Conegut popularment com el Detroit reusenc durant dècades, la cinquantena de naus industrials que envolten l’avinguda de Pere el Cerimoniós i els carrers propers (Roseta Mauri, Prous i Vila, Antoni Fabra i Ribas...) mostren la cara menys amable del pas del temps, l’abandonament i la incertesa sobre el desenvolupament urbà d’aquest àmbit. El que en els seus orígens es trobava a la perifèria de la ciutat amb un entorn poc massificat com eren les Cases Barates i envoltat d’horts, s’ha convertit en una zona relativament cèntrica de la ciutat que, a més, és molt propera a l’estació d’autobusos per on accedeix un gran nombre de turistes al nucli antic de Reus.
Aquesta àrea, que antigament acollia un gran nombre de negocis relacionats amb la reparació dels automòbils -d’aquí la seva vinculació amb el nom de la ciutat nord-americana-, es troba majoritàriament desocupada o reconvertida precàriament en comerços que res tenen a veure amb el seu passat. Un àmbit professional, el de la reparació de cotxes, que fa temps es va mudar preferentment als polígons industrials de nova creació i que ha deixat el camp lliure perquè s’instal·lin, en el millor dels casos, comerços com basars o s’acumuli la brutícia en unes naus abandonades que desapareixeran quan la construcció torni a repuntar.
Records sobre el Detroit reusenc
Tot i que el percentatge de naus sense ús és avui majoritari, es mantenen encara alguns negocis amb bona salut lligats al passat de l’àrea. Un dels exemples més paradigmàtics de permanència comercial és el taller familiar Zaragoza-Alcaine que es va establir inicialment en aquest espai cap a finals dels anys 50. D’aquesta forma, cap a 1958 o 59, el pare de Dolors Alcaine, Cèsar Alcaine i un altre soci amb cognom Robert, van fundar un taller de planxisteria anomenat Roal. Aquest establiment, que posteriorment va anomenar-se Planxisteria Alcaine en plegar un dels fundadors, va ser un autèntic pioner. “El sostre de la nau del costat, tallers Guillemat, era de fusta i la nostra ja era de ciment”, explica Dolors Alcaine, per indicar que el seu establiment va incorporar certes millores d’infraestructura respecte al veí i mostrar, d’aquesta forma, que les condicions de treball eren molt diferents.
Tot i ser molt jove en aquella època, l’actual mestressa del taller recorda com l’ofici ha canviat molt des d’aleshores. “Aquí van arribar a treballar deu persones i ara som tres” explica, per mostrar les transformacions d’una feina que entre els 50 i els 60 va donar un salt quantitatiu important a la ciutat paral·lelament a la popularització dels automòbils. D’aquesta forma, els vehicles de motor que hi havia a Reus el 1956 no arribaven ni al miler (concretament, 956) mentre que tan sols una dècada després, el 1968, ja hi havia censats 7.211 vehicles a la ciutat, segons les dades recollides al llibre Automòbils a Reus: del primer cotxe a l’actualitat, de l’historiador Joan Navais.
“Molts dels treballadors eren aprenents que després han anat a altres tallers, una figura que ara ja ha desaparegut”, afirma Alcaine, mentre afegeix que “aleshores es treballava dins del taller però també fora al carrer”, un fet avui impensable en una via de gran circulació de vehicles i que aleshores encara estava sense asfaltar. Uns canvis que s’aprecien en les fotografies que atresora la família sobre el seu negoci i que els fa recordar altres anècdotes com ara que el fundador també va construir el trenet que recorria Salou a principis del boom turístic.
Al respecte del veïnatge actual en les naus, Alcaine relata que la situació ha canviat força a causa de la desaparició d’antics negocis i l’arribada d’altres models que no sempre mantenen la bona convivència. Tot i així, encara hi ha una mitja dotzena de petits empresaris relacionats amb la reparació de vehicles de motor que porten més d’una dècada, alguns fins i tot més. La resta fa temps que ja van marxar del Detroit reusenc per instal·lar-se en altres emplaçaments mentre que algunes de les naus s’han reconvertit en basars.
Les propostes de l’Eix 2015
En el marc de l’Eix 2015 de la Cambra de Comerç, la passada primavera, es plantejava aquest àmbit com una de les diferents actuacions de regeneració urbanística i comercial de la ciutat pel futur. La proposta per aquest espai urbà representava “el manteniment tipològic amb un canvi d’usos i un cert esponjament del sistema viari” de les naus d’aquesta zona. Segons la documentació elaborada per l’Eix 2015, la idea passa per “la rehabilitació i selecció d’algunes naus industrials per a un ús d’equipament, lleure, i comerç”.
Cal recordar que, precisament, aquesta zona de la ciutat de Reus en l’actualitat no disposa d’un centre cívic de referència en haver-se paralitzat momentàniament el previst a l’antiga zona de la Sedera. Les reflexions del procés de debat de la Cambra, a més, anaven més enllà tot afirmant que “tant les veïnes de Cases Barates, el Mercat del Carrilet i l’estació d’autobusos es podrien beneficiar” de la selecció, rehabilitació i reconversió per nous usos d’aquestes naus que antigament van acollir tallers mecànics.
El document elaborat per la Cambra prenia partit contra “seguir la tipologia d’eixample residencial anodí” que ja es dóna al veïns barris de La Pastoreta i el Carrilet, zones residencials a mig camí dels quals es troba l’antic Detroit reusenc. Un espai de la ciutat en el qual el temps i l’abandonament han apagat bona part dels brogits dels motors però on encara queden famílies i empreses que recorden amb orgull el seu passat i la seva tasca diària.
