Joies del modernisme reusenc: cal Serra

Aquest dissabte redescobrim una de les joies modernistes que tenim al raval de Santa Anna de Reus. Parlem de la casa Serra (coneguda popularment com cal Serra), als números 32 i 34 d'aquesta via, obra de Joan Rubió i Bellver de 1925. Protegit i catalogat com Bé cultural d'interès local, l'edifici mostra el trànsit al noucentisme i destaca per una façana d'estructura simètrica a partir de tres eixos verticals, amb la tribuna al pis central i la línia de finestres de la planta superior. La seva construcció va ser un encàrrec del farmacèutic Antoni Serra i Pàmies (1859-1929), cèlebre entre altres motius per les seves gasoses en pols. Igualment se la coneix com la casa Cuadrada.

A la planta baixa de cal Serra hi van ubicar, d'entrada, els laboratoris de la família. A banda, el conjunt té tres pisos més. Construïda amb pedra (polida i escairada), la façana crida també l'atenció pel cos elevat del nivell més alt, que pot evocar la petjada de l'estil gòtic. Si s'observen els elements decoratius del conjunt, s'hi veu que s'hi combinen textures per acabar la pedra, tot conformant una estructura sòlida i sòbria. Si fem un cop d'ull a la façana secundària (al carrer de la Selva del Camp), hi veurem simples acabats arrebossats. Com a curiositat, el pressupost de l'enginyer Cèsar Molinas per fer la part de formigó armat de l'obra va passar de les 88.000 pessetes. 

Rubió i Bellver, defensor del 'gaudinisme'

Sobre Antoni Serra, si bé d'entrada es va establir al seu Valls natal, més endavant va fer cap a la capital del Baix Camp per obrir una primera farmàcia al carrer del Singles, l'actual de les Galanes. Potseriorment es va traslladar a la casa Fàbregas (on hi va haver la farmàcia del seu nebot Pau Ornosa, que encara presta servei al raval de Santa Anna, uns metres més amunt). Serra va obrir uns laboratoris; primer, al carrer del doctor Robert; més tard, a la carretera de Castellvell, al conegut xalet Serra. El negoci va prosperar a partir de l'elaboració de tònics i analgèsics. Regidor a l'Ajuntament i amb presència a la Diputació, va col·laborar en publicacions com 'Lo somatent' i 'La veu del Camp' i va liderar el Centre de Lectura. Es va retirar per viatjar. 

Pel que fa a l'arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver (1870-1952), cal subratllar que, amb el títol universitari sota el braç, va començar a treballar a les ordres d'Antoni Gaudí. Va exercir, tal i com subratlla Àngela Garcia en un estudi per a la Universitat politècnica de Catalunya (UPC), que "des de ben aviat una projecció pedagògica de l’anomenada teoria del 'gaudinisme'", centrada aquesta "en la recerca en la natura i en els simbolismes de les formes i els espais i, al mateix temps, en la racionalització de les estructures arquitectòniques".