persones concentrades, algunes de les quals catalanes i d'altres de la comunitat antifeixista de Neumünster. "Ells s'apunten ràpid a qualsevol cosa", explica. Van ser-hi tres hores, cantant cançons, ballant sardanes i manifestant-se.

Un punt d'inflexió

A Alemanya, "no arribava cap 'input' del que estava passant a Catalunya fins al dia del referèndum". Els va sobtar la violència policial? Dubta. "Sí, però tampoc es mullaven massa", diu. "Els que som allà hi havia dies que ens decebíem i ens preguntàvem per què no va impactar més, tot allò", recorda. "El món no ens estava mirant tant com ens havien dit", reflexiona.

És cert, però, que tot plegat va coincidir en un moment que a Alemanya hi havia eleccions i Merkel estava intentant formar govern. Amb l'arribada del president cessat a Alemanya, el tema ha agafat rellevància, i "fins i tot a la tele del metro surt Puigdemont", comenta. Hi va haver un punt d'inflexió quan el van deixar en llibertat i li van retirar el càrrec de rebel·lió, excepte el de malversació. "Els alemanys no es qüestionen la decisió d'un jutge perquè no hi ha intrusió, però no entenen que a Alemanya estigui lliure, mentre que a Espanya estaria a la presó", subratlla. "Ara han vist que alguna cosa no està funcionant bé", afegeix.

La banalització del feixisme

"Moltes persones comparen Catalunya amb Baviera", diu Boqué. El bavarès és un estat federat que històricament ha manifestat la voluntat d'esdevenir un estat independent d'Alemanya. "Els alemanys tracten els de Baviera com a supremacistes", detalla. "Sempre ens han comparat perquè creuen que és una qüestió de diners, però ara veuen que també és de manca de llibertats", afirma. "Allà, el fet de tenir un pres polític és molt fort. Espanya i Alemanya han patit dues dictadures durant la mateixa època, però la resolució del conflicte ha estat diferent. A l'Estat espanyol existeix la Fundació Francisco Franco, fins i tot se subvenciona amb diners públics", lamenta. "Però ells no saben que això segueix actiu, i quan se n'assabenten es posen les mans al cap".

A Alemanya està prohibida qualsevol banalització del feixisme, "és un tema tabú i està prohibit parlar-ne", indica. No hi trobes ni monuments, ni carrers, ni fundacions dedicats a Hitler. De fet, la mateixa pàgina web de la fundació franquista està vetada, no s'hi pot accedir. "Allà, tolerància zero amb el feixisme. N'hi ha, però és impensable que es manifesti al carrer", acaba.

Ara, el col·lectiu de catalans instal·lats a Alemanya està fent traduccions d'articles de la premsa catalana. També publiquen escrits tot posant èmfasi en la comparació les conseqüències de les dictadures que van patir Alemanya i Espanya. Extradiran Puigdemont? "Esperem que no", respon. Agafa aire i diu: "Hauran d'aportar proves i sembla que no existeixen, però Montoro i companyia ja se les empescaran". De moment, els catalans alemanys preparen un sopar per reunir tot el grup i poder compartir un àpat amb el president destituït.