-
L'Arxiu Municipal de Reus ha acollit el fons personal del periodista Josep Maria Gort Sardà
Isabel Martínez
Definit per Xavier Amorós com "el rei del Campanaret" però "sense corona" ni "ceptre", el quiosquer i periodista Josep Maria Gort Sardà va ser, sens dubte, un reusenc singular. Diverses generacions de reusencs l'identifiquen com un amant de la broma, exemple de bon humor i impulsor de "sidrals" diversos com l'enlairament de l'Spetek. Defugint aquesta idea simple de "caricaturista" sempre feliç, el seu net, el periodista Gerard Gort, ha abordat, aquest dimecres a l'Arxiu Municipal de Reus, "la complexitat" d'un jove autodidacta, lector voraç i autor d'obres surrealistes avant la lettre que va patir la guerra i la repressió franquista en el Reus gris de la postguerra. Tot plegat, en el marc de la signatura de la donació del seu fons personal a l'Arxiu Municipal de Reus rubricat pels seus dos fills, l'artista Josep Maria Gort, i l'historiador Ezequiel Gort.
Un fons on destaca, especialment, la recopilació de la seva original obra literària (L'Elefant Torrat o Yo, el primer habitante de Marte) i les col·laboracions periodístiques d'un redactor que va emprar el surrealisme i el cripticisme per intentar burlar la censura d'aquella època. "La premsa no era lliure, però ell, sí" ha afirmat Ezequiel Gort. Una filosofia que, ben sovint, pagaria cara amb multes com la de l'any 1951 per valor de 500 pessetes a causa d'un article "on no s'anunciava res" però que li va valdre ser acusat "de catalanista i reusenkista". Un document que destaca, a més, per aquesta "k" pretesament subversiva. Tot i que aleshores 500 pessetes era "tota una fortuna" el quiosquer "la va emmarcar i posar a la rebotiga" ha comentat Ezequiel Gort.
Col·laborador des de 1929 de mitjans com el diari Foment, La Dona Catalana i de publicacions humorístiques locals i, posteriorment, de capçaleres com Deportes, La Hoja del Lunes (rebatejada popularment com L'Auca del Lunes en el seu honor) o La Mañana, el fons donat pels seus familiars conté el 90% d'una producció periodística que es va allargar fins al 1972. També hi consten més de 300 fotos i material relacionat amb la seva activitat comercial així com d'altres vicissituds viscudes al llarg de la seva vida com el seu internament en el camp de concentració de l'Institut Pere Mata després de participar en el front bèl·lic.
"La història la fem tots. És important guardar la documentació que tenim a casa", ha fet pedagogia el seu fill i historiador Ezequiel Gort sobre la importància d'aquests materials que serviran als investigadors del futur a interpretar una determinada època. "Sabem que va participar en la lluita antifranquista, però ell mateix va destruir la documentació" s'ha lamentat Gort davant la impossibilitat d'estudiar, precisament, aquestes accions concretes del seu pare. I és que com ha afirmat l'historiador les conseqüències haguessin estat greus de no fer-ho així.
Una multa pel delicte de ser "catalanista i reusenkista"
Un fons on destaca, especialment, la recopilació de la seva original obra literària (L'Elefant Torrat o Yo, el primer habitante de Marte) i les col·laboracions periodístiques d'un redactor que va emprar el surrealisme i el cripticisme per intentar burlar la censura d'aquella època. "La premsa no era lliure, però ell, sí" ha afirmat Ezequiel Gort. Una filosofia que, ben sovint, pagaria cara amb multes com la de l'any 1951 per valor de 500 pessetes a causa d'un article "on no s'anunciava res" però que li va valdre ser acusat "de catalanista i reusenkista". Un document que destaca, a més, per aquesta "k" pretesament subversiva. Tot i que aleshores 500 pessetes era "tota una fortuna" el quiosquer "la va emmarcar i posar a la rebotiga" ha comentat Ezequiel Gort.
Col·laborador des de 1929 de mitjans com el diari Foment, La Dona Catalana i de publicacions humorístiques locals i, posteriorment, de capçaleres com Deportes, La Hoja del Lunes (rebatejada popularment com L'Auca del Lunes en el seu honor) o La Mañana, el fons donat pels seus familiars conté el 90% d'una producció periodística que es va allargar fins al 1972. També hi consten més de 300 fotos i material relacionat amb la seva activitat comercial així com d'altres vicissituds viscudes al llarg de la seva vida com el seu internament en el camp de concentració de l'Institut Pere Mata després de participar en el front bèl·lic.
"La història la fem tots. És important guardar la documentació que tenim a casa", ha fet pedagogia el seu fill i historiador Ezequiel Gort sobre la importància d'aquests materials que serviran als investigadors del futur a interpretar una determinada època. "Sabem que va participar en la lluita antifranquista, però ell mateix va destruir la documentació" s'ha lamentat Gort davant la impossibilitat d'estudiar, precisament, aquestes accions concretes del seu pare. I és que com ha afirmat l'historiador les conseqüències haguessin estat greus de no fer-ho així.
