Ramon Salvat 18 de Juliol de 2022
Generositat
Sempre generós,afable, proper, fins i tot amb qui, els que en algun moment, vàrem ésser amb ell poc comprensius i agraïts. Sempre en el record, Xavier, gràcies per tant.
-
Xavier Amorós, en una imatge d'arxiu
Reusdigital.cat
L’escriptor i poeta reusenc Xavier Amorós Solà s'ha mort aquest dilluns, a l’edat de 99 anys. Amorós ha estat un dels reusencs més coneguts en el camp cultural i literari, i també per la seva activitat cívica i política progressista i catalanista. Féu estudis de Magisteri, i exercí de professor de Literatura catalana a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, de 1980 a 1986. Tot i que des de la seva joventut va mostrar inclinació cap al conreu de les lletres, la seva obra conegué una difusió tardana.
Publicà poesia, assaig i narració. En els Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1958, celebrats a Mendoza (Argentina), guanyà el premi Santiago Rusiñol de teatre amb la seva comèdia Història sentimental. La seva obra poètica principal, escrita entre 1958 i 1964, comprèn tres llibres: Enyora la terra (dins de l’Antologia de la Poesia Reusenca, 1960), Guardeu-me la paraula (Barcelona, 1962), i Qui enganya, para (Barcelona, 1968), que obtingué el premi Carles Riba 1964, amb el títol de Tots nosaltres. La recopilació d’aquests tres llibres sota el títol Poemes. 1959-1964 (Barcelona, 1982) va ser guardonada amb el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya.
La seva activitat cultural ciutadana estigué lligada al Centre de Lectura, des de la seva reobertura el 1949. Des de 1972 a 1975 es va fer càrrec de la direcció de la Revista del Centre de Lectura, i el 1981 fou elegit president de l’entitat. Obtingué múltiples premis i distincions en certàmens literaris d’arreu de Catalunya, i la seva obra fou reconeguda en els ambients culturals de la capital catalana. Col·laborà en la represa d’un teatre en català, des del Teatre de Cambra del Centre de Lectura, el 1956 i 1957, i en l’Agrupació Pericial, que dirigí, a partir de 1962.
La seva primera incursió destacada en el camp de la narrativa fou la crònica autobriogràfica L’agulla en un paller (Barcelona 1985) i va continuar amb El camí dels morts (1996). Publicà també les obres Darrers versos (Tarragona 1978), No hi ha festa que valgui (1985) i Cafè París, Notes d’un arxiu inexistent (1989). Col·laborà setmanalment en el Reus Diari (1986-1990) i durant anys fou força usual veure el seu nom en les publicacions comarcals. També publicà Botigues de mar: 1987-1989 (1993), recull d'articles, Històries de la plaça de Prim (1997), Tomb de ravals (1998), i els llibres de memòries Temps estranys. Llibre primer (2000), Temps estranys. Llibre segon (2001) i Temps estranys llibre tercer (2004). El 1998 va rebre el Memorial Gabriel Xammar, i se'l va esmentar com a referent als Països Catalans de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona.
Fou col·laborador de l’emissora Punt 6 Ràdio i de Reusdigital.cat, i també participà en l’apadrinament i presentació d’aquest mitjà per Sant Jordi de 2008.
En el vessant polític i social, la seva participació en la lluita antifranquista començà ja a finals dels anys quaranta. Fou membre entre 1968 i 1970, de la Comissió Democràtica del Baix Camp i, a partir de 1972, de l’Assemblea de Catalunya. Va formar part de la candidatura al Senat Per l’Entesa, de Josep Benet, en les eleccions de 1979. En 1985 fou elegit, amb el major nombre de vots, senador per Tarragona pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), càrrec en el qual ha estat elegit en 1989. Fou també regidor socialista a l’Ajuntament de Reus.
Professionalment fou gerent, per herència familiar, de l’empresa comercial tèxtil Las Américas de 1945 a 1979, i treballà en una entitat bancària. Fou president del Gremi Mixt del Comerç Textil de Reus, i de l’Agrupació del Comerç tèxtil de la província de Tarragona, i confundador de la Unió de Botiguers de Reus. Ha estat un treballador infatigable per la cultura catalana en tots els seus aspectes. El 26 de juny de 1998 l'Ajuntament de Reus li concedí el títol de fill il·lustre de la ciutat.
El 14 de març de 2003 el Ple de l'Ajuntament de Reus, amb la voluntat de reconèixer la seva trajectòria poètica, humana i de persona compromesa amb la cultura i la societat reusenca, acordà per unanimitat posar el nom de Xavier Amorós a la Biblioteca Central de Reus.
El 23 de febrer de 2004 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. L'any 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
L'equip de Reusdigital.cat mostra el seu condol a la família de Xavier Amorós Solà per la pèrdua.
Publicà poesia, assaig i narració. En els Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1958, celebrats a Mendoza (Argentina), guanyà el premi Santiago Rusiñol de teatre amb la seva comèdia Història sentimental. La seva obra poètica principal, escrita entre 1958 i 1964, comprèn tres llibres: Enyora la terra (dins de l’Antologia de la Poesia Reusenca, 1960), Guardeu-me la paraula (Barcelona, 1962), i Qui enganya, para (Barcelona, 1968), que obtingué el premi Carles Riba 1964, amb el títol de Tots nosaltres. La recopilació d’aquests tres llibres sota el títol Poemes. 1959-1964 (Barcelona, 1982) va ser guardonada amb el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya.
La seva activitat cultural ciutadana estigué lligada al Centre de Lectura, des de la seva reobertura el 1949. Des de 1972 a 1975 es va fer càrrec de la direcció de la Revista del Centre de Lectura, i el 1981 fou elegit president de l’entitat. Obtingué múltiples premis i distincions en certàmens literaris d’arreu de Catalunya, i la seva obra fou reconeguda en els ambients culturals de la capital catalana. Col·laborà en la represa d’un teatre en català, des del Teatre de Cambra del Centre de Lectura, el 1956 i 1957, i en l’Agrupació Pericial, que dirigí, a partir de 1962.
La seva primera incursió destacada en el camp de la narrativa fou la crònica autobriogràfica L’agulla en un paller (Barcelona 1985) i va continuar amb El camí dels morts (1996). Publicà també les obres Darrers versos (Tarragona 1978), No hi ha festa que valgui (1985) i Cafè París, Notes d’un arxiu inexistent (1989). Col·laborà setmanalment en el Reus Diari (1986-1990) i durant anys fou força usual veure el seu nom en les publicacions comarcals. També publicà Botigues de mar: 1987-1989 (1993), recull d'articles, Històries de la plaça de Prim (1997), Tomb de ravals (1998), i els llibres de memòries Temps estranys. Llibre primer (2000), Temps estranys. Llibre segon (2001) i Temps estranys llibre tercer (2004). El 1998 va rebre el Memorial Gabriel Xammar, i se'l va esmentar com a referent als Països Catalans de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona.
Fou col·laborador de l’emissora Punt 6 Ràdio i de Reusdigital.cat, i també participà en l’apadrinament i presentació d’aquest mitjà per Sant Jordi de 2008.
En el vessant polític i social, la seva participació en la lluita antifranquista començà ja a finals dels anys quaranta. Fou membre entre 1968 i 1970, de la Comissió Democràtica del Baix Camp i, a partir de 1972, de l’Assemblea de Catalunya. Va formar part de la candidatura al Senat Per l’Entesa, de Josep Benet, en les eleccions de 1979. En 1985 fou elegit, amb el major nombre de vots, senador per Tarragona pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), càrrec en el qual ha estat elegit en 1989. Fou també regidor socialista a l’Ajuntament de Reus.
Professionalment fou gerent, per herència familiar, de l’empresa comercial tèxtil Las Américas de 1945 a 1979, i treballà en una entitat bancària. Fou president del Gremi Mixt del Comerç Textil de Reus, i de l’Agrupació del Comerç tèxtil de la província de Tarragona, i confundador de la Unió de Botiguers de Reus. Ha estat un treballador infatigable per la cultura catalana en tots els seus aspectes. El 26 de juny de 1998 l'Ajuntament de Reus li concedí el títol de fill il·lustre de la ciutat.
El 14 de març de 2003 el Ple de l'Ajuntament de Reus, amb la voluntat de reconèixer la seva trajectòria poètica, humana i de persona compromesa amb la cultura i la societat reusenca, acordà per unanimitat posar el nom de Xavier Amorós a la Biblioteca Central de Reus.
El 23 de febrer de 2004 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. L'any 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
L'equip de Reusdigital.cat mostra el seu condol a la família de Xavier Amorós Solà per la pèrdua.
Etiquetes:
