Dimecres, 27 de Gener de 2021

Benestar Social augmenta la despesa per l'afectació ecònòmica de la covid entre els reusencs

L'atenció al segon trimestre va créixer un 82% respecte el mateix període de 2019

12 de Novembre de 2020, per Redacció/ M.B.
  • Imatge d'arxiu d'un treballador del menjador social, tot preparant carmanyoles per endur

    Reusdigital.cat

"Som en una crisi de primer ordre, raó per la qual les famílies s'han empobrit". D'aquesta manera ha descrit la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, la situació actual a la ciutat, en què molts veïns s'han trobat afectats a nivell econòmic. Aquesta ha explicat que per aquest motiu s'ha "reorganitzat" el servei i les ajudes adreçades a la ciutadania davant la situació d'emergència sanitària i social que es preveu que generi l'anomenada 'segona onada' de la covid-19.

L'objectiu, ha exposat la regidora Montserrat Vilella, "és tenir cura de les persones més vulnerables, com persones grans, persones dependents, infants en risc, dones víctimes de la violència de gènere, pe rsones sense llar o famílies que han vist greument afectada la seva situació econòmica". Per tot plegat, el pressupost de Benestar Social d'enguany, de 5 milions d'euros, s'ha vist incrementat en un milió. 

En aquest sentit, ha fet una comparativa de la situació social actual a Reus i la de l'any passat. D'aquesta manera, i a l'octubre d'enguany, a la ciutat hi havia 8.775 persones a l'atur (taxa d'atur del 16,84 %), mentre un any enrere n'eren 6.845 persones (taxa d'atur 12,26%). L'augment de persones a l'atur és, doncs, del 28,20%.

Igualment ha destacat que, pel que fa als veïns sotmesos a un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO), a l'octubre se'n van registrar 7.945, "tot i que havien arribat a ser més de 8.000 en mesos anteriors". Pel que fa a la renda garantida de ciutadania (RGC), que dóna la Generalitat, a l'octubre de 2020 es van comptabilitzar 702 persones que la reben, mentre que l'any 2019 n'eren 509. Per tant, hi ha un augment del 38%.

Finalment, i sobre l'Ingrés mínim vital (IMV) de l'Estat, "de les dades disposades, que són poc fiables, es detecta que l'impacte és pràcticament ínfim" entre els veïns, segons Vilella. Això sí, ha matisat que "sí que hem ajudat a tramitar-lo".

Davant d'aquesta situació, la regidoria de Benestar Social "ha hagut d'augmentar la despesa, per tal d'atendre les necessitats bàsiques de la ciutadania", ha dit la regidora. El pressupost d'enguany de Benestar Social, que inicialment era d'uns 5 milions d'euros, s'ha vist augmentat en 1 milió (256.000 euros de l'addenda Covid de la pròrroga del Contracte programa de la Generalitat; 550.000 de romanents de tresoreria de l'Ajuntament; i 150.000 euros "extra" aportats per la regidoria). Vilella ha volgut posar l'accent en el fet que s’han contractat 10 professionals mitjançant "diverses modalitats".

A més, i "en funció de les necessitats detectades", els programes que han rebut aquests diners "de més" han estat el Pla de xoc Alimentari (400.000 euros) el d'allotjament temporal i sense llar (200.000 euros); el d'ajuts (pobresa energètica i urgència, amb 100.000 euros); i el Servei d'ajuda a domicili (SAD, amb 168.000 euros).

Atenció social a Reus

Durant el segon trimestre de 2020, ha indicat després Viella, l’atenció dels Serveis Socials va augmentar un 82% respecte a l’any 2019; i aquest darrer tercer trimestre, s'ha afegit, el creixement ha estat d’un 63%, havent disminuït "lleugerament". En concret, de gener a setembre de 2020, s’han comptabilitzat un 88% més d’expedients oberts que durant el mateix període de l’any 2019, mentre que els expedients tancats són un 2% menys.

Sobre la demanda dels veïns més vulnerables, la regidora ha explicat que es lliura un lot alimentari per l'augment de la demanda d'aliments, que havia crescut en un mes un 70% "per tal d'evitar el col·lapse de la Xarxa de distribució d’aliments". Durant els mesos de maig i juny, 762 noves famílies van començar a rebre aquests lots d’aliments a través de la Xarxa Covid i es va arribar a atendre, a través de les dues xarxes, a un 6% de la població. Al setembre les noves famílies que rebien aquests lots d’aliments eren 450, que suposaven unes 1.289 persones, i, llavors, es va decidir unificar les dues xarxes. Al mes d’octubre, la Xarxa de Distribució d’Aliments atenia 1.2 69 famílies que eren més de 4.000 persones, que representaven el 4% de la població empadronada a Reus.

Targeta moneder, menjador social i àpats a domicili

El moneder electrònic que complementa la 'cistella Covid' és un ajut d’urgència per poder completar la compra dels productes necessaris que manquen en els lots de la Cistella Covid com productes d'higiene i neteja i altres aliments bàsics. En el punt més àlgid d’emergència social, 256 famílies se’n van beneficiar i en aquest moment n'hi ha 57 d’actives. Sobre el menjador social de Reus, gestionat per Càritas Interparroquial, la regidora ha apuntat que s'ha "reorganitzat i ampliat" el servei des del passat 16 de març, "per adaptar-se a l'emergència sanitària i social". L'Ajuntament, ha detallat, es fa càrrec del cost econòmic que suposa aquesta adaptació, com la contractació d'una cuinera de suport al cuiner habitual.

L’octubre de 2020, el menjador social va oferir 148 carmanyoles per emportar-se, mentre que l’octubre de 2019 n'eren 74. Aquest augment "es deu també al fet que ara els àpats que abans es feien de manera presencial al menjador social també és menjar per emportar-se", segons Vilella.

Aquesta ha explicat també el servei dels Àpats a domicili, que de manera habitual realitza Creu Roja i el menjador social, i que consisteix a portar el menjar a casa de persones grans o amb dificultats de mobilitat. L'octubre de 2020 es van portar 49 àpats a domicili, mentre que l'octubre de 2019 en van ser 20, el que representa un augment de més del doble.

Ajuts al lloguer i desnonaments

Enguany, de manera excepcional, l'Ajuntament de Reus ha rebut 500 sol·licituds d'ajuts destinats a subvencionar el lloguer de les persones que han vist minvats els seus ingressos econòmics a causa de la situació Covid 19. Una xifra que se suma a les sol·licituds dels ajuts de lloguer habituals i que ha suposat un augment del 24 % de la demanda d'ajuts al lloguer respecte a l'any 2019.

Tot i les restriccions pel que fa als desnonaments que es contemplen amb motiu de la pandèmia, des de l’octubre de 2020 a març 2021 se'n preveuen 40, mentre que de l'octubre de 2019 a març de 2020 en van ser 33.

Sobre els informes de vulnerabilitat de pobresa energètica, Vilella ha subratllat que l’increment ha estat del 8% tot i la moratòria impulsada amb motiu dels estats d’alarma. En el cas de la subvenció de pobresa energètica, l’increment ha estat del 12% en les sol·licituds. L'any 2020 se n'han rebut 1.033 i l’any 2019 se'n van rebre 924. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges