-
Una de les pancartes de la manifestació del 8M de 2021 a Reus
Alba Cartanyà
Per combatre la violència de gènere cal saber-la identificar en totes les seves manifestacions i a través de qualsevol canal. Dins la violència exercida contra les dones s'hi troben tota mena d'agressions i, en un món completament digitalitzat, també es produeixen a través de les pantalles. És per això, i amb motiu del 25-N, el Dia Mundial per a l'eliminació de la violència de gènere, que s'ha dut a terme la xerrada sobre violència masclista digital a l'Antic Hospital de Reus.
Conduïda per la coordinadora de violència, Vanessa Carrillo, i a càrrec d'agents dels Mossos d'Esquadra, la xerrada ha donat a conèixer què és la violència de gènere digital, com evitar-la i quins recursos s'ofereixen a les víctimes. Aquest tipus de violència masclista és la que es produeix a través de les xarxes socials o mitjançant els dispositius mòbils per controlar o atacar les dones.
Segons l'agent dels Mossos, es poden definir com "actes que abans es produïen cara a cara i que ara s'han traslladat a les xarxes". És una violència que es produeix en diversos graus i manifestacions: des d'insults i injúries fins a amenaces, discursos d'odi, assetjament sexual o la sextorsió. Identificar aquestes conductes i quan es pateixen és un dels passos més importants per combatre aquest tipus de violència, tant quan s'és la víctima com quan es detecta en l'entorn.
Algunes de les més habituals relacionades amb l'ús del telèfon poden ser la hipervigilància cap als moviments de la dona, com controlar l'ús d'aplicacions, trucades i missatges; i el seguiment de les hores de connexió o la ubicació. Pel que fa concretament a les xarxes socials, algunes conductes de risc poden ser controlar el contingut que publica la víctima i les interaccions que hi té, espiar-la, amenaçar-la o insultar-la (tant amb comptes personals com anònims), difamar-la, publicar imatges de contingut íntim o molts altres tipus d'agressions.
Totes les conductes esmentades són actes que, de forma presencial, es detecten fàcilment com a violència, però que, a través de les xarxes, a les víctimes els costa més d'identificar i, sobretot, d'emprendre mesures en contra. La xerrada ha posat èmfasi en la importància de denunciar aquestes conductes i de com fer-ho. Tot i que hi ha algunes accions que no es consideren motiu de denúncia, sí que ho són les injúries, les coaccions, l'assetjament, l'accés sense consentiment als dispositius de la dona o el sexspreading, és a dir, la difusió d'imatges íntimes sense consentiment.
Aquests delictes poden denunciar-se a les comissaries dels Mossos tot aportant proves, de manera que cal recollir els continguts que suposin una agressió per poder presentar-ho. Captures de pantalla que continguin informació identificable (usuari, enllaç, número de telèfon, hora i data, etc.), enllaços o documents són algunes de les informacions que es poden presentar.
A banda, les víctimes poden contactar amb el servei d'emergències, el 112; el Servei d'Informació i Orientació Telemàtica de Víctimes de Delictes; o la Línia d'atenció de l'Institut Català de les Dones. Cal tenir en compte que la violència digital pot ser igual de greu que la violència física i psicològica, ja que suposa un alt nivell de control i limitació de les llibertats, i cal saber-la identificar i denunciar-la.
Identificar la violència digital i com es desenvolupa
Conduïda per la coordinadora de violència, Vanessa Carrillo, i a càrrec d'agents dels Mossos d'Esquadra, la xerrada ha donat a conèixer què és la violència de gènere digital, com evitar-la i quins recursos s'ofereixen a les víctimes. Aquest tipus de violència masclista és la que es produeix a través de les xarxes socials o mitjançant els dispositius mòbils per controlar o atacar les dones.
Segons l'agent dels Mossos, es poden definir com "actes que abans es produïen cara a cara i que ara s'han traslladat a les xarxes". És una violència que es produeix en diversos graus i manifestacions: des d'insults i injúries fins a amenaces, discursos d'odi, assetjament sexual o la sextorsió. Identificar aquestes conductes i quan es pateixen és un dels passos més importants per combatre aquest tipus de violència, tant quan s'és la víctima com quan es detecta en l'entorn.
La xerrada sobre violència de gènere digital a l'antis hospital de Reus Foto: Estel Romeu
Les conductes principals són la hipervigilància, el control i la difusió d'imatges
Algunes de les més habituals relacionades amb l'ús del telèfon poden ser la hipervigilància cap als moviments de la dona, com controlar l'ús d'aplicacions, trucades i missatges; i el seguiment de les hores de connexió o la ubicació. Pel que fa concretament a les xarxes socials, algunes conductes de risc poden ser controlar el contingut que publica la víctima i les interaccions que hi té, espiar-la, amenaçar-la o insultar-la (tant amb comptes personals com anònims), difamar-la, publicar imatges de contingut íntim o molts altres tipus d'agressions.
Totes les conductes esmentades són actes que, de forma presencial, es detecten fàcilment com a violència, però que, a través de les xarxes, a les víctimes els costa més d'identificar i, sobretot, d'emprendre mesures en contra. La xerrada ha posat èmfasi en la importància de denunciar aquestes conductes i de com fer-ho. Tot i que hi ha algunes accions que no es consideren motiu de denúncia, sí que ho són les injúries, les coaccions, l'assetjament, l'accés sense consentiment als dispositius de la dona o el sexspreading, és a dir, la difusió d'imatges íntimes sense consentiment.
Les agressions digitals també es poden (i s'han de) denunciar
Aquests delictes poden denunciar-se a les comissaries dels Mossos tot aportant proves, de manera que cal recollir els continguts que suposin una agressió per poder presentar-ho. Captures de pantalla que continguin informació identificable (usuari, enllaç, número de telèfon, hora i data, etc.), enllaços o documents són algunes de les informacions que es poden presentar.
A banda, les víctimes poden contactar amb el servei d'emergències, el 112; el Servei d'Informació i Orientació Telemàtica de Víctimes de Delictes; o la Línia d'atenció de l'Institut Català de les Dones. Cal tenir en compte que la violència digital pot ser igual de greu que la violència física i psicològica, ja que suposa un alt nivell de control i limitació de les llibertats, i cal saber-la identificar i denunciar-la.
