Al Pallol, quan el fred sol de l'hivern es mostra, s'asseuen als bancs que hi ha just davant d'on s'ha de construir l'hotel. Hi passen l'estona. Parlen. Miren com passa la gent, amunt i avall. De vegades són tres o quatre, de vegades en són més. Passegen pels carrers del centre i, en ocasions, demanen diners als vianants. "Molts passen de llarg i ni et miren", explica C., un home que passa de la cinquantena i que fa més de cinc anys que busca feina. "Però és que per a la gent com jo no hi ha res, no hi ha ni esperança", diu amargament.
'Em sento derrotat'
L'atur i la crisi han sacsejat les classes populars, i el seu impacte, en alguns casos, ha estat dramàtic en homes i dones de mitjana edat. C. no vol donar detalls de la seva situació però admet sentir-se "derrotat". Amb molta experiència al sector de la construcció, revela que quan va acabar-se la seva prestació va buscar feina "del que fos" i que encara va poder fer "alguna feineta en negre", però que "ara sóc invisible". C. comparteix xerrada amb un altre home, que no vol dir el seu nom, i que tan sols intervé per apuntar que "ningú ens vol, fem nosa".
M. passa els seus dies al carrer, a la recerca d'oportunitats. Se sent "cansat" i confessa haver abaixat els braços perquè "a la meva edat ningú em trucarà". Ha fet de lampista, de manyac i "de tot". "Per sort els coneguts encara m'avisen per fer petites reparacions", celebra, però que el contractin és una altra cosa. "Et demanen que et facis autònom, però amb les quotes que s'han de pagar ni m'ho plantejo", sentencia. Una de les coses que troba a faltar, admet, és el tabac. En ocasions pidola un cigarret, i no sempre amb èxit. "Em giren la cara", apunta.
'Quan demano diners m'insulten sovint'
Als porxos de la plaça de Prim, E., una dona d'entre 40 i 45 anys, demana diners a l'entrada del Viena. Exposa, de manera crua i directa, la seva precària situació personal. "No tinc feina ni família, ara, estic sola", diu. E. va perdre la feina que tenia de dependenta i això, acumulat a altres desgràcies personals, l'ha convertida en un destorb. "Quan demano diners ho faig de manera educada, però m'insulten sovint". De fet, diu que són els més joves qui l'han tractada sovint amb menyspreu. "De 'puta' no baixa mai", lamenta.
No obstant això, E. segueix buscant feina. Ara té llogada una habitació i ha fet alguna entrevista. "No és gens fàcil ni agradable haver de demanar", descriu. "He marxat d'on sóc perquè no vull que em reconeguin", relata amb vergonya. Amb tot, doncs, encara els propers mesos amb certa esperança. "Sé de gent que trobant-se com jo ha anat tirant", subratlla. Si bé és cert que les xifres assenyalen que l'any passat es va produir un descens notable dels índexs d'aturats a l'Estat i a la demarcació, especialment en el cas en els aturats de llarga durada, la situació dels més grans de 55 anys s'ha disparat durant la crisi (un increment del 81% a Catalunya des de 2008).
