-
Íñigo Galiana, aquest dijous a Reus
Fabián Acidres
Enginyer agrònom amb 25 anys d'experiència com a cap de producció de Fomento de construcciones y contratas (FCC) a Sant Sebastià, Íñigo Galiana va intervenir aquest passat dijous en una jornada centrada en la gestió de residus que es va fer a Reus. Hi va compartir experiències opinions amb l'exgerent de Servei d'incineració de residus urbans (Sirusa), Ramon Nadal, en una trobada que va aplegar a més representants del teixit social i econòmic local. La capital i de la demarcació guipuscoanes són un referent estatal pel que fa a la recollida selectiva de residus, que segons una directriu europea ha de ser del 50% a l'Estat al 2020. "A Donosti és al voltant del 40%. Però som ambiciosos i volem superar-nos, perquè l'establert al País Basc és el 60%", fa constar.
Sant Sebastià ha apostat clarament per la recollida selectiva de residus.
No només la ciutat, sinó també tota la demarcació de Guipúscoa. Per la meva experiència he pogut seguir dos casos força diferents. Per un costat hi tindríem el de la capital i, per l'altre, el d'una petita comarca. En tots dos casos s'han implantat una sèrie de mesures per potenciar la recollida selectiva i és cert que els models impulsats han donat bons resultats.
Són models que podrien implantar-se en altres territoris?
Sí, podrien ser models d'èxit en altres llocs. Però que consti que la seva possible implantació no seria senzilla, sinó que hauria de ser gradual, i portaria temps. En algunes poblacions d'aquesta petita mancomunitat que he comentat abans superen el 75% de recollida selectiva. A Sant Sebastià l'any passat va ser del 39%, i al votant del 40% enguany. La directriu marca que ha de ser del 60% al 2020, però som ambiciosos.
El creixement d'aquests percentatges a Sant Sebastià, ha estat ràpid?
És cert que hi ha hagut un bon creixement i que se segueix creixent, tot i que actualment aquest no és tan pronunciat com anys anteriors, quan es va implantar la recollida de residus a través de la implantació del cinquè contenidor per a matèria orgànica.
Bé que hi deuen estar treballant, perquè el creixement no s'aturi.
Sí, s'estan fent les accions corresponents perquè se segueixi endavant. En aquest sentit, a Donosti, s'han fet proves en un parell de barris representatius. Un té molta població, mentre que l'altre és més dispers. L'objectiu, que és fomentar la recollida selectiva, el treballem a partir de la reubicació dels contenidors.
Què s'aconsegueix, amb aquesta estratègia?
D'entrada, l'organització és millor. A tots els punts hi hem posat els cinc tipus de contenidors (paper, vidre, envasos, rebuig i matèria orgànica) per facilitar d'alguna manera el dipòsit separat de residus i que aquest augmenti, al capdavall.
Què pot fer-se per motivar i sensibilitzar la població?
S'ha d'incidir en què tot plegat suposa una millora medioambiental notable, i que és una inversió i no pas una despesa. Quan vam posar a Sant Sebastià el cinquè contenidor que s'obre amb targeta electrònica, es va donar la possibilitat de poder escollir entre dues opcions. O un premi o un càstig. Per entendre'ns, el ciutadà està obligat a separar residus, i es va optar per beneficiar qui ho fes amb bonificacions a les taxes.
El compromís ciutadà és essencial, per tant.
Del tot. En el cas de les bonificacions cal admetre que, en certa manera, el premi és limitat. En canvi, si el ciutadà està compromès i ho fa de manera voluntària, tot és molt senzill, és així. Tot i així, en tots dos casos s'ha d'anar més enllà, perquè s'arriba al 45% en alguns casos. Altres mesures que es contemplen de cara al futur, per exemple, és que podrien tancar-se els contenidors terrestres, si bé ara per ara Donosti no està preparada.
Parli'm de la recollida porta a porta.
A Sant Sebastià a tot arreu es fa la recollida a través del cinquè contenidor a excepció del nucli antic, on hi ha implantat el servei de porta a porta per a restauradors, hotelers i altres comerciants. Cada dia poden retirar una fracció diferent. A la mancomunitat de la qual abans hem parlat, que està formada per 22 municipis, i el 89% de la població té el cinquè contenidor, però amb poblacions on també s'opta per l'altre mètode.
No condiciona els horaris dels ciutadans, però, la recollida porta a porta?
El que és evident és que aquest sistema ens aporta dades molt fiables de la recollida selectiva. Però també és evident que és més esclau, si se'm permet dir-ho d'aquesta manera, que no pas tenir contenidors al carrer. Amb la targeta electrònica per al contenidor de rebuig, però, s'estan aconseguint registres tan o més fiables que amb la recollida porta per porta.
A Guipúscoa ja no hi ha abocadors.
No. Ja no n'hi ha. Tenim un parell de plantes de compostatge en funcionament, si bé una d'aquestes ara mateix es troba en fase de concurs d'explotació. El compostatge és una de les parts que s'usen, i la valorització dels diversos mètodes ja són decisió dels territoris. A la nostra demarcació, posem per cas, hi ha un centre medioambiental on hi ha plantes de tractament per a diverses matèries i per als residus que no són aprofitables de cap manera hi ha una incineradora i un posterior tractament.
S'ha percebut un canvi de xip en la població, després de tot?
La gent que pren part en aquests projectes de recollida és perquè està sensibilitzada. Hi ha a més el compostatge comunitari, a banda, i aquest és un tema de conscienciació. Es tracta de fer entendre a la població que els residus no es queden allà sense més, sinó que tractats poden ser reutilitzats i convertits en matèria prima. L'any 95 vam començar amb la recollida de paper, o de vidre, i és obvi que s'ha notat. A banda, cal fer entendre que les lleis hi són per complir-les, però aquesta no hauria de ser la manera. La manera ha de passar per l'educació i la sensibilització.
