La plaça de Sant Francesc

Aquest diumenge, a Racons de Reus, tornem al Carme. De fet, l'indrem que destaquem aquest diumenge és el pas natural entre el Carrilet i el barri, el tomb de ravals i el nucli antic. A la plaça de Sant Francesc, a banda de l'església, hi ha dues altres referències per a molts veïns de la ciutat: l'aparcament Gisbert i la Manigua, el temple que tot perico ganxet venera. 


Aquest últim establiment, punt de trobada habitual entre veterans de la zona, pot presumir de ser un dels locals on se serveixen els millors esmorzars de forquilla de la ciutat. És força habitual veure-hi clients, a la terrasseta, tot parlant animadament de l'equip blanc-i-blau o, en clau reusenca, del futur del futbol a casa nostra. El racó és igualment freqüentat per joves de l'institut Salvador Vilaseca. 

A mig matí, durant el curs, se'ls veu amunt i avall, a la recerca de la colla, fent-la petar i comentant el que passa a les aules (i fora d'aquestes, clar). Se situen al carrer de Misericòrdia, just davant de l'entrada del temple, o al carrer de l'Escorredor de Sant Francesc, el que fa que per tot plegat sigui un espai animat, ple de vida, frontera simbòlica entre zones del terme, i on les campanes de l'església ubiquen els més despistats, aquells qui no es miren mai el rellotge. 
 
Si les places són elements de cohesió social per fomentar la convivència, poden ser igualment balcons més que privilegiats des d'on guaitar la vida reusenca com passa. De fet, és habitual que el millor lloc de la placeta sigui ocupat: els bancs just a sota del gran arbre, una alzina, que presideix l'espai. En dies de canícula com els que estem passant, seure-hi una estona a guaitar, protegit per l'ombra, pot ser un passatemps prou amè.