Els herois del dia a dia

Catalunya té més de mig milió d'autònoms, segons publica l'Idescat a partir de les dades del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Al passat agost, la xifra va ascedir als 545.000 treballadors per compte propi, quelcom que des d'alguns sindicats hauria d'aletar-nos d'una "nova bombolla emprenedora". Aquest és al parer de la Confederació de treballadors autònoms de Catalunya (CTAC), vinculada a UGT. En aquest sentit, la presidenta executiva de l'agrupació, Sandra Zapatero, creu que la "famosa tarifa plana de 50 euros" de quota durant els sis primers mesos d'exercici només és "una borsa de treball a curt termini". Ho afirma a partir d'un estudi publicat al seu web en què s'explica que el 20% dels autònoms tanca el seu negoci abans de l'any i mig d'haver-lo obert. "A partir del setè mes es paga una quota més alta, quan per consolidar un projecte fan falta anys", denuncia.  

El més just, per a CTAC, seria establir un mínim exempt de cotització a la seguretat social per als autònoms quan els rendiments nets de la seva feina no superin el salari mínim interprofessional, és a dir, que es pagués en funció del que es guanya. La constitució d'un nou govern podria desencallar la situació del col·lectiu, que històricament ha reclamat millores en el seu dia a dia. En el primer pacte frustrat entre el PP i C's, aquesta última formació va proposar que els autònoms no paguin quota si no arriben al sou mínim, quelcom que els populars van rebutjar. En tot cas, hi ha hagut mitjans que en els darrers dies han assenyalat que el PP tirarà endavant amb algunes mesures a favor dels treballadors per compte propi. "Ja ho veurem, si suposaran un benefici per a nosaltres", indica Zapatero.

El suport a l'emprenedoria

"Mirem d'assessorar l'autònom emprenedor en qüestions formatives i econòmiques", diu el secretari general de la Cambra de Comerç de Reus, Joan Josep Sardà. L'any 1986, i des d'aquesta entitat, es va posar en marxa un programa adreçat a la creació d'empreses que, actualment, "rep un centenar aproximat de projectes anuals, de gent jove i no tan jove". El tarannà reusenc, segons Sardà, hi té força a veure. "La ciutat sempre ha tingut aquest caràcter de voler tirar endavant, d'emprendre malgrat el risc que comporta", subratlla. Les xifres, malgrat tot, s'han vist reduïdes durant els darrers anys. "Amb la recuperació econòmica tot plegat s'està animant una mica, però tirar endavant un negoci és ara més complicat", declara.

El projecte que la Cambra adreça als autònoms se centra en l'anàlisi dels aspectes estratègics que cal dominar abans d'emprendre. "Es tracta de saber què volen fer, i nosaltres els intentem donar les eines adequades", segueix. "Nosaltres els ajudem a fer una planificació general, i sovint els adrecem a especialistes, ja que cada projecte és específic i pot tenir unes necessitats molt determinades", afegeix a continuació. "Com a part complementària hi ha accions formatives", detalla Sardà. "Posteriorment cal establir si el negoci serà viable econòmicament", expressa. Les idees de negoci que es presenten a la Cambra són variades, "com ara botigues petites i similars, en especial de gent que ha capitalitzat l'atur i el vol invertir en el seu projecte", detalla.

"Amb el ralentiment econòmic, l'emprenedoria ha baixat, perquè hi ha hagut grans dificultats per trobar finançament", declara Sardà. Segons l'expert, però, la recuperació s'està produint, tot i que a un ritme molt lent. "Ser autònom és un estil de vida", dibuixa, "en què de vegades no es pot ni crear la barrera d'una societat amb la qual només s'arrisca un capital". Per tant, el treballador per compte propi "va a pit descobert". En aquest sentit, el secretari de la Cambra admet que si bé "s'ha parlat molt de l'Estatut de l'autònom i s'han pres algunes mesures", encara queda molt per fer. "Si de debò s'afavorís l'activitat autònoma es generaria més feina", pronostica.

Per la seva part, a PIMEC també compten amb una sèrie de programes i accions que tenen per objectiu donar suport als treballdors per compte propi. El secretari institucional d'autònoms d'aquest organisme, Enric Pujol, explica que gran part dels emprenedors que s'acosten per rebre consell i assessorament ho fan, especialment, pel que fa a "qüestions relacionades amb la seguretat social". PIMEC se centra també en informar tothom qui ho desitgi de les línies disponibles "per rebre finançament". En declaracions a Reusdigital.cat, Pujol dibuixa el retrat tipus de l'autònom a casa nostra. "Hi ha gent molt jove, sí, però cada cop ens trobem amb més gent d'entre 40 i 45 anys que ha d'emprendre per autocupar-se", matisa.

Les dades de PIMEC, en aquest sentit, indiquen que a Reus hi ha uns 6.000 treballadors autònoms, i que més de 4.500 es dediquen al sector serveis. Com en el cas de Sardà, Calvo opina que els dels autònoms és un col·lectiu que, "en determinats aspectes és vulnerable" tot i ser "clau" en la generació d'ocupació i per empènyer cap a la recuperació econòmica. "Des de Catalunya es poden fer coses i se'n fan, però al capdavall i en el més rellevant, les decisions depenen del govern central", conclou.

Llençar una moneda a l'aire

Fabián Acidres (àlies Fabián Azul) és un d'aquests emprenedors reusencs que, malgrat la crisi, s'ha decidit a tirar pel dret. "Cada dia és com llençar una moneda a l'aire. Hi ha cops en què tinc sort, i d'altres en què no tanta", expressa. Es va iniciar en la fotografia com a aficionat però per talent i esforç ha convertit una passió en el seu modus vivendi. Col·labora en diversos mitjans de comunicació (entre els quals hi ha Reusdigital.cat), ha exposat el seu treball en diverses mostres i fins i tot ha obert un estudi en ple nucli antic de Reus. "Molts em van dir que em faltava un bull, quan els vaig dir que l'obriria", recorda.

Els inicis no han estat senzills, però "me'n surto i a més, faig el que m'agrada", apunta. "Jo no en tenia ni idea, dels passos que havia de seguir", rememora ara que tot just ha fet un any que és autònom. "Ha estat complicat, sí. Haurà de passar un temps per tal que la gent em conegui i em vingui a veure i a encarregar feina", segueix. I, a més, hi ha despeses fixes que cal assumir. "El lloguer, els serveis, la gestoria i molts d'altres", enumera. "Sempre has d'estar pendent de si entren nous clients o no, i això emprenya, clar", raona.

El que sí que ha après és que no tothom serveix per ser autònom. "A mi m'agrada fer moltes coses diferents i m'adapto als canvis", afegeix. "I no tothom n'és capaç, perquè realment no saps què faràs en un mes o en dos", matisa. "Potser estic boig, però per a mi el secret és no tenir un pla B", revela. És a dir, el tot pel tot. Posar-hi els cinc sentits. "Si no estiro el carro, ningú ho farà per mi. I aquest estímul és el que fa em tirar endavant", rebla. Això sí, a Acidres li agradaria que l'administració facilités les coses als emprenedors. "Començar és complicadíssim perquè et fas un fart de pagar impostos i taxes i no pares de fer tràmits", es queixa. "Almenys les quotes haurien de ser més baixes", conclou.

Emprendre per força

"Som herois, els autònoms", comenta amb un somriure el Carles Aguado. És manobre i col·labora amb un parell d'empreses vallenques que el subcontracten per determinades obres, habitualment en promocions d'habitatges. "Els bons temps s'han acabat", esmenta. "Es treballa més i per menys, amb l'afegit que un dia tens feina i l'endemà et diuen que no cal que tornis", es queixa. La seva denúncia, amb tot, va més enllà. "Has de presentar les trimestrals i de vegades declares feines i encàrrecs que ni tan sols has cobrat", lamenta. "Jo passo el mes sense massa angúnies perquè la dona també treballa i té contracte, però sempre estic depenent de quan se'm paguen les coses que he fet", descriu.

"Jo hi poso les eines, els equips de protecció, tot", segueix. I, a més, diu que "tot són maldecaps". "Has de fer cursos i més cursos que no són precisament econòmics perquè si no els fas no et truquen per treballar", segueix. I és que per a Aguado, "hi ha massa normativa i sembla que només ens vulguin collar als petits, que estem indefensos", carrega. En conseqüència, l'autònom ja no pensa en el futur. "Visc al dia, no puc ni planificar la feina a un mes vista", revela. I no creu pas que la situació del col·lectiu pugui millorar amb el temps. "No ens ho posaran més fàcil perquè no hi ha cap govern que vulgui renunciar als diners que recapta amb els autònoms", opina. "És més, ens seguiran convidant a emprendre, diran que ens hem d'arriscar. Una cosa és emprendre per voluntat i l'altra perquè no tens un altre remei", conclou.