Dilluns, 25 de Gener de 2021

La Cambra reuneix el millor tast de vi per consolidar la reactivació del sector

10 de Juny de 2017, per Jordi Siré
  • Un grup de persones, a la plaça de la Llibertat aquest dissabte al matí

    Jordi Siré

  •  

  •  

  •  

  •  

  •  

Fins a 32 cellers (dos més que en la passada edició) es reparteixen els quaranta estands que conformen la Fira Reus Viu el Vi, collita novena edició, oberta des de divendres fins demà diumenge a la Plaça de la Llibertat. Un certamen que agrupa les quatre denominacions d'origen situades dins de l'àmbit de la Cambra de Comerç de Reus, cep que dóna origen al projecte, més les dues compartides de Tarragona i Catalunya. No estan soles perquè també cal sumar-hi els punts de venda dels vermuts reusencs de tota la vida i caves. Tot plegat demostra el pes objectivable del sector dins de l'ens presidit per Isaac Sanromà. Al capdavall cal tenir present que de les 20.000 empreses vinculades a l'extensió territorial de la Cambra prop d'unes 500 estan vinculades directament o de forma subsidiària a la producció, venda i comercialització d'esperitosos. "Vam començar aquesta aposta de promoció fa nou anys perquè el territori ens ho demanava i els mateixos cellers ens reclamaven una acció de capitalitat des de Reus", explicava Sanromà. "El balanç és molt positiu, fins al punt que ara ja no parlem d'anar a fer un Martini com abans sinó que demanem directament un vermut. A més –afegia-, hem deixat enrere aquells anys en els quals semblava que a les cartes de vins dels restaurants només podies demanar un Rioja". La regidora de Cultura, Montserrat Caelles, incidia en l'aspecte de "tradicional capitalitat agroalimentària de Reus" i posava la Fira com un exemple de "capacitat per donar suport i fer de paraigües de la promoció del productes del territori".

"Tenim previst despatxar més de 11.0000 pacs de tasts de vins (a un preu de 13 euros i que inclou copa, catàleg de la fira i dret a cinc tasts), el que suposaria una xifra superior a les 55.000 tasts registrades l'any passat", explicava per la seva banda el director de comunicació de la Cambra, Josep Baigés. "El valor afegit d'aquesta fira és el fet que ho pots trobar totes les DO de la província" afegia abans de reconèixer els enemics contra els quals lluita el sector a hores d'ara. En resum, els fets combinats que la cervesa és el principal rival de mercat en el sector de la gent jove. "Està clar que la indústria busca com millorar l'accés a aquest nínxol de mercat perquè genera la base per als futurs consumidors", admet el representant de la DO La Manxa, Alejandro Carretero, invitada enguany a la Fira per recomanació expressa dels mateixos consells reguladors catalans. Ell té clar que l'instrument de resposta "en aquesta època de l'any ha de ser el vi blanc ben fresquet. Però certament hi ha un problema, el de la falta actual de cultura del vi entre la joventut". Coincideix amb l'Anna, de vins i caves Maset del Lleó de La Granadella del Penedès. Empresa flexible gràcies a les noves tecnologies ("fem venda directa i et portem el vi a casa a partir d'una despesa de 40 euros"), admet que la franja entre 18 i 30 anys "és molt volàtil com a client".

Aquesta reflexió, però, no impedeix l'optimisme. Jordi Martorell és responsable de Cap de Ruc, marca comercial del celler propi Ronadelles S.L. nascuda fa prop de 12 anys a Cornudella i que ha anat incorporant al catàleg vins d'altres denominacions. "L'estat de salut del sector: bo... si et mous. Ara estem en un moment en el qual puja molt el consum de vi català, perquè el Rioja ha anat baixant molt". Amb una producció de mig milió d'ampolles l'any passat, la seva experiència és la d'un vi que va néixer per subministrar a les grans superfícies comercials però que actualment busca introduir-se en el sector de la restauració. En la mateixa línia d'esperança, els representants de la Casa Gran Siurana (DO Priorat) expliquen els avenços duts a terme des dels seus inicis l'any 2000 com empresa autònoma dins del Grup Peralada. "La nostra intenció, tenint present que comptem amb director de celler i enòleg propi, és el de produir vi negre de qualitat. Prop del 50% està destinat al mercat català però pel que fa a la resta arribem a tot el món", afirmava Joaquim. Al seu costat, el Jordi recordava l'important que havia estat el món vitivinícola per arrelar la gent a la terra. "Al Priorat la gent històricament havia emigrat a Reus i Tarragona per guanyar-se la vida perquè la terra ja no donava. Però arran dels anys vuitanta del segle passat, amb l'arribada dels 'cinc magnífics' entre els que hi figuren René Barbier, Álvaro Palacios i José Luis Pérez, vam entendre que en comptes de vendre el nostre vi a quaranta o cinquanta cèntims podíem fer un producte d'alta qualitat".

Prop del seu estand, el Josep treu pit d'un producte consolidat. Representant del Vermut Miró, afirma que la seva aposta "es pren a hores d'ara a totes hores" i "incrementa la seva penetració entre la gent jove. En aquest sentit ha ajudat el fet de treure el vermucola, una beguda molt rebaixada i que té entre quatre i cinc graus, proper als que té la cervesa. Amb això ens garantim que els joves no vegin el vermut com una beguda tan forta".

Un sector tan vitalista genera debat entre els consumidors. I dóna per a moltes lectures. La Sandra reconeix que el vi li provoca certa recança "pel seu cost econòmic. Només el prenc els dies especials. Sóc més de vi, la veritat". Dues taules més enllà, la Katy insisteix també en el fet que "es tracta d'una qüestió de poder adquisitiu i de costum. Jo sóc de cervesa, tapa i Terrassa". Una opinió que obre la porta a què tothom digui la seva. El Quico reconeix que "sóc de vi. I reconec que sóc exigent, vull que tingui bon cos i sabor. M'és igual el preu", deixa anar aquest home de cinquanta anys que va convertir els esperitosos en la seva passió "a partir dels trenta. Des de llavors he anat fent tasts i recomano els Priorat".

El Claudio, per la seva banda, obre el focus a altres tipus de clients. "Jo sóc de Tarragona i vaig descobrir el vermut gràcies a la meva xicota que és de la Selva. Tot i això, sóc més de vi negre. És una manera de socialitzar-me amb els amics i durant els sopars i els dinars de feina, encara que això darrer no sé si ho puc dir". Ell prové d'una zona de vins com és Valladolid, i per això està habituat a la seva presencia tot i no considerar-se un expert. I de fet, la tradició és un dels arguments que també es troba en un debat improvisat a una taula veïna. "Jo sóc de la generació de la postguerra. I llavors es berenava una llesca de pa amb vi i sucre", comenta una veterana.

El certamen ha comptat de nou amb un vessant solidari, com ha estat el tast per set euros d'un plat farcit d'ostrons de la Badia del Fangar del Delta a favor de la Fundació Esclerosi Múltiple que gestiona l'Hospital de Dia Mas Sabater. En total, mil racions i prop de 350 quilos d'aquest producte tan saborós.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges