-
Pellicer, aquest vespre de dilluns, al Bartrina
Reus.cat
"La ciutat haurà tornat, en uns anys, prop de 300 milions de deute; i Reus ha pogut invertir, des de llavors". Ha estat per això que en aquests dos últims anys "hem pogut desplegar el projecte de ciutat que teníem", ha revelat l'alcalde, Carles Pellicer, tot just abans d'anunciar que no es presentarà a les municipals de 2023 un cop la seva etapa ha arribat "al final".
Ha estat durant el transcurs d'una conferència per analitzar la tasca feta al capdavant del consistori en l'actual mandat, i per exposar els "reptes" que al seu parer té la capital del Baix Camp. Tot recordant que presentar-se als comicis de 2019 ja va ser quelcom que no estava previst, i que ho va fer perquè no havia pogut completar la seva obra política, ara sembla haver-la enllestida un cop "hem establert les bases del futur".
"Vull demanar tan alt com sigui possible que Pere Aluja surti de la seva situació", ha apuntat el batlle, Carles Pellicer, en començar la seva conferència de balanç de l'estat de Reus, aquest vespre de dilluns. La platea del Bartrina, on s'ha fet la trobada, s'ha aixecat per dedicar una ovació al regidor, ingressat des del passat divendres en ser víctima d'un atropellament. En una intervenció a estones íntima i personal, ha repassat la seva trajectòria al capdavant del consistori de la capital del Baix Camp.
"Malgrat la covid, i la guerra, només podem perseverar", ha assenyalat el batlle reusenc per referir-se al context social i econòmic que ens envolta al tram inicial de la seva intervenció. Per aquesta raó, ha dit, ha allargat la mà "tots els partits" per "compartir un projecte de ciutat" que va tenir el seu origen, per a Pellicer, en la seva arribada a l'alcaldia, el 2011. "Des del primer moment vam situar les persones a l'eix central de totes les nostres polítiques", ha assegurat.
Com a exemple, ha parlat de l'àrea social, i del desenvolupament del centre social el Roser; en matèria educativa, s'ha referit al Pla local d'educació; en el camp de la salut, ha destacat el traspàs de l'Hospital Sant Joan al CatSalut; i pel que fa als serveis, ha celebrat que els veïns del barri Niloga tindran "aviat" un centre cívic. Quant els esports, ha volgut fer valer el suport del PSC en "determinades qüestions", i ha apuntat que el "projecte de futbol de ciutat", amb el CF Reddis i la Fundació futbol base Reus, "avança bé".
Pellicer també ha volgut apuntar, en matèria de seguretat ciutadana, que des de l'Ajuntament "treballem per tenir més agents" de policia a la ciutat. Quan ha comentat l'acció cultural dels últims anys, ha recordat la capitalitat de 2017, a partir d'un "esforç extraordinari", la consolidació del Trapezi, o la creació del Consell municipal de la cultura. "Perquè la cultura, a Reus, s'escriu amb majúscules", ha manifestat. "Tots aquests projectes els hem pogut tirar endavant malgrat les successives crisis que hem patit", ha precisat. I de la crisis, ha afegit tot seguit, "Reus sempre n'ha sortit reforçat".
En aquest terme, ha subratllat que la "clau" per sobreviure els períodes més delicats ha estat l'aposta per "l'ocupació, el suport a l'activitat econòmica i l'emprenedoria". Pellicer ha comentat que s'han tirat endavant reformes fiscals, i "idees bones que fan resorgir sempre" la capital del Baix Camp, com Reus espais vius. Amb tot, ha destacat que els plans de reactivació (dos en dos anys, per un total de 9 milions d'euros) han estat un "referent" al país.
Fet el repàs de l'acció duta a terme, acte seguit ha iniciat l'anàlisi dels reptes de futur que al seu parer té Reus. Si bé ha admès que "molts poden pensar que m'he centrat en el microurbanisme. Ara bé, fer d'alcalde és això. És atendre les necessitats dels veïns; pensar en un banc és pensar en la gent gran", ha defensat altres projectes. Des de la posada en marxa del nou servei de la brossa, als plans directors d'asfaltat, Pellicer ha elevat la mirada quan ha apuntat que "ara sí que podem desenvolupar les noves centralitats".
S'ha referit, doncs, a les accions per fer del raval de Santa Anna un espai per a vianants, indret que ha volgut lligar amb les places de la Sang i de Catalunya. L'eix central, al carrer Ample; l'antiga Hispània (les obres han de començar aviat, ha avançat) i la "reconversió" urbanística del Carrilet són exemples de l'actitud "decidida" del govern en aquest camp. Sobre el mercat d'aquest barri ha garantit que n'hi haurà un "amb oferta gastronòmica". Encara sobre el sector sud del terme, ha celebrat que l'estació de Bellissens "pugui ser una realitat". "Tindrem una ciutat nova, potent, amb nous barris", ha pronosticat.
L'últim bloc de la conferència de Pellicer s'ha centrat en la "nova mirada" que necessita el Reus del futur. Sobre el pla estratègic, ha dit que "complementarà" el projecte de ciutat que s'ha desenvolupat fins ara, ja que "hem posat tota la carn a la graella" a l'hora de sol·licitar els fons europeus Next generation. El sistema públic de bicicleta compartida i el nou hub tecnològic sobre nutrició, ha explicat, són altres de les iniciatives sobre les quals ha posat l'accent.
"En uns dies podrem celebrar l'acord definitiu sobre l'estació intermodal", ha avançat finalment. "El futur és nostre, i l'hem d'aprofitar", ha proclamat. No tot han estat èxits, però. Pellicer també ha admès que altres projectes no s'han pogut executar "com hauríem volgut", tot posant d'exemple la necessitat de disposar de "més" habitatge social.
Un record per a Pere Aluja
Ha estat durant el transcurs d'una conferència per analitzar la tasca feta al capdavant del consistori en l'actual mandat, i per exposar els "reptes" que al seu parer té la capital del Baix Camp. Tot recordant que presentar-se als comicis de 2019 ja va ser quelcom que no estava previst, i que ho va fer perquè no havia pogut completar la seva obra política, ara sembla haver-la enllestida un cop "hem establert les bases del futur".
"Vull demanar tan alt com sigui possible que Pere Aluja surti de la seva situació", ha apuntat el batlle, Carles Pellicer, en començar la seva conferència de balanç de l'estat de Reus, aquest vespre de dilluns. La platea del Bartrina, on s'ha fet la trobada, s'ha aixecat per dedicar una ovació al regidor, ingressat des del passat divendres en ser víctima d'un atropellament. En una intervenció a estones íntima i personal, ha repassat la seva trajectòria al capdavant del consistori de la capital del Baix Camp.
"Les persones, al centre"
"Malgrat la covid, i la guerra, només podem perseverar", ha assenyalat el batlle reusenc per referir-se al context social i econòmic que ens envolta al tram inicial de la seva intervenció. Per aquesta raó, ha dit, ha allargat la mà "tots els partits" per "compartir un projecte de ciutat" que va tenir el seu origen, per a Pellicer, en la seva arribada a l'alcaldia, el 2011. "Des del primer moment vam situar les persones a l'eix central de totes les nostres polítiques", ha assegurat.
Com a exemple, ha parlat de l'àrea social, i del desenvolupament del centre social el Roser; en matèria educativa, s'ha referit al Pla local d'educació; en el camp de la salut, ha destacat el traspàs de l'Hospital Sant Joan al CatSalut; i pel que fa als serveis, ha celebrat que els veïns del barri Niloga tindran "aviat" un centre cívic. Quant els esports, ha volgut fer valer el suport del PSC en "determinades qüestions", i ha apuntat que el "projecte de futbol de ciutat", amb el CF Reddis i la Fundació futbol base Reus, "avança bé".
Sortir de les crisis
Pellicer també ha volgut apuntar, en matèria de seguretat ciutadana, que des de l'Ajuntament "treballem per tenir més agents" de policia a la ciutat. Quan ha comentat l'acció cultural dels últims anys, ha recordat la capitalitat de 2017, a partir d'un "esforç extraordinari", la consolidació del Trapezi, o la creació del Consell municipal de la cultura. "Perquè la cultura, a Reus, s'escriu amb majúscules", ha manifestat. "Tots aquests projectes els hem pogut tirar endavant malgrat les successives crisis que hem patit", ha precisat. I de la crisis, ha afegit tot seguit, "Reus sempre n'ha sortit reforçat".
En aquest terme, ha subratllat que la "clau" per sobreviure els períodes més delicats ha estat l'aposta per "l'ocupació, el suport a l'activitat econòmica i l'emprenedoria". Pellicer ha comentat que s'han tirat endavant reformes fiscals, i "idees bones que fan resorgir sempre" la capital del Baix Camp, com Reus espais vius. Amb tot, ha destacat que els plans de reactivació (dos en dos anys, per un total de 9 milions d'euros) han estat un "referent" al país.
Reptes de futur
Fet el repàs de l'acció duta a terme, acte seguit ha iniciat l'anàlisi dels reptes de futur que al seu parer té Reus. Si bé ha admès que "molts poden pensar que m'he centrat en el microurbanisme. Ara bé, fer d'alcalde és això. És atendre les necessitats dels veïns; pensar en un banc és pensar en la gent gran", ha defensat altres projectes. Des de la posada en marxa del nou servei de la brossa, als plans directors d'asfaltat, Pellicer ha elevat la mirada quan ha apuntat que "ara sí que podem desenvolupar les noves centralitats".
S'ha referit, doncs, a les accions per fer del raval de Santa Anna un espai per a vianants, indret que ha volgut lligar amb les places de la Sang i de Catalunya. L'eix central, al carrer Ample; l'antiga Hispània (les obres han de començar aviat, ha avançat) i la "reconversió" urbanística del Carrilet són exemples de l'actitud "decidida" del govern en aquest camp. Sobre el mercat d'aquest barri ha garantit que n'hi haurà un "amb oferta gastronòmica". Encara sobre el sector sud del terme, ha celebrat que l'estació de Bellissens "pugui ser una realitat". "Tindrem una ciutat nova, potent, amb nous barris", ha pronosticat.
"Horitzó 32" i una "nova mirada"
L'últim bloc de la conferència de Pellicer s'ha centrat en la "nova mirada" que necessita el Reus del futur. Sobre el pla estratègic, ha dit que "complementarà" el projecte de ciutat que s'ha desenvolupat fins ara, ja que "hem posat tota la carn a la graella" a l'hora de sol·licitar els fons europeus Next generation. El sistema públic de bicicleta compartida i el nou hub tecnològic sobre nutrició, ha explicat, són altres de les iniciatives sobre les quals ha posat l'accent.
"En uns dies podrem celebrar l'acord definitiu sobre l'estació intermodal", ha avançat finalment. "El futur és nostre, i l'hem d'aprofitar", ha proclamat. No tot han estat èxits, però. Pellicer també ha admès que altres projectes no s'han pogut executar "com hauríem volgut", tot posant d'exemple la necessitat de disposar de "més" habitatge social.
Etiquetes:
